“El Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans”
Demà és el Diumenge de Rams, que recorda l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem a lloