El “CRAC” de la Cooperativa Agrícola Poblense, crònica d’una mort d’una fallida anunciada (I)

Durant els últims anys de la dècada dels 70 van començar a forjar-se els esdeveniments que 20 anys després culminaria en el major escàndol socioeconòmic mai imaginat pels poblers en general i pels agricultors en particular, malgrat els presagis que anunciaven un mal final per a la CAP, l’emblemàtica «Cooperativa Agrícola Poblense», fundada a finals de 1936. Un fatal desenllaç, que es va produir en les albors de 1990.

Es compleixen quasi bé trenta quatre anys d’un trist episodi que va posar en peus de guerra al sector agrari de la localitat. Més de tres dècades, que ha anat deixat en l’oblit uns fets i actuacions que en el seu moment van commoure i van crespar els ànims d’uns homes i dones que no es resignaven a concebre que s’havien esfumat uns estalvis, acumulats durant anys de suors abocades sobre els solcs de les seves terres, al mateix temps que observaven impotents com l’emblemàtica entitat que durant mig segle havia estat el fil conductor de l’economia de la societat poblera, queia en la més absoluta fallida econòmica.

Dos treballs de recerca realitzats pels joves historiadors poblers, Miquel Àngel Sastre Vanrrell i Gabriel Gost Pons, respectivament, presentats a les Jornades d’Estudis Locals sa Pobla analitzen detalladament les causes i els fets que van motivar que el 3 d’octubre de 1989, la CAP presentés suspensió de pagaments.

Després d’exposar unes anotacions històriques i evolutives de l’entitat, els esmentats estudis, situen la consolidació de la Cooperativa entre els anys 1953 a 1978, període durant el qual va ostentar la presidència Rafel Serra Company “Tianet” (15-03-53 a 08-04-78). Serra també va ser alcalde sa Pobla entre 1969 i 1983. Als tres anys d’accedir a la presidència de la CAP, el 1956, va començar a operar la Secció de Crèdit de la CAP, anomenada Caixa Rural, que depenia de la pròpia cooperativa, que al seu torn va renovar els seus estatuts en els quals es contemplava una gran labor social, com a ajudes a socis necessitats, la donació d’un altar de pedra de Santanyí al col·legi Vialfàs o l’ensenyament primari nocturn gratuïta per als fills dels socis, entre altres causes solidàries. En 1963 es va construir un magatzem annex i van ser ampliades les oficines de la CAP i de la Secció de Crèdit.

Segons Sastre i Gost, “després de la mort de Franco comença a observar-se l’aparició d’idees discordants en la cúpula de l’entitat contra el seu president, considerant-lho un continuador de l’època franquista. Així va començar a establir-se un clima de voluntat de canvi amb moviments opositors, que acusen a Serra de mal gestor”.

Continuen exposant els investigadors, que davant les pressions a les quals es veia sotmès Rafel Serra, per part dels seus opositors, va dimitir del seu càrrec de president i així, un dels seus màxims i més enfervorits adversaris, Guillem Caldés, va accedir a l’anhelada presidència de l’entitat en 1978, iniciant-se amb la seva arribada una etapa renovadora per a la CAP, encaminada a «obtenir major presència en el mercat interior, la conquesta de nous mercats exteriors, la modernització de les seves infraestructures i la potenciació de la mecanització del sector agrari».

