Ara llegint
El colom gavatxut, una espècie autòctona molt apreciada pels columbòfils

El colom gavatxut, una espècie autòctona molt apreciada pels columbòfils

El colom gavatxut, una espècie autòctona molt apreciada pels columbòfils

La revalorització de les diferents espècies de la fauna autòctona balear, segueix el seu camí progressiu i no hi ha fira o festa de caràcter marcadament popular que no compti en el seu haver amb un complet departament dedicat a les espècies pròpies de la nostra comunitat.

D’entre aquestes espècies, les que formen part de l’aviram solen ésser les menys conegudes de totes, tot i que la seva presència sol ésser massiva però silenciosa en la majoria dels corrals mallorquins. En aquesta ocasió l’espècie a considerar és la del colom gavatxut.

Es desconeix amb exactitud quin tipus de coloms foren els avantpassats del gavatxut balear, però tot fa pensar que és una raça originària de les Illes Balears, derivada probablement d’encreuaments de diverses races de coloms gavatxuts del litoral mediterrani amb races pròpies de les Illes. La primera documentació escrita és de l’Arxiduc lluís Salvador d’Àustria, i també es té constància escrita de la participació d’aquests animals en una exposició agrícola l’any 1868.

És un animal de caràcter nerviós i inquiet, àgil, lleuger i bon volador”

El colom gavatxut és un colom de grandària mitjana tirant a petita, harmoniós i esvelt, de pit ample i un gavatx de mida normal i no gaire despenjat. Té les ales grosses i poderoses, que li arriben quasi a la coa i li tapen bé les espatlles i el carpó. Té un posat estirat, amb el cap alt i la coa baixa. El plomatge és abundós, suau i aferrat al cos.
És un animal de caràcter nerviós i inquiet, àgil, lleuger i bon volador. El seu temperament és fogós i fort en els mascles, i molt gelós en les femelles. El seu pes oscil.la entre els 400 i els 450 grams.

Característiques

El cap és rodonenc, un poc en forma d’ametlla, i proporcional al cos. La part superior és convexa i forma una corba completa des del clatell fins al bec. L’ull està ben proporcionat amb la grandària del cap, i és molt expressiu. L’iris té un color vermell -cirera encès, brillant i rodó, que s’aclareix o fosqueja en funció del color del plomatge.

El rivet de l’ull és fi, llis i del mateix color que el plomatge. Tant l’ull com el seu rivet són d’extrema importància per definir la puresa del gavatxut balear. Les carúncules nasals tenen forma triangular, de grandària mitjana i de textura llisa i fina; i són de color blanc. El bes és curt, gruixat i lleugerament corbat, situat en línia amb el front; és de color negre en els plomatges obscurs i de color de banya en els més clars -essent els més apreciats els més obscurs.

L’esquena és ampla a l’alçada de les espatlles i es va aprimant a mida que s’acosta al carpó”

El seu coll és robust i curt, i el gavatx és de grandària normal i ample. Ha de cobrir les espatlles i no sobrepassar l’estèrnum. Tot ell ha d’estar recobert de plomes tornassolades. L’esquena és ampla a l’alçada de les espatlles i es va aprimant a mida que s’acosta al carpó. El pit també és ample i musculat, el que li dóna molta resistència al vol. Les ales són llargues i un poc rodonenques a la punta: en posició normal, aquest tipus de colom sempre porta les ales per sobre de la coa sense encreuar-les.

Habitualment, disposen de 10 plomes remeres principals. La coa és recta i està en línia amb l’esquena; disposa de 12 plomes timoneres. Les cames són curtes i fines, de color vermell carnós obscur en coloms de plomatge obscur i de color vermell en colom de plomatge clar -és més apreciat el color vermell carnós que quan són colomins sembla de color quasi negre. Les ungles han de ser del mateix color que el bec.

Els seus colors

Els colors que presenta el plomatge són pocs, sempre tancats i sense taques. Els més apreciats són el blau, blau favat, blau esquitxat, el melat, el gaví, i el negre.

La selecció del colom gavatxut balear està orientada a la consecució d’un “gavatxut” diferenciat de les altres races, amb l’objectiu de fer-lo un bon volador, que sàpiga encolomar els animals perduts per dur-los al seu colomer i no aturar-se mai a colomers externs. El seu estàndard ha estat aprovat per la Federació Balear de Colombicultura i ratificat per la Federació nacional.

La colombofília és la cria i ensinistrament de coloms amb la intenció de convertir-los en coloms missatgers”

La colombofília és la cria i ensinistrament de coloms amb la intenció de convertir-los en coloms missatgers, capaços de tornar al seu colomer des de punts molt allunyats. La utilització de coloms per a aquest fi ja es va duu a terme en el món antic; però fou al llarg del segle XIX que va esdevenir una afició que ja no tenia com a missió portar missatges sinó recórrer un trajecte de la manera més veloç.

Els concursos

El primer concurs colombòfil del que es té constància data del 15 de juny de 1820; fou a partir d’aquesta època quan els diferents exèrcits estableixen l’aplicació militar de la colombofília, coneguda com colombofília militar que va tenir el seu període d’esplendor durant la Primera Guerra Mundial.

A Espanya el primer colomer militar data de 1879 i actualment els colomers militars estan integrats en el Servei Colombòfil Militar que és -a més- la institució encarregada de regular la possessió i utilització de coloms missatgers. D’entre les comunitats autònomes destaca la de les Illes Canàries com la que compta amb un major nombre d’aficionats als coloms missatgers, sobrepassant el 40% del total de les llicències nacionals; aquesta abundant pràctica s’explica per la forta influència del Regne Unit durant el segle XIX a l’arxipèlag.

La velocitat dels coloms missatgers pot arribar als 1.300 metres per minut i solen volar a uns 200 metres d’alçada”

Hi ha diferents tipus de competicions, les més curtes s’anomenen de velocitat (fins a 500 quilòmetres ), però també n’hi ha de mig fons, fons i gran fons. La velocitat dels coloms missatgers pot arribar als 1.300 metres per minut i solen volar a uns 200 metres d’alçada.

Hi ha gairebé associacions colombòfiles a totes les comunitats autònomes, essent la de les Illes Balears la Federació Balear de Colombofília que compta amb delegacions a les tres illes majors.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt