Ara llegint
Com es visqué la Guerra Civil a Sa Pobla

Com es visqué la Guerra Civil a Sa Pobla

Aquest pròxim 18 de juliol es compliran vuitanta-cinc anys, d’aquell fatídic dia de l’alçament militar contra el govern republicà, amb el començament de la Guerra Civil (més aviat incivil) que es perllongaria fins al mes d’abril de 1939. Una guerra que va sacsejar tot el territori nacional i també les nostres illes.

   Situant-nos a sa Pobla, un documentat article de l’historiador pobler Joan Miquel Caldés, presentat en les I Jornades d’Estudis Locals. Sa Pobla l’any 2007, ens trasllada a conèixer com es visqué aquell episodi bèl·lic a l’agrícola vila del nord.

   Diu Caldés que «el 18 i 19 de juliol de 1936, tot el poble estava pendent de les notícies que arribaven a través de la ràdio amb motiu de l’alçament militar contra el govern republicà ocorregut al nord d’Àfrica protagonitzat pel general Franco. A sa Pobla, el matí del 29 de juliol, mentre la Guàrdia Civil romania en la seva caserna, els pocs més de 15 falangistes locals, arma en mà i lluint el feix de fletxes al pit, feien cridar enmig de la plaça Major consignes contra la República i a favor dels militars de la revolta. El mateix estava passant a la caserna de carrabiners situada a la carretera d’Inca, a la sortida del poble, on uns socialistes, com en Jaume Serra Cardell ‘Cuca’, en Joan Pizà Massanet ‘de Sant Josep’, en Josep Bassa Alomar i en Francesc Gost Amer ‘Curro’, anaren a cercar armes. Els feixistes havien sortit i tenien la plaça presa, sense que la Guàrdia Civil intervingués…».

Crissando Valcarcel, carabiner assassinat a Sa Pobla.

   La proclamació de l’estat de guerra (segons el registre de telegrames, el bàndol d’estat de guerra ja havia estat cursat el 19 de juliol per la Comandància Militar d’Inca), coincidí amb la presa de possessió dels carrabiners, que tot d’una es mostraren fidels a la República. El mateix dia 20, un furgó ocupat per personal militar s’aturà davant de la caserna i el comandant Castelari ordenà els carrabiners Palazón, Orozco i Valcárcel que pugessin al vehicle i lliuressin les armes. Llavors es produí un tiroteig en què resultà ferit el comandant Castelari i mort el sergent Torres.

Juan Pizá Massanet, represaliat i exhiliat.

   Els esmentats carrabiners i els socialistes, en Jaume Serra, en Joan Pizà i en Pep Rebassa fugiren amb l’autocar («sa Camiona») de madò Maria Ravella, conduït pel seu xofer en Toni Reus ‘Parrús’ a refugiar-se al Cap de Pinar, Alcúdia. Allà, els refugiats no pogueren resistir massa temps i decidiren negociar la rendició, sempre que fossin processats. Sense passar per sa Pobla entraren presos al vaixell Jaume I i després foren traslladats a Can Mir; un magatzem de fustes de Palma habilitat com a presó.

Nova corporació municipal

   Després d’aquells primers esdeveniments i davant la nova situació política, el 22 de juliol del 36 en Joan Mas Franch, cap local de Falange, es feu càrrec de l’alcaldia. Després que el governador civil nomenés una nova comissió gestora, es feren presoners el batle Felip Serra Vilanova ‘Mel’ i els regidors republicans i simpatitzants de l’esquerra. A partir d’aquell moment els falangistes locals, en nombre d’uns 27, controlaren el poble i s’inicià la repressió.

   En el seu estudi, comenta Caldés que «el 8 de gener de 1937 fou constituïda la Junta Consultiva Local, formada per en Joan Mas Franch (batle) i com a vocals en Biel Riera Alemany (tinent Coronel), en Rafel Torres Cladera (jutge municipal), en Simó Bennàssar (propietari), en Biel Amengual Homar (brigada de la Guardia Civil), en Vicente Ríos Conquero (cap local de Falange Espanyola i de les J.O.N.S.) i en Joan Ferragut Ribas (secretari)».

   Amb l’elecció d’aquells nous càrrecs, foren destituïts els funcionaris municipals de l’anterior comissió gestora republicana, composta per en Jaume Serra Cardell, en Joan Pizà Massanet, en Jeroni Massanet Cladera, en Miquel Bennàssar Serra, així com altres empleats pertanyents a la brigada d’obres, guàrdies municipals i treballadors dedicats a altres funcions. El febrer de 1937  passà a ocupar el càrrec de batle el veterinari Rafael Barceló Tugores, amb els mateixos gestors municipals, fins al 22 d’agost de 1938.

   Aquella mateixa data, foren elegits els que serien components de la tercera Comissió Gestora Municipal, sota la batlia d’en Joan Serra Solivellas, que ocuparia el càrrec fins al 6 d’octubre de 1939. Vistos els membres que conformaren la nova comissió, s’observa que la política local es caracteritzava per un clar continuisme.

Juan Serra Caldés, executat durant la Guerra Civil a Sa Pobla.

Actes patriòtics

   Les diferents gestores contribuïen en diverses recaptacions destinades a finançar l’activitat bèl·lica del Movimiento Nacional, com el Subsidio Pro-Combatientes, la Junta de confiscación de Oro y Valores, la Subscripción Popular pel front de Manacor i l’església de Porto Cristo i la de Sant Miquel de Son Carrió, el Pro-auxilio a Barcelona, València i Madrid, el Pro-aguinaldo del combatiente, o la subscripció Pro-Movimiento Nacional.

   «Durant la Guerra» – explica Caldés – «les autoritats civils, militars i eclesiàstiques programaren diversos actes per donar suport al nou règim en diversos pobles de l’illa, inclosa sa Pobla. «El 12 de setembre de 1936 arribava a sa Pobla el Comte Rossi i les seves camises negres. Segons les informacions, «la Plaça Major era plena de gent per veure-li i escoltar-lo, creant-se una acollida commovedora: encaixades de mans, vives i aclamacions. Rossi aixecava els nens per besar-los».

   Després pronuncià un discurs de propaganda dient que «Mallorca s’ha vist fortament amenaçada per les hordes comunistes que, gràcies a Déu, foren completament derrotades i expulsades de l’illa” afegint que «els comunistes no són éssers humans sinó bèsties ferotges sense altre ideal que destruir-ho tot i que cerquen el vostre or». Acabà Rossi el seu discurs cridant ‘visques’ a Mallorca, a l’exèrcit, a la Falange i al poble de sa Pobla.

   El 14 de febrer de 1937, el capellà castrense Joan Ferrer, en l’acte de jura de bandera, oficià una missa de campanya a la Plaça Major, davant l’Ajuntament. El primer d’octubre de 1938 s’oferí un homenatge al General Franco, amb motiu del segon aniversari de la seva exaltació a la Direcció de l’Estat, en una Plaça Major engalanada amb dos arcs de murta i moltes banderoles, domassos i banderes nacionals en gairebé totes les cases de la població. El 29 del mateix mes, el clergat i les autoritats civils realitzaren un acte religiós com homenatge a Los Caídos por España, col·locant una gran creu davant la casa consistorial, als peus de la qual realitzaren una ofrena floral en una desfilada militar.

   Com s’observa igual que en tot el país, el clergat local, l’església, es convertí en la protagonista de bona part dels actes patriòtics i activitats socials i culturals organitzades pel nou règim, predicant que la guerra s’havia produït «amb l’únic objectiu de conjurar el gravíssim perill del comunisme soviètic cada vegada més amenaçant a Espanya». A més, des dels primers mesos de l’esclat, les noves autoritats imposaren un gran control dedins el poble, comptant amb l’ajuda de l’església amb el rector Antoni Palou Pons al davant de la parròquia, fins al punt d’establir-se una connexió total en tots els sentits.

La repressió

   Com és sabut, tan aviat esclatà la guerra es posà en marxa l’aparell repressor en mans de la policia governamental, juntament amb Falange, encarregats d’exercir una vigilància i una depuració implacables. Explica la història que el total de persones assassinades a Mallorca entre el 19 de juliol de 1936 al 6 de juliol de 1937, oscil·lava entre les 850 i 900, moltes de les quals foren executades per raons personals i familiars d’abans de l’inici de la guerra. Alguns poblers tingueren més sort en aquest aspecte, ja que aconseguiren ocultar-se dels seus perseguidors, com fou el conegut i comentat cas d’en Pablo Cañellas ‘Comes’, que romangué ocult en una mena de cau dins el seu propi domicili durant tres anys, a la cura de la seva esposa Rosa Vallespir, al carrer Gran actual número 101. En acabar la guerra, Cañellas hagué de passar un temps a la presó, juntament amb altres dos poblers represaliats: en Joan Pizà Massanet i en Francesc Gost Amer.

   Diu l’historiador Caldés que «Sa Pobla fou un poble relativament tranquil si ho comparem amb altres poblacions de Mallorca, tot i que es donaren casos de denúncies en què jugaven un paper clau les qüestions personals». Durant la guerra, però també durant un considerable temps de postguerra, persones de la vila que havien tingut algun familiar represaliat eren increpades pel carrer amb frases com ‘maleïts rojos’ i alguns familiars fins i tot patiren amenaces i una constant vigilància policial.

   La FET y de JONS (Falange Tradicionalista i de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista) realitzà una funció molt destacada en proporcionar informes als jutjats de certs ciutadans investigats per la seva ideologia política i social. Entre ells: en Gabriel Mateu Llorens ‘Capelle’, en Pedro Morell (del Partit Comunista), en Joaquim Massanet Cladera (Front Popular), na Margalida Serra Cardell, n’Antonia Seguí Mayol, na Bàrbara Cladera Serra i na Joana Caldés Vallespir. Finalitzada la guerra, entre 1939 i 1943, seguiren les investigacions, comptabilitzant un total de 44 casos, segons el corresponent registre.

Execucions

   En el capítol de persones de sa Pobla, o vinculades amb la localitat que foren executades durant la Guerra Civil, cal separar les que ho foren per part del bàndol feixista i les que patiren la repressió del bàndol republicà a la península. En diversos dels seus números de l’any 1996, la revista local Sa Plaça, en commemoració del seixanta aniversari del cop d’estat i la consegüent guerra, publicà diversos articles signats per en Joan Company i en Joan Llabrés, recordant als represaliats poblers:

   Del bàndol feixista: en Jaume Serra Cardell (sa Pobla 1914), tenia vint-i-tres anys quan fou afusellat a Illetes l’11 de març de 1937, després que un Consell de Guerra el condemnés a mort. S’havia casat a la presó.

   En Crisanto Valcárcel Moll (Maó 1902). L’any 1932 va ser destinat a la caserna de carrabiners de sa Pobla. Fou empresonat a la presó militar d’Illetes i jutjat en consell de guerra, condemnat a mort i executat l’11 de març de 1937.

   En Joan Orozco Trulla. Nascut a Tarragona i de professió carrabiner, fou destinat a sa Pobla i  participà en els fets del 20 de juliol. Empresonat a Illetes, jutjat en Consell de Guerra, condemnat a mort i executat l’11 de març de 1937.

   En Pere Serra Seguí (sa Pobla 1907) fou president de la UGT local. Detingut l’agost del 36, fou conduït a la presó de Palma i posat en «llibertat» el 2 de gener del 37. Assassinat, arrossegat per un cotxe a la carretera d’Andratx, fou abandonat en una cuneta.

   Per part del bàndol republicà foren executats: Sor Catalina Caldés Socias (sa Pobla 1899). L’any 1921 ingressà a la Congregació de les Germanes Franciscanes de Pina. Fou afusellada a Barcelona el juliol de 1936.

   En Guillem Roig Mascaró. Nasqué a Argentina el 1913 i devers els anys vint, ell i els seus pares tornaren a viure a sa Pobla. Fou un dels fundadors de la Falange a sa Pobla. Morí a València en una cuneta.

   Fra Francesc Caldés Serra. Al cap de trenta-quatre anys s’incorporà a l’Orde de Sant Francesc, ingressant a la comunitat de Sant Llorenç de València. Fou detingut en els carrers de la capital valenciana i empresonat a la Model de València fins al 29 de setembre de 1936. Fou afusellat al Picadero de Paterna.

Sor Catalina del Carme Caldés Socías de Sa Pobla.

Soldats poblers en els fronts

   Pel que fa a soldats poblers que perderen la vida en els fronts de guerra, en Joan Miquel Caldés cita en Francesc Cladera Vidal i n’Agustí Gost Cladera que moriren al front de Porto Cristo l’agost de 1936 lluitant contra les tropes republicanes comandades pel Capità Bayo. I publica una relació de 17 soldats de sa Pobla que van perdre la vida en diferents fronts de la península.

   En les conclusions exposades en el seu treball, Caldés dedueix que «Durant els anys de la guerra, a sa Pobla es produïren detencions, empresonaments i alguns casos de condemnes a mort. Es dissolgueren tots els partits polítics contraris al nou ordre i s’imposà la confiscació de tota mena d’objectes amb el pretext de col·laborar amb la causa del Movimiento Nacional. L’Església  participà del nou discurs ideològic franquista i passà a exercir un paper amb més protagonisme en la vida de la vila».

El rebost de Mallorca

   Acaba apuntant l’historiador allò que tant s’ha anat comentant sobre la riquesa i el benestar que imperaven a sa Pobla durant el conflicte, comparat amb molts altres pobles de Mallorca, gràcies a la seva abundant producció agrícola: «Durant la guerra i la postguerra, sa Pobla – per ser un municipi dedicat a l’agricultura – es convertí en proveïdor d’aliments cap a altres pobles, obtenint el sobrenom de ‘gran magatzem’. O el que és igual, i així se la considerava: ‘Es Rebost de Mallorca’.

   En aquest aspecte, les generacions de la postguerra encara recorden com sa Pobla era lloc de pelegrinatge d’un bon nombre d’estraperlistes que venien a proveir-se d’aliments com mongetes, patates, farina o fideus, que compraven directament als agricultors, magatzems comercialitzadors de productes agrícoles, a les farineres o a la fàbrica de fideus de Cas Xot. Aliments que venien clandestinament en els seus pobles i a Ciutat, sabent el risc que corrien que els fos decomissat el gènere per les autoritats competents, a més d’altres sancions.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt