El boc, el rei de la muntanya mallorquina

Si hi ha un animal que exemplifica a la perfecció el caràcter indòmit de la nostra terra aquest és sens dubte el boc: bell, auster, esquerp i fort, el boc és el millor exemple del que anys d’evolució han aconseguit en un exemplar animal que s’ha convertit a més de tot un símbol en un reclam turístic de primer ordre per a un turisme de primera qualitat, dotant així d’un valor afegit d’alt atractiu a una visita a la major de les Balears.

El Consell de Mallorca edità, l’any 2009,  el llibre “Boc Balear. Cuatro mil años de historia, diez años de homologación”, una publicació editada per la institució insular amb què es commemorava el desè aniversari de l’homologació del boc com a trofeu de caça major duita a terme pel Safari Club Internacional.

El treball fou el primer volum monogràfic dedicat a aquest emblemàtic animal de la nostra comunitat, la recuperació del qual s’inicià l’any 2000, en unes dates en què aquesta espècie es veia amenaçada per la hibridació. L’èxit del programa duit a terme pel Consell de Mallorca en aquest sentit es va veure ratificat el 2004 quan el boc balear va ser inclòs per primer cop al SCI Record Book of Trophy Animals of the World, el màxim referent de catalogació i homologació de trofeus de caça a nivell mundial. Des d’aquesta data, la varietat de cabra pròpia de Mallorca, ha esdevingut una preuada peça cinegètica que d’any en any atreu cada cop més centenars de caçadors d’arreu del món cap a la nostra illa.

El llibre en qüestió és un acurat recull de treballs científics sobre aquesta raça i abasta aspectes i vessants heterogènies –històric, científic, tècnic, legislatiu, social, esportiu i turístic- relacionades amb la pràctica cinegètica. És , per tant, una publicació multidisciplinària que té entre els seus principals objectius l’esdevenir una eina de divulgació i informació sobre la caça a Mallorca.

La publicació va especialment adreçada a societats, vedats o entitats públiques que s’encarreguen de gestionar terrenys de caça, a més d’entitats cinegètiques o turisme especialitzat a més de ser un exemple tècnic de referència de la gestió ambiental aplicada pel Consell de Mallorca durant els darrers anys.

La publicació d’aquest volum considerant-la una “valuosa aportació a un nou motor per a l’illa, així com una alternativa productiva que al llarg dels darrers anys ha experimentat una evolució imparable fins al punt de convertir-se en un important valor afegit a l’oferta turística balear”.  Igualment es valora l’importància d’aquest document com a vehicle indispensable per donar a conèixer el món cinegètic i enfortir encara més els llaços de la comunitat caçadora entre si.

El terme “cabra salvatge” ja es troba documentat a textos del segle XVI i fou la utilitzada de manera usual pels gestors tradicionals de les poblacions d’aquesta espècie –pagesos de les finques de muntanya que les caçaven tant amb llaç com amb cans-; tot i que recentment s’ha incorporat el qualificatiu  “mallorquina” a aquesta denominació per diferenciar-la de les raça de cabra productives introduïdes a l’illa al llarg dels segles XIX i XX. En aquest sentit, en la meitat nord de la Serra de Tramuntana se li afegeix l’adjectiu “fi” o “fina” per fer incís en la seva puresa i en la condició de no mesclada.

Tot i que la cabra salvatge mallorquina únicament és present a l’illa de Mallorca, s’ha afegit “balear” a la denominació d’aquesta espècie, ampliant l’àmbit d’un animal únic a tot l’arxipèlag sense ser geogràficament així. A més, s’ha consolidat l’apel.latiu boc balear com a sinònim de cabra salvatge mallorquina, tot i que com és normal i lògic es centra més en els mascles.

Tradicionalment, segons el seu desenvolupament es distingeix entre cabrit –fins als vuit mesos-, segall –dels nou mesos a l’any-, i boc o cabra –a partir de l’any, moment en què ja es consideren exemplars adults. Per altra banda, es denomina “cabra borda” aquell individu assilvestrat d’origen domèstic, fruit del mestissatge i sense una morfologia estable.

Malgrat no es coneguin amb certesa aspectes relatius a la població inicial de cabra salvatge sembla molt probable que es tractàs d’una espècie de caprí predomèstic estretament lligat a altres espècies insular d’illes mediterrànies d’història natural similar- i el seu origen es situa fa uns 4.000 anys. L’arribada del primer caprí a Mallorca es documenta per tant al voltant del 2300 i 2050 abans de Crist, per introducció antròpica, a l’igual que la resta dels representants dels gèneres Capra i Ovis de les illes de la Mediterrània. 

És evident que des de ben antic ja existí el problema derivat de la hibridació d’aquesta espècie de cabra amb altres vengudes amb posterioritat, fet que ha durat pràcticament fins als nostres dies.

L’abandó progressiu dels usos agrícoles tradicionals a la Serra de Tramuntana en favor de la indústria turística ha estat, sens dubte, el factor determinant que més ha influït en l’alta densitat assolida pel boc balear durant els darrers decennis.

Aquest abandó afavorí espectacularment l’expansió i increment de les poblacions de cabres assilvestrades d’origen domèstic, perquè les poblacions de cabra fina ja des d’antic a l’ús dels sistemes tradicionals a la Serra. Aquesta expansió es va veure beneficiada per la cada vegada menor presència humana a la Serra, així com per l’increment de superfície de càrritx i de garriga.

Les poblacions de boc balear es troben fragmentades actualment i amb un grau de viabilitat variable, localitzant-se exclusivament a la Serra de Tramuntana i a la Serra de Llevant, estant la seva caça amb caràcter general tan sols permesa en vedats especials amb Certificat de Qualitat de Caça Major.

Cromàticament és un animal que sol presentar un color roig-marró que sol anar acompanyat de franges negres. Aquest color ocupa en els mascles tota la cara. Solen pesar una cinquantena de quilos els mascles, podent arribar fins als setanta, i una trentena les femelles, assolint una alçada a la creu d’uns setanta centímetres en els mascles i una seixantena les femelles. Tot i que ambdós sexes presenten banyes, les de les femelles són sensiblement inferiors a les dels mascles i en forma d’arc, mentre que les dels mascles són obertes, allargades i en espiral.

Aquesta espècie de cabra presenta una estructura social matriarcal, amb una femella adulta i una o dues de les seves filles i els seus respectius cabrits; ocupant un territori força delimitat, d’unes deu hectàrees. Els mascles joves romanen fins als dos anys al nucli familiar, per després segregar-se i reagrupar-se amb altres mascles adults. Tant és així que es poden arribar a formar grans grups de mascles, de fins a una quarantena d’individus, especialment en l’època anterior al zel; malgrat tot això, no es formen grups grossos d’ambdós sexes.

El càrritx, i especialment la seva espiga anomenada faó, conforma la dieta bàsica del boc balear, tot i que entre els seus aliments preferits també hi ha l’ullastre, el fenàs, el romaní i bàsicament gairebé tota la flora que conforma la garriga balear.

Però la rusticitat d’aquest animal –juntament amb una voracitat gairebé inesgotable- ha generat no pocs conflictes econòmics, ecològics i socials que sovint han convertit els bocs balears en uns animals poc desitjats. De fet, amb freqüència el boc balear apareix com la principal causa de desertificació, de degradació o de pèrdua de biodiversitat dels nostres ecosistemes. Per aquest motiu, les campanyes d’erradicació del boc balear de certes zones de l’illa es basen en aquesta argumentació.

Amenaces com l’excés de població, la pèrdua d’espècies endèmiques, l’impediment de la regeneració natural del bosc, els danys en conreus i replantacions forestals, i la falta de gestió entre d’altres han duit a pensar en mètodes d’extermini o de control poblacional d’aquesta espècie per evitar actituds excessives pel que fa a la seva permanència al nostre territori.

El mètode que compta amb més seguidors és el de la caça selectiva que permetrà aconseguir dos objectius altament positius per a la nostra comunitat: d’una banda, contrarestar l’impacte d’un excés de població de boc balear; i de l’altra, atraure cap a la nostra comunitat un sector turístic de primer ordre que dotarà d’un nou valor afegit a la primera indústria de les Balears.

Fotos: Llibre Boc Balear. Cuatro mil años de historia, diez años de homologación.