Cinc consells per desenganxar-se del sucre

El consum de sucre a Espanya no ha parat de disminuir (a excepció del 2020, l’any de la pandèmia) des que el 2013 se’n van consumir 199 milions de quilos. El 2021, segons les últimes dades de la plataforma Statista, el consum de sucre va superar lleugerament els 145 milions de quilograms, una xifra similar a la del 2019. A escala mundial, en canvi, la tendència ha estat just la contrària: la temporada 2022-2023 es va assolir un consum d’uns 176 milions de tones mètriques, un increment de 2,4 milions respecte a la quantitat ingerida durant l’any anterior.

Per què s’ha produït aquest descens a Espanya? Segons la professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC Diana A. Díaz Rizzolo, és fruit de la suma de diversos factors. “D’una banda, la consciència poblacional sobre els perjudicis del sucre afegit ha crescut gràcies a les polítiques nutricionals i les campanyes de prevenció i divulgació de professionals que s’han fet, també hi ha hagut una reducció del sucre en productes processats per adequar-se als scores (puntuació) alimentaris i s’ha produït una substitució del sucre per edulcorants”, concreta l’experta.

A diferència del sucre conegut com a bo (el que porten naturalment els mateixos aliments), el consum de sucres afegits pot provocar una infinitat de problemes de salut: sobrepès o obesitat, augment dels triglicèrids i problemes de fetge gras, càries dentals, resistència a la insulina o diabetis tipus 2. Al seu torn, aquesta última pot causar malalties cardíaques variades.

“Hi ha patologies cròniques que triguen anys a gestar-se. Moltes vegades pensem que els estils de vida poc saludables quan s’és jove no ens afecten perquè ens trobem bé i les proves mèdiques surten estupendes. La veritat és que les patologies cròniques com les malalties neurodegeneratives, les malalties cardiovasculars o el càncer es van formant a poc a poc i són indetectables al principi”, alerta l’experta de la UOC.

La diabetis tipus 2, exemplifica Díaz Rizzolo, és una malaltia que es gesta silenciosament durant anys. Per això, el risc de patir-la en edats avançades és més alt perquè fa anys que es perpetuen conductes poc saludables. “A més, amb la vellesa, apareixen altres condicions com l’alentiment del metabolisme, la pèrdua de massa muscular, el deteriorament funcional o fins i tot les medicacions que es prenen, que empitjoren encara més tots aquests processos.” Per aquesta raó, insisteix l’experta, és important eliminar tant com sigui possible el sucre afegit quan s’és jove i, especialment, en edats avançades.

Però quines són les claus per mantenir el sucre a ratlla? Aquests són cinc passos que poden ajudar:

1. Disminuir el llindar de la dolçor que té cada persona. “Podem començar reduint progressivament el sucre o utilitzant edulcorants acalòrics com a procés intermedi per acabar acostumant-nos al sabor natural dels aliments” apunta Díaz Rizzolo.
2. Invertir més temps al supermercat llegint les etiquetes dels aliments. Hi ha un gran nombre d’aliments que tenen sucres afegits i el consumidor no ho sap. “Són productes processats molt diversos: salses, amaniments, pans, embotits, cereals per esmorzar o iogurts, entre molts altres”, especifica Díaz Rizzolo. Per detectar-los és clau llegir les etiquetes. “En un primer moment, implicarà molt de temps, però una vegada tinguem clar quins aliments en tenen i quins no, ja sabrem què hem de comprar”, assegura l’experta, que lamenta que la responsabilitat recaigui en el consumidor perquè les polítiques sobre màrqueting en la indústria alimentària són encara “massa laxes”.
3. Prioritzar els aliments frescos i mínimament processats. “Com menys aliments ultraprocessats entrin en la nostra dieta, més difícil serà que ens enganyin amb noms d’etiquetatges impossibles de desxifrar.”
4. Predicar amb l’exemple a casa des de petits. Moltes conductes alimentàries, deixa clar Díaz Rizzolo, són per repetició i els més petits de la casa inclouran hàbits que nosaltres els inculquem amb els nostres actes.
5. Ser conscients que les respostes cerebrals plaents al sucre són momentànies. “El consum de sucre no ens fa més feliços, sinó que activa vies de senyalització semblants a algunes drogues recreatives, per la qual cosa podem dir que ens fa addictes”, adverteix l’experta.

Foto: Pexels