Dimecres de Cendra. Avui comença la Quaresma

Avui és, sense cap mena de dubte, un dels dies més rellevants del mes de febrer i també del calendari litúrgic ja que és Dimecres de Cendra, el dia que posa fi a la disbauxa pròpia del temps de Carnaval i marca l’inici del cicle quaresmal, que culminarà amb la festa de Pasqua.

El Dimecres de Cendra és culturalment una festa força celebrada a la nostra comunitat, tot i els temps de relaxació religiosa que es viu des de fa alguns decennis. El Dimecres de Cendra és per a molts habitants de les Illes Balears la data que marca l’inici del període d’abstinència i recolliment que finalitzarà amb la diada pasqual.

La Quaresma, temps de preparació interior a la celebració de la mort i resurrecció de Crist, s’inicia amb els ritus que des de l’antiguitat van associats al Dimecres de Cendra. La imposició de cendra que es realitza durant aquest dia als calendaris litúrgics cristià i anglicà simbolitza la plena consciència de la temporalitat del nostre pas per la terra i es caracteritza per un constant creixement -tan interior com exterior- que finalitzarà amb la trobada definitiva amb Déu Pare.

Dejuni i abstinència

Durant aquesta diada, que per als catòlics és dia de dejuni i d’abstinència (ben igual que el Divendres Sant), s’imposa un polsim de cendra al cap dels fidels que van a missa. La imposició de cendra és un ritual de dolor i penitència que ja trobam a l’Antic Testament: als llibres de Jonàs i Esther.  Durant els primers segles de l’Església, les persones que volien rebre el sagrament de la Reconciliació el Dijous Sant, es posaven cendra al cap i es presentaven davant de la comunitat vestits amb un hàbit penitencial com a símbol de penediment i canvi.

També els jueus de l’antiguitat acostumaven a cobrir-se de cendra quan oferien algun sacrifici i els ninivites empraven la cendra com a signe del seu desig de conversió de la seva vida dolenta envers Déu.

Antigament, aquest dia es portava els pecadors públics al temple on se’ls sotmetia al ritus d’imposar la cendra. Amb el temps, molts cristians s’uniren  per humilitat a aquests pecadors, passant així aquest ritus a tots els fidels, sobretot d’ençà que el Papa Urbà VI, a partir del 1091, introduí la imposició de la cendra als fidels com a inici del temps quaresmal.

En forma de creu

La cendra ha de ser imposada al cap dels fidels en forma de creu mentre el sacerdot pronuncia les paraules “Recorda, home, que ets pols i en pols has de tornar”, com a símbol de caducitat de la condició humana i signe penitencial.

Una de les particularitats del Dimecres de Cendra és que es tracta d’una festa movible, ja que se celebra 46 dies abans del diumenge de Pasqua, una diada que pot variar ostensiblement d’un any a l’altre, ja que el dia de Pasqua ha de coincidir amb el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera. Per aquest motiu, el Dimecres de Cendra pot oscil·lar entre el 4 de febrer -com a data més primerenca- i el 10 de març -com a més tardana-.

La data del Dimecres de Cendra recorda als fidels que algun diu moriran, però a la vegada també els fa present que la terra bona que té llavors, es rega, llaura i conrea, encara que sembli morta, tornarà a donar fruit. De fet, la tradició dicta que la cendra per ungir durant aquesta data ha de ser obtenguda a partir de la cremació dels llorers i les palmes beneïdes durant el diumenge de Rams de l’any anterior.

En l’agricultura

Tant és així que la saviesa popular atorga a la cendra propietats beneficioses per a l’agricultura. Aquestes propietats  es basen en el fet que durant la combustió de llenya es consumeix la pràctica totalitat del carboni orgànic, romanent en la cendra principalment calci, potassi, alumini, magnesi, ferro, fòsfor i manganès. Aquest fet, converteix la cendra en un producte molt preuat com a font de potassi i esmena càlcica abans de la síntesi química dels fertilitzants.

Un altre aspecte a tenir present de la cendra és el seu efecte en la reacció del sol (PH). La cendra és altament bàsica i provoca un augment ràpid del PH del sol i això és molt interessant pel que fa a sòls àcids, ja que desbloqueja nutrients i ajuda a corregir la seva acidesa, però si es tracta de sòls bàsics pot arribar a crear problemes.

Cal tenir molt en compte que quan parlam d’aquests usos es fa referència a cendra procedent de foc de llenya únicament perquè si aquestes cendres porten restes de plàstics, vernissos o pintures poden provocar l’aparició de metalls pesants als conreus afectats.

Altres propietats

A més d’aquesta utilitat agrícola, la cendra presenta moltes altres utilitats que la converteixen en un material molt versàtil. D’entre les moltes particularitats de la cendra cal destacar el fet que és un bon neutralitzador de les olors de les mascotes; tan sols basta fregar una mica de cendra sobre el seu pelatge per neutralitzar-ne l’olor persistent. També és força útil per bloquejar algunes plagues (llimacs i caragols) dels jardins i per controlar  l’aparició d’algues en font i estanys: basta afegir una cullerada de cendra cada 4.000 litres per obtenir suficient potassi per enfortir les plantes aquàtiques que competeixen amb les algues.

Curiosament, la cendra també és útil per accelerar el creixement de les tomatigueres: és suficient amb afegir un quart de tassa de cendra al clot on hem de sembrar la tomatiguera.

La cendra també és emprada com a element netejador, sobretot per als objectes de plata -una mescla a parts iguals d’aigua i cendra- i per netejar les portes dels vidres de la xemeneia, mullant una esponja humida en cendra, s’eliminen fàcilment els residus de sutge. Convé recordar que la cendra era emprada antigament també per fer lleixiu, mesclant-la amb aigua.

Ara bé, cal esperar que les cendres estiguin completament apagades abans d’escampar-les pel jardí i no escampar-les si fa vent; finalment cal no deixar les cendres en un recipient sota la pluja ja que els seus nutrients s’acabaran filtrant on es trobi ubicat el recipient.

La cendra, per tant, és tot un símbol de penitència a les portes del cicle pasqual, però també presenta una sèrie de particularitats que la converteixen en tota una aliada de cara a situacions més quotidianes, en qüestions no només espirituals, sinó també pròpiament terrenals.