El busqueret coallarga, un endemisme a protegir

Sovint passa que grans campanyes proteccionistes vers alguns dels animals en perill més crític d’extinció, tant pel que fa als seus hàbitats com a la seva mateixa existència, solen tapar alguns molt lloables esforços per donar a conèixer i, sobretot, valorar algunes de les espècies animals que ens envolten i que per la seva proximitat i escassa rellevància mediàtica solen passar desapercebudes per a la major part dels habitants de la nostra comunitat. És el cas del busqueret coallarga.

Des de fa alguns anys, l’existència d’aquest passeriforme insular ha donat com a resultat interessants estudis i treballs pedagògicoambientals que han captat l’atenció d’un grup d’amants dels aucells que -tot i que ho fa tímidament- no deixa de créixer d’any en any, sobretot de cara al que s’ha anomenat turisme ornitològic, una oferta turística que es troba a l’alça.

Entre aquests estudis destaquen els realitzats per Josep Sunyer (“Informe sobre la biologia del Busqueret cuallarga”) i la tasca pedagògica de Cristina Fiol, biòloga del centre de Turisme Ornitològic de la Gola a Pollença i membre de Balears Wildlife, per donar a conèixer la importància d’aquest petit aucell a través d’estudis seriosos sobre els seus hàbitats -el primer- i organitzant conferències divulgatives -la segona.

El busqueret coallarga (Sylvia baleàrica) és un dels dos endemismes ornitològics amb què compten les Illes Balears. Es tracta d’un petit aucell insectívor propi de les formacions arbustives costaneres que fou descrit científicament per primera vegada per l’ornitòleg d’origen alemany Adolf von Jordans el 1913 com a subespècie balear de la tallareta sarda (Sylvia sarda), d’acord amb lleugeres diferències morfològiques i de coloració. Aquesta espècie de distribució netament insular va quedar configurada per dues subespècies: la nominal distribuïda per Còrsega i Sardenya i la balear, pròpia de la nostra comunitat. Tot i això, recents estudis han elevat a categoria d’espècie a la balear en base a les clares diferències morfològiques, de coloració, genètiques i de cant. El canvi taxonòmic ressalta el valor del busqueret coallarg, malgrat que fins a la data no s’hagin detectat factors d’amenaça preocupants per a les seves poblacions.
Morfològicament, el busqueret coallarga presenta el dors de color gris blavenc obscur amb la zona del ventre grisenca, però més pàl·lida, i la gola blanquinosa. El cap exhibeix tonalitats grisenques més fosques on destaca especialment l’anell ocular vermellós, malgrat que els exemplars joves i les femelles durant el seu primer hivern el tenguin de color clar. Les potes, per la seva banda, mostren una tonalitat vermellosa.
El cant del busqueret coallarga es basa en un refiló curt i ràpid, i el seu reclam consisteix en un sec txec-txec.
Com bé afirma Cristina Fiol “es tracta d’una espècie petita i discreta, i per això força desconeguda que presenta poblacions relativament abundants en zones de garriga costaneres; uns indrets que actualment estan patint els efectes de la pressió urbana, per la qual cosa cal realitzar tasques de divulgació i conscienciació de la vàlua d’aquesta espècie per tal de protegir el seu hàbitat”.
Un dels aspectes més rellevants del busqueret coallarga és el seu caràcter sedentari i fortament territorial, la qual cosa implica que és present al territori durant tot el cicle anual, marcant agressivament amb el seu cant i defensant la seva parcel·la, sobretot durant les èpoques de reproducció. Aquesta territorialitat implica que hagi de dur a terme una despesa energètica considerable, una territorialitat que és interpretada pels ornitòlegs com una forma d’exclusió de possibles competidors, com una decisió dels recursos vitals limitats i com una forma de regulació de la seva densitat.

Quatre són els indrets estudiats pels ornitòlegs pel que fa al busqueret coallarga: l’ullastrar de Cala Bóta a Manacor -zona força representativa dels terrenys costaners del Llevant de Mallorca-, el Cap Enderrocat a Llucmajor, la Punta de n’Amer a Sant Llorenç i la garriga de Son Real a Santa Margalida, una zona dunar enclavada enmig de la badia d’Alcúdia. D’entre aquests llocs, destaca especialment l’ullastrar de Cala Bóta, on s’ha detectat la major població de busqueret cuallarga, una zona la composició vegetal de la qual està formada gairebé en exclusiva per quatre espècies bàsiques per al seu sosteniment: ullastre, mata, estepa negra i romaní.

Les visites que fonamenten l’estudi del busqueret coallarga s’iniciaren els mesos de gener i febrer quan es detecten els primers cants territorials i finalitzaren al llarg dels mesos de juliol i agost, quan finalitza el cicle reproductiu d’aquesta espècie. Aquestes visites foren quinzenals i setmanals i se solien realitzar a mitjan matí per tal de causar el menor impacte a les poblacions de busqueret que com la resta de passeriformes europeus presenten dos punts àlgids d’activitat diària: a primeres hores del dia i a darrers de l’horabaixa.

L’estudi del busqueret coallarga ha donat com a resultat que la presència d’aquest aucell és relativament abundant en les formacions arbustives que li són favorables, sobretot en zones costaneres d’ullastre i mata.

A Mallorca aquests hàbitats es localitzen en el perímetre de l’illa, en una franja de pocs quilòmetres entre el litoral i l’interior -dedicades majoritàriament a conreu de secà- i en zones de mitja muntanya on l’acció humana ha fet retrocedir el bosc i on predomina la garriga. Aquests hàbitats es troben en l’actualitat molt fragmentats, però compten encara amb extensions força significatives majoritàriament salvaguardades per figures de protecció territorial.

Tot i això, el problema més greu que assetja les poblacions de busqueret coallarga és la destrucció d’aquests hàbitats, fruit de l’especulació humana tant per mor de la urbanització com per mor de l’explotació agrícola. Caldrà, doncs, trobar les mesures necessàries per protegir els espais on habita el busqueret coallarga, i també altres espècies remarcables, ja que no es pot oblidar que el valor afegit que atorguen a una visita a casa nostra és força rellevant, sobretot si tenim present que no estam parlant de turisme de sol i platja, sinó d’un turisme d’alta qualitat que valora les meravelles de què encara disposa la nostra comunitat.