Caputxines, bellesa mengívola i guaridora
Sovint passa que sota l’aparença d’una insignificància s’hi acaba descobrint una sorpresa d’un valor incalculable, i en un dels apartats del coneixement on és més freqüent que es doni aquest fet és en el món de la botànica, essent-ne la caputxina un clar exemple.
Sota l’aparença d’una planta enfiladissa que ens corprèn amb unes flors de color ataronjat i amb forma de trompeta, la caputxina amaga una sèrie de components que s’han demostrat de gran utilitat per combatre moltes malalties, convertint-se així en una de les plantes que conjunta bellesa en la floració i capacitat guaridora en els seus elements.
La caputxina és una planta originària d’Amèrica del sud, més concretament de la regió andina, i fou introduïda en el vell continent durant el segle XVII gràcies a la seva vistositat i com a planta ornamental.
El nom científic de la caputxina deriva del llatí (Tropaelum majus), fa referència a la forma de la flor i prové, a la vegada, del mot grec “tropaion” que siginifca trofeu o escut, per la forma arrodonida de les seves fulles.
La caputxina és un herbei de tiges tendres i enfiladisses que sovint creix sota l’aparença d’una enredadera. Es tracta d’una planta herbàcia anual i perenne, i es caracteritza per comptar amb fulles rodones amb un llarg pecíol. Aquestes fulles són lobulades i estan dividides en segments, també són carnoses i d’un color verd blavós i solen fer una forta olor penetrant. Però el que sens dubte crida més l’atenció de la caputxina són les seves flors: unes flors de color taronja i en forma de trompeta que solen florir amb el bon temps (l’època de floració sol anar de la primavera fins als principis de la tardor). Cada una d’aquestes flors sol donar entre tres o quatre fruits. Per la seva banda, els fruits d’aquesta planta són carnosos, de color blanquinós i d’uns dotze mil.límetres d’amplada.
Una de les particularitats de la caputxina és la seva fàcil propagació que és deguda a la ràpida germinació de les seves llavors
Una de les particularitats de la caputxina és la seva fàcil propagació que és deguda a la ràpida germinació de les seves llavors: a una temperatura de quinze graus tan sols es torben en germinar entre catorze i vint dies. Per aquest motiu es sol trobar amb freqüència vora els llits dels torrents, on colonitza àmplies zones d’aquests espais.
També es poden sembrar de manera artificial, llavors convé fer-ho en primavera -tot i que es pot fer durant tot l’any-; el seu ràpid creixement es deu en part a la seva floració vertiginosa ja que sol florir a les vuit setmanes de la seva sembra.
Resisteix el fred
La caputxina tolera des del ple sol a la mitja ombra, però cal anar alerta amb un excés d’ombra ja que aquest fet sol inhibir la seva floració. Es tracta d’una planta que pot resistir el fred en zones properes a la costa, sol tolerar bastant bé els vents marítims i la saladina, tot i que no les gelades continuades.
Té preferència per sòls amb un bon drenatge; malgrat ser un vegetal que resisteix molt bé els sòls secs i pobres en nutrients, per la qual cosa conviu molt bé amb plantes que necessiten d’un rec escàs.
La caputxina és considerada una planta de gran utilitat per al control de certes plagues ja que és un eficaç repel.lent d’alguns insectes que afecten les hortalisses; a més, també és té per cert que és una planta que atreu insectes depredadors. Per aquest motiu es sol sembrar devora les zones on es conreen hortalisses, essent una bona companyia d’hortalisses com les tomatigueres, els cogombres o l’enciam ja que té un efecte negatiu sobre la mosca blanca i els pugons. A més, la seva rusticitat fa que sigui una planta que no presenta malalties especials ni plagues importants.
L’agricultura ecològica n’ha sabut treure profit a través de l’elaboració d’extractes vegetals
Tanta és la importància d’aquest tipus de vegetals amb funcions repel.lents que l’agricultura ecològica n’ha sabut treure profit a través de l’elaboració d’extractes vegetals. Aquests extractes no són més que preparats que permeten extreure de certes plantes determinades substàncies útils: aquests extractes es poden fer a partir de vàries plantes mitjançant fermentacions, decoccions, maceracions i infusions. La infusió de caputxina s’ha comprovat que actua com un repel.lent d’insectes i que té, a més, un efecte fungicida contra el mildiu. En aquest sentit, l’extracte d’infusió de caputxina així com la decocció de coa de cavall han demostrat la seva efectivitat per prevenir els fongs que afecten les hortalisses.
Tant és així que en algunes caneres s’ha optat per sembrar caputxines al seu voltant per preservar els cans de plagues de polls o d’altres paràsits.
La flor de la caputxina -a més de per la seva vistositat i elegància- és apte per al consum i per tant és usada habitualment en gastronomia
La flor de la caputxina -a més de per la seva vistositat i elegància- és apte per al consum i per tant és usada habitualment en gastronomia. Si d’un costat les flors fresques són emprades per donar color -i també sabor- a les ensalades; de l’altre, les fulles i les tiges tendres són emprades com a condiment en amanides, si bé és recomanable picar-les i deixar-les en remull en aigua tèbia unes hores.
També es pot consumir en infusió afegint-la a plats dolços o salats, o en forma de batut acompanyant sucs de fruites.
La propietat més rellevant de la caputxina sigui l’antibiòtica, que s’ha mostrat molt útil en el tractament de la nefritis, les vies urinàries i la grip
On la caputxina excel.leix amb molta diferència és en les propietats medicinals de què gaudeix. Les fulles de la caputxina són riques en vitamina C, mentre que les flors i les fulles presenten propietats diürètiques, antioxidants i antibacterianes, i els fruits són purgants i expectorants. Curiosament, la caputxina s’ha revelat com un poderós estimulant de l’activitat dels bulbs pilosos, prevenint la caiguda del cabell i afavorint el seu creixement.
Tal vegada, la propietat més rellevant de la caputxina sigui l’antibiòtica, que s’ha mostrat molt útil en el tractament de la nefritis, les vies urinàries i la grip.
És així, com la caputxina -també coneguda com a flor de sang o taco de reina- ha demostrat una utilitat molt allunyada del seus inicis com a flor ornamental, donant com a resultat una planta de gran utilitat i molt beneficiosa tant en el seu aspecte casolà com medicinal.