L’etapa de transició no va ser, ni molt menys pacífica. Es van produir enfrontaments, més que verbals, violents, entre els partidaris del continuisme de Serra i els promotors de la “revolució” pel canvi. Prova d’això va ser el lamentable i violent episodi protagonitzat la nit del 6 de novembre de 1979, batejat com la “batalla de ses cebes” que es va desenvolupar en la Plaça Major enfront de la Casa Consistorial, motivada per la guerra de preus establerta entre els comerciants de la patata més potents i els pagesos socis de la CAP. Els productors pretenien que l’Ajuntament, presidit per Serra Company, intervingués prenent algunes mesures. Els membres del consistori, reunits en sessió, van rebre agressions violentes dels agricultors que van llançar cebes a les portes i façana de la Casa Consistorial i van calar foc a les persianes de les dependències judicials instal·lades en els baixos de la Quartera. El conflicte va acabar passades les dues de la matinada, davant una cridada a la calma del portaveu de l’oposició municipal, el doctor Bartomeu Siquier Serra “Mestrés” (UCD) i l’arribada, des d’Inca, d’una dotació de les Forces de Seguretat. En el transcurs dels fets va ser agredit físicament el comerciant local, Joan Serra “Barret”.

Arriba Paco Berga

Els nous dirigents van voler insuflar aires renovadors encaminats a un major acostament del soci amb l’entitat i a la captació de nous afiliats, arribant a sobrepassar els 2500 l’any 1980. En 1979 es va instaurar la “Festa Pagesa”, que es va celebrar anualment fins a 1988 amb una oferta d’oci i entreteniment per a socis i familiars; des d’una correguda de bous en una plaça portàtil, a concursos de paella, balls i altres entreteniments. Així mateix es va instituir la “Patata d’Or” i la distinció de “Pagès de l’Any” com a reconeixement de mèrits a persones o entitats. Festes i ostentació que suposaven un considerable cost econòmic a les ja ressentides arques de la CAP, que acumulaven un deute, a mitjà i llarg termini, de 157 milions de pessetes.

Va ser precisament aquell 1980 quan es va produir la contractació de Francesc Berga Picó com a gerent de l’entitat, sent president Guillem Caldés i Rafel Crespí, secretari d’aquesta. Segons conta Berga en el seu llibre, escrit en la presó, “De CAP a Brokerval”, les prioritats que li van ser exposades pels rectors de la cooperativa, passaven “per una major dedicació a la labor comercial i un creixement en la seva presència en tots els sectors possibles: hostaleria, alimentació, grans superfícies, Mercapalma. […] La filosofia era clara; a mesura que la CAP anés aconseguint un major volum de comercialització, més afebliríem als comerciants de patata i amb això s’aconseguiria l’objectiu final de concentrar la producció en mans dels mateixos agricultors. Una vegada aconseguit aquest primer objectiu, aquest ens portaria a la situació de poder obligar el comerciant a passar per la cooperativa i per tant, de fixar el preu de la patata en funció dels costos de producció…” sentència Berga.

A partir d’aquí s’obren nous mercats i s’exporta patata a territoris com el Perú, Barbados i Antilles, Iemen, l’Aràbia Saudita o Líban, entre altres, i Paco Berga obté diversos premis i reconeixements, entre ells el de millor exportador d’Espanya.

Davant la forta competència de Mercapalma, la CAP, juntament amb Mercorsa, decideixen fundar MERCOCAP, amb seu a Marratxí i una altra nau en el polígon Són Castelló. La inversió realitzada per a la creació d’aquesta empresa rondaria els 370 milions de pessetes; una decisió desencertada perquè sempre va ser una empresa deficitària, fins al punt de declarar-se en fallida voluntària a principis d’abril de 1989. Una altra de les inversions realitzades va ser la construcció d’un saló menjador amb cuiner propi, amb capacitat per a un miler de persones, al carrer Doctor Gómez Ulla, destinat a celebracions i esdeveniments socials. Pel referit menjador, va desfilar pràcticament tot el poble, convidat, escalonadament, als sopars organitzats durant la campanya electoral, fent costat al partit polític local de nova creació “Convergència Poblera”, que va guanyar els comicis municipals de maig de 1983, amb Antoni Torrens “Mama” com a alcalde. Tractant-se d’un partit independent de nova creació, la gent es preguntava d’on sortien els diners per a finançar una campanya electoral de tals dimensions, tan costosa, sinó de les arques de la CAP?

Tampoc s’entenia massa clar que en 1984, la cooperativa adquirís 44.308 metres quadrats de la finca sa Vileta per a l’aixecament dels futurs magatzems i seu social, la primera fase de la qual es va inaugurar un any després. Els arguments exposats per a justificar aquella gran inversió es basaven en el fet que la ubicació dels seus primitius magatzems, en nucli urbà, causaven serioses molèsties als veïns i també en la necessitat d’expansió amb la comercialització de nous productes, davant l’imminent ingrés d’Espanya a la CEE (Comunitat Económica Europea). Seguint amb els estudis de Gost i Sastre, tots dos coincideixen a qualificar el període comprès entre els anys 1982 i 1989 com de “esplendor exterior i penombra interior”.

Els fastos del cinquantenari i dimissió de Paco Berga

Tampoc es van regatejar despeses en els fastuosos actes organitzats amb motiu del 50 aniversari de l’entitat, que es van inaugurar el 4 de gener de 1987, ocupant llocs d’honor, al costat del president Rafel Crespí, i el gerent Francisco Berga, personalitats de la talla de Gabriel Cañellas, president del Gover Balear; Carlos Martín Plasència, delegat del Govern; Jeròni Albertí, president del Consell Insular; Joan Simarro, conseller d’Agricultura; Bartomeu Simonet, director territorial del MAPA, o Vicenç Soler, alcalde de sa Pobla.

Tots els actes, que van tenir el seu desenvolupament al llarg de l’any, van quedar recollits amb generosa i afalagadora prosa i il·lustració gràfica, en un llibre de 40 pàgines, editat a aquest efecte per la pròpia CAP, sota el títol “50 Anys de força poblera. Entre l’ahir…i el futur”, en una portada il·lustrada amb un dibuix de les antigues instal·lacions i una foto de la maqueta del que seria el polígon de sa Vileta. Fullejant les seves pàgines, s’observa la varietat d’actes festius, culturals i socials que es van desenvolupar al llarg de l’any del cinquantenari; des d’un calendari d’excursions per als escolars dels diferents centres, un viatge especial realitzat per “un grup de socis i senyores a Cuba, des del dia 6 al 15 de desembre”, sopars per a socis, empleats, clients i proveïdors; un cicle de conferències, una de les quals a càrrec del popular Pare Mundina, o una jornada de festa estudiantil. Com a colofó, la CAP va voler alegrar el nadal d’aquell any, als seus socis i persones afins, obsequiant-los “amb un magnífic gall d’indi nadalenc”. Tot això ocorria en plena crisi de la CAP, dos anys abans que fos presentada la suspensió de pagaments.

Aquell mateix any del cinquantenari, va presentar la seva dimissió Francesc Berga,”que s’acomiada per a emprendre una nova singladura en els àmbits financers que, des de Palma, es projecten en totes les gammes del mercat borsari” «Brokerval». Berga, va ser substituït en el seu càrrec de gerent pel jove pobler Antoni Serra Serra, diplomat en Ciències Empresarials i llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials, al mateix temps que es contractaven els serveis de l’Enginyer Agrònom, el manacorí Joan Grimalt Nadal.

A ningú va escapar que la dimissió de Berga es va produir davant les pressions externes que estava rebent i la difícil situació econòmica, ja sense sortida, que travessava l’entitat i que el gerent coneixia més que ningú. No obstant això, tant el llibre del cinquantenari, com la revista local Sa Plaça, es van bolcar en lloances cap a la seva gestió. “La labor realitzada per Francesc Berga per a una major dinàmica de la CAP és aquí mateix i en aquest inefable esperit de la CAP sempre hi haurà un record d’honor per a Francesc Berga. Amb emoció i gratitud, la CAP acomiada a un home que va deixar empremta…”, són frases escrites que figuren en l’esmentat llibre commemoratiu.

Al proper reportatge comentarem altres descontrols que, tot plegat, conduïren a la CAP a la seva fallida defintiva.