Ara llegint
Codonys: grocs i aromàtics

Codonys: grocs i aromàtics

L’arribada del darrer trimestre de l’any és coneguda com l’època en què tota una sèrie de fruites, anomenades de tardor per ser en aqueta precisa època quan es troben en el seu moment àlgid de  maduració, omplen les parades de places i mercats amb un cromatisme exuberant i una sentor força peculiar, sobretot si es fa referència als codonys.

Tot i no ser una de les fruites de tardor que compta amb més seguidors -en aquest sentit la magrana, és la gran protagonista- sí que és veritat que l’aparició dels codonys en escena ens retrotreu a un temps pretèrit en què aquesta fruita comptava amb més seguidors que no en l’actualitat, no només pel tradicional dolç que se’n treia sinó també per ser emprat com a ambientador sobretot en els guarda-robes i canteranos en què es guardava la roba, ja que la seva fragància era molt preuada en aquest sentit. Sigui com sigui, el codony és durant la tardor uns dels fruits que els conreus tradicionals illencs fan aparèixer a mercats i parades de fruites.

El codony prové del mot grec melimelon, que significa poma de mel i és una de les fruites que ja pareix esmentada en tractats datats del 600 abans de Crist. De fet el seu nom científic -Cydonia oblonga- ja ens remunta a aquesta època ja que Cydonia fa referència al nom d’una ciutat de l’illa de Creta i oblonga al·ludeix a la forma d’aquesta fruita, més llarga que no ampla.

Antic.

El codonyer està considerat un dels conreus fruiters més antics dels que es té constància, fins i tot abans que la pomera, amb referències escrites del 200 abans de Crist. Es tracta d’un arbre originari del Sudoest i Centre d’Àsia que, amb el pas del temps, fou naturalitzat a la major part del continent europeu, essent força habitual a les voreres dels conreus i camins en zones dels països de la Mediterrània. Tot i que es tracta d’un arbre amb preferència per climes suaus, amb hiverns poc rigorosos i estius calorosos, la seva capacitat per adaptar-se al fred l’ha convertit en una espècie que pot arribar a trobar-se fins i tot en latituds fredes com les d’Escòcia, malgrat que en aquestes condicions climàtiques vegi molt minvada la seva producció.

Una de les característiques que més crida l’atenció del cultiu del codonyer és la capacitat per poder viure en sols pobres en nutrients, fet que ha propiciat que sovint es trobin sembrats en racons descurats on altres arbres no podrien viure, ajudant en aquest casos a fixar la terra i impedir l’erosió dels terrenys. Ara bé, el codonyer té preferència pels sols lleugerament àcids, amb un Ph entre 5’7 i 7’3, que es mantenguin lleugerament humits, malgrat pugui suportar força bé la sequera i sovint li basti per sobreviure l’aigua de pluja.

El caràcter rústec del codonyer fa que sovint sigui emprat per empeltar-hi perera i pomera, ja que la capacitat que posseeix per tolerar sols amb escassa aireació i el fet que puguin suportar engorgaments temporals el fa altament idoni per a aquesta finalitat. A més, els exemplars obtinguts a partir d’aquests empelts acaben produint exemplars més petits i productius i, per tant, més bons de manejar.

Una de les característiques tant del codonyer com del codony és la presència a la tija i als fruits d’una curiosa pilositat que, en el cas del fruit, va perdent a mesura que va madurant.

El codony és una bona fruita per fer-ne confitura. (Foto: Guillem Puig)

Flexibilitat.

El codonyer és una arbre caducifoli d’escassa grandària que es singularitza per una tija erecte i unes branques tortuoses, però molt flexibles. Precisament, la flexibilitat i fortalesa de les branques tendres del codonyer varen fer que en l’antiguitat fossin aprofitades i preferides al vímet per elaborar cistells i altres utensilis emprats per guardar i transportar aliments. De fet aquesta característica és la que dona nom al seu nom en castellà membrillo, derivat de mimbrillo, diminutiu de mimbre, vímet.

Les fulles del codonyer són grosses, rodones, verdes i glabres amb un pecíol curt, mentre que les seves flors són grosses i vistoses de color blanc rosat que donaran lloc a uns fruits grossos, daurats i piriformes. Aquests fruits presenten una cobertura formada per pels cotonosos que s’aniran desprenent a mesura que els fruits vagin madurant.

Bollits.

Els codonys no es poden consumir frescos ja que el seu gust és aspre, per la qual cosa han de ser cuits amb sucre per poder ser consumits, donant com a resultat el conegut codonyat. La riquesa en pectina dels codonys va incidir molt favorablement en la consideració del codonyer en el passat, quan la gent elaborava melmelades casolanes i aprofitava els codonys com a espessant a l’hora de fabricar gelatines, confitures o compotes.

El codony, una fruita de tardor. (Foto: Guillem Puig)

Entre els mesos de setembre i desembre, els codonys solen fer acte de presència als mercats locals, ja que pel fet de ser un producte tradicional i minoritari no figura entre les fruites promocionades pels mercats internacionals d’abast planetari. Els codonys actuen com un tònic de les mucoses intestinals i ajuden a calmar els trastorns gàstrics.

A l’hora de comprar-los convé vigilar que comptin amb un color groc homogeni, sense taques marronenques que indicarien un excés de maduració; igualment han de ser compactes i sense  zones flonges. Si se’ls compra en aquestes condicions els codonys poden aguantar fins a tres mesos des de la seva collita, tot i que és preferible cuinar-los el més aviat possible per mantenir intactes les seves propietats.

Per coure’ls, cal tenir paciència i anar vigilant la seva cocció. A més del conegut codonyat, també se’n pot fer una guarnició que serà ideal per acompanyar els plats de carn del Nadal. Per elaborar aquesta guarnició s’han de pelar els codonys i tallar a quarts, mirant que no quedi cap llavor; seguidament s’han de posar a bullir durant quinze minuts en una olla convencional o durant cinc minuts en una olla a pressió; finalment, s’han de col·locar directament a la cassola on es fa el rostit o també se’ls pot posar a la graella uns minuts amb un rajolí d’oli.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt