Creus de terme i altres creus de sa Pobla (III)
El recorregut, sense un ordre predeterminat d’itinerari ni cronològic, avui ens durà a visitar i comentar la seva història de dues creus, actualment encara ubicades a dues sortides del nucli urbà, diametralment oposats, però units per una imaginària línia recta; una a la sortida del poble en direcció a Llubí, a la barriada coneguda com “Sa Punta d’en Capó”, i l’altre a la sortida del nucli urbà en direcció a Inca, a la barriada de “Can Fat”. Ambdues creus són conegudes, precisament pel nom de les esmentades barriades.
Creu de sa Punta d’en Capó
Aquesta creu, es podria catalogar dins l’apartat que parlés de creus més modernes, o també reformades o rescatades després que les originals fossen enderrocades o fetes malbé per distintes causes. En aquest sentit, s’ha de dir que “dins la segona dècada del segle del passat segle XX, mossèn Joan Aguiló i el vicari Joan Parera, emprengueren la meritòria tasca de renovació de les velles creus de terme, erigint-ne de noves, a les sortides del poble. Tot va suposar molta feina i molta dedicació”, segons afirma Alexandre Ballester al seu llibre Temps Enrere i altres històries.
A la barriada coneguda com “sa punta d’en Capó”, zona des d’on arranca la carretera que condueix a Llubí i Sineu, a l’encreuament d’aquesta carretera, amb el carrer d’Antoni Maura, hi havia un bocí de terreny, de forma triangular, tancat per un reixat de ferro, dins el qual s’aixecava una creu de marès, de quatre metres i trenta-cinc centímetres d’alçada. Al capitell duia llavorat, 1922, l’any en què la creu fou col·locada.
Fa anys, a causa d’una reordenació urbanística, la creu, en mal estat, fou traslladada i col·locada dins una fornícula, a la façana lateral de la casa, la que dona a la carretera de Llubí. Actualment, a l’esmentada façana, només s’hi troba la fornícula totalment buida.
Creu de Can Fat
Segons l’article del vicari Parera, publicat al número 147, febrer de 1921, de la revista Sa Marjal aquesta creu, encara en peu i ben lluïda dins un espai tancat, es troba a l’escaire que marquen l’encreuament de la carretera d’Inca i el carrer de la Creu. “Fa, amb el peu que la sosté, cinc metres d’alçària, amb vint-i-quatre centímetres de gruixa, de gust gòtic, amb un sant Crist de metall. Fou col·locada la darrera setmana de l’any 1920, i beneïda solemnement amb creu alçada, música, càntics, plàtica i assistència de les autoritats i gran concurrència de poble dia 2 de gener de 1921. S’aixeca esvelta dins un clos o tancat de 24 metres quadrats, que convertit en patit jardí semblarà talment una canastra plena de flors.”
El veí de sa Pobla, Joan Sabater “Sindic”, amb escriptura privada datada el 10 de maig de 1920, que posteriorment es va pública, feu donació a l’autoritat diocesana del bocí de terra triangular a on està ubicada la creu. La seva construcció va costar unes 793 pessetes -345 per fer es clos el mestre Miquel Martorell de Campanet, 122 pessetes el ferro de la balustrada, i 263 pessetes per fer i col·locar la creu a mestre Biel Gelabert de sa “Manescaleta”, i mestre Jordi Bugerró 63 pessetes per material i transport-.
Per assolir les despeses de la construcció i col·locació de la creu, es va obrir una subscripció popular, que va encetar el menescal Rafel Barceló, fent-se càrrec dels costos de la feina del ferrer, sa bacina de la benedicció, més la quantitat de 5 pessetes. L’amo en Pere Antoni Serra “Corró” va aportar 26,70 pessetes, el vicari Joan Parera, 25 pessetes, el jutge Rafel Torres 25 pessetes, igual quantitat que va aportar don Ignasi Planas, a més d’una “devota persona” que aportà la quantitat de 5 pessetes. En els propers números de la revista Sa Marjal es van seguir publicant els noms dels donants i la quantitat aportada.
Per allà, l’any 1954, per disposició de l’Ajuntament de sa Pobla, s’executaren obres de millorament del recinte triangular que alberga la Creu de Can Fat, que embelliren l’aspecte urbà d’aquell recinte. Es col·locaren uns bancs de pedra. Per la seva preservació davant possibles actes incívics, el recinte, roman tancat al públic, que, sí, el pot contemplar perfectament des de l’exterior.
Continuarem el nostre romiatge per les creus de sa Pobla en propers reportatges.