Creus de terme i altres creus de sa Pobla ( i VI)

Parlant de la Creu d’en Martí Seguí, ens hem d’afanyar a dir que aquesta no és una creu de terme. Es tracta d’una creu quina realitat i raó de la seva existència, abraça una història real, tràgica i envolta d’un episodi sentimental, que va succeir al mateix indret a on s’aixeca el monument en memòria d’un fet luctuós ocorregut el dia 9 d’abril de 1832.
La creu es va aixecar a la cantonada de la intersecció de la carretera de s’Albufera amb el camí de Vinyet, i allà es pot contemplar, restaurada i ben protegida, després que anys enrere fora desbastida a causa d’un accident.
Pels comentaris que s’han anat transmetent de generació en generació, Martí Seguí era un jove -fadrí segons es pensava la gent- de bona presència física, simpàtic i molt apreciat i fins i tot popular dins la societat poblera en general. Segons conta la crònica publicada a la revista Sa Marjal, un rival seu el va matar d’un cop de gamella al mateix lloc a on s’aixeca la creu que varen fer construir els seus familiars.
En el llibre d’enterraments de la parròquia, figura, textualment: «L’11 d’abril de 1832, fou enterrat en el cementeri de la present vila de Sa pobla, Martí Seguí espòs de Catalina Socías. Va morir el dia 9 de desgràcia d’un carro…» Una inscripció a un llibre oficial que ens obri uns quants d’interrogants davant les contradiccions que s’observen: L’esmentada crònica consultada el descriu com a fadrí i mort assassinat d’un cop de gamella, mentre que el llibre de registre d’enterraments apunta que era casat i mort d’un accident de carro.
Davant els fets reials, l’opinió popular s’expressa amb aquestes gloses que es feren al respecte. Una diu:

Martí Seguí, qui t’ha mort
Aixeca’t que el Rei te crida;
Ai! si tenguessis la vida
Tan segura com la mort!

La cobla sorgida espontàniament de la boca i els sentiments del glossador expressa, amb una bellesa tràgica, segurament contemplant el cos estès a terra del difunt, pregunta afligit i resignat, ¿Qui t’ha mort?
Una altra glosa que es va fer, dona a entendre que Martí Seguí s’havia casat en secret amb l’al·lota, que suposadament pretenia el seu guerrer o adversari, na Catalina Socías, segons consta en el registre d’enterraments, és aquesta que diu:

Na Catalina dur dol
I ningú hi troba que dir;
És mort en Martí Seguí,
Un jovenet com el sol.

La crònica que dona conta de la seva mort deia que en Martí era fadrí, i la glosa diu que ningú s’estranya del dol que porta na Catalina, i aquí s’obrin noves interrogants: ¿Seria que aquell matrimoni era desconegut en el poble? ¿Per quin motiu es casaren en secret? ¿Per diferències socials o disputes familiars entre les famílies dels dos enamorats? Són preguntes que mai es respongueren, o almanco no foren respostes de domini públic. Respostes que en Martí Seguí es va emportar a la seva tomba, i que na Catalina Socías, va respondre vestint-se amb roba negra de respectuós dol per la mort del seu enamorat… I ningú hi trobà que dir.
Qui t’ha mort?
Per altra banda, també resulta estrany, que a cap de les fonts consultades per elaborar aquest reportatge apareix el nom de l’autor de la mort d’en Martí Seguí, ni tampoc tenim constància que es fes cap glosa parlant d’aquest, com era costum a aquella època davant un fet luctuós com el que ens ocupa.

Qui era Martí Seguí?

Aquest és un altre interrogant, que tal volta no s’han plantejat moltíssimes de les persones de sa Pobla que tantes vegades hem pronunciat el nom de Martí Seguí, referint-nos a la creu que du el seu nom. Un interrogant, aquest, però, que ens aclareix, el sempre present Alexandre Ballester, a la conferència Pòrtic de Sant Antoni de 1999 que va pronunciar el llavors cronista oficial de la vila de sa Pobla.
Ens deixà escrit Alexandre al seu llibre «Flamarades de Festa», editat i patrocinat per l’Ajuntament de sa Pobla (desembre de 2000), que «La família Seguí era prou coneguda dins aquella sa Pobla de la tercera dècada dels anys 1800, una vila que no sobrepassava els tres mil sis-cents habitants. Eren agricultors benestants de vella nissaga poblera que havien ocupat distints càrrecs públics al llarg dels segles. Així trobam que l’any mil tres-cents quaranta-nou, només quaranta-nou anys després de la fundació reial de la vila de sa Pobla, el batle de la vila és un tal Arnau Seguí que repeteix el càrrec deu anys després. I, un fill seu, Arnau també de nom, és batle de la vila de sa Pobla l’any mil tres-cents setanta-cinc. Després els Seguí es repeteixen en distintes comissions municipals. I la prova darrera i dramàtica del poder i riquesa de la família Seguí, és, ni més ni manco, l’ordre d’erigir i pagar una creu en memòria d’un fill seu…»
Altres creus de sa Pobla
Per acabar aquest recorregut, que a través de sis reportatges publicats a Fora Vila, recordarem, sense fer-ne història d’aquestes, altres creus alçades dins el terme municipal de sa Pobla, com: la del Puig de santa Maria, col·locada l’any 1899. La del camí de Búger, el 1867. La de la possessió de sa Llebre, el 1903. La de la carretera de Pollença, a la costa de Son Vila, i que marca la línia entre els dos termes municipals, aixecada l’any 1891, una creu que, malgrat la seva minsa antiguitat i la seva manca de valor arqueològic, és una vertadera creu de terme, donada la seva ubicació.