El cap de bou de Talapí
Un repàs al llibre «El Cap de Bou de Talapi» (Edicions Documenta Balear 2017) de l’erudit Josep Obrador Cladera (Sa Pobla 1940), que ens va deixar el passat dia 3 de febrer d’aquest any a l’edat de 83 anys, ens ajuda a profunditzar sobre aquesta peça que l’esmentat autor qualifica de «la peça mestra del patrimoni artístic i cultura que ha emigrat fora del nostre indret [sa Pobla] una imatge de bronze dels segles IV-II aC i que actualment s’exposa al Museu de Mallorca, a Palma.»
Obrador manifesta que amb l’edició de l’esmentat llibre, l’objectiu principal és reivindicar i valorar el patrimoni artístic i cultural de sa pobla -i en especial, l’emigrat del poble- i al mateix temps difondre el seu coneixement i la seva història. «I en aquest cas concret, reivindicar-ne l’origen i procedència, que no són altres que sa Pobla.»
A la seva exposició reivindicativa, Obrador convida a tots els poblers i pobleres a no acostumar-se al greuge gratuït, ni a la conformitat equivocada, referint-se que algun altre historiador situava la troballa del cap de bou digues que «Talapi era d’un poble veïnat de sa Pobla» volgué dir que pertanyia al poble de Búger. I afegeix al seu crit reivindicatiu que «en aquest cas, hem de ser ferms, exigent si seguir endavant, tos junts, fins a aconseguir que els fets reflecteixin la veritat de la història i de la realitat: El cap de bou fou trobat al Vilar de Talapi, dins el terme municipal de sa Pobla, Mallorca. Així ha de constar a tots els registres oficials i científics per tal de respondre a les exigències de la veritat. Fonament de tota ciència.»
El Vilar de Talapi
A les pàgines 81 i 82 del número 113 de la revista Sa Marjal, un article signat per J.P. (el vicari Parra), corresponent al capítol XIV de la sèrie que parla de Prehistòria, parla del Vilar de Talapi, diguin: «Anant a Llubí, a uns tres quilòmetres enfora de sa Pobla, hi ha sa gran possessió de Talapi, anomena Athanapi pels moros, i just darrere sa tanca d’ametllers, que són molt grossos ferm, hi ha és Villar que és propietat del senyor Toni Serra Manescal, o de sa la seva senyora. Molts són els Vilars o vetlles les que hi ha dins Mallorca, que probablement no eren altra cosa que un recinte murat amb pedres ciclópiques dins el qual hi havia una població primitiva que solia ser molt reduït. A més dels que s’hauran destruït encara es veuen vilars a Pollença, Santa Margalida, Son Bordils, Manacor, Llucmajor i molts d’altres pobles.»
Referent al Vilar de Talapi, Parera comentava que ni en l’esmentat Vilar, ni pels seus entorns, s’hi veia cap naveta, ni talaiot, ni murada, ni castellot ni cap clase de monument ciclopic, molt probablement perquè foren endecats per a construir l’antiga i gradiosa casa de Talapi, llavors propietat de dona Maria Socias. Això no obstant, s’hi havia trobat en aquell lloc, abundant ceràmica de moltes classes, com ceràmica primitiva molt negre, cuita al fogó a l’aire lliure, ceràmica romana molt gruixuda; i ceràmica molt fina de la fàbrica de Sagunto, destacant un fragment preciós amb un ballester que amb un genoll a terra disparava la fletxa o ballesta.
També contava l’esmentat article que, «fa alguns anys que davall d’una antiga olivera, segons els qui l’arrencaren feia més de cent quintars de pes, s’hi trobà una gran fossa lena d’ossos, ceràmica mal cuita i molt variada, cinc brasseroles d’espiral, una espècia de campaneta, i un altre objecta cosemblant, una fíbula o espècia de travesser molt bell, i voltant dita olivera un murter, diverses moletes, algunes bales i molts d’enterraments humans. També s’hi trobà una moneda d’Imporiton, que vol dir mercat, perquè ho era d’una colònia grega que florí a Mallorca uns dos-cents anys abans de Jesucrist. La major part d’aquests objectes los guardam amb molt de cuidado.» (sic)
La troballa del cap de bou
De la troballa del cap de bou dins les erres del Vilar de Talapi, un horabaixa d’estiu, el cronista del Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana (any 1952), a la «Sección Oficial y de Noticias. Hallazgos Arqueològicos», deia textualment:
«Un nuevo interesante hallazgo casual, al que no se ha dado publicitat hasta la fecha, tuvo lugar en el pasado mes de julio en una parcela de la finca Es Vilar, término de La Puebla, propiedad del vecino de Búger D. José Servera Camps. Al arrancar éste unas piedras para mejorar el cultivo, encontró a un palmo de profundidad: un cuerno de bronce rematado por una cabeza de toro astada en perfectoestado de conservación. El ejemplar que mide 37 cm es sin duda el mayor y el mejor de los de igual representación recogidos en Mallorca, y su factura recuerda la técnica de las famosas cabezas de toro de Costitx, hoy en el Museo Arqueológico Nacional.
El bronce de Búger, entregado generosament por su descubridor al Ilmo. Sr. Presidente de la Diputación, Don Pedro Salas Garau, fué entregado a su vez por este para el Museo arqueológico de Mallorca.»
Referent a aquella notícia, Josep Obrador, va córrer a comentar que «El redactor de la notícia dona, erròniament, preeminència a l’origen del propietari sobre el lloc d’origen i procedència, com és norma, i que no és altre que Tlapi, sa Pobla, Mallorca», I aclareix que el cap de bou de Talapi fou emmagatzemat a la Biblioteca de Cultura Artesana de la Diputació Provincial de les Balears fins que passà a les vitrines del Museu de Mallorca, l’any 1976, on actualment es pot visitar.
També ens conta Obrador al seu llibre que, també a sa Pobla, al Vilar de Talapí, l’any 1918, hi trobaren despulles humanes, objectes de bronze i distintes ceràmiques. Posteriorment, l’any 1960, també hi descobriren uns enterraments. De les peces allà trobades, en destaca un fragment de figura femenina de reduïdes dimensions. «La formosa testa i l’esvelt coll d’una distingida senyora preromana, de terrissa, color de les marjals, que anomenem, des d’ara i en endavant, la ‘Dama de Talapi’. Té la gràcia de l’art dels segles clàssics de la Mare Terra i del lloc on es trobà (avui, perduda!)
A un dels capítols del seu llibre, Josep Obrador Cladera, ens ofereix una detallada descripció del Cap de Bou de Talapi, que resumirem a un proper reportatge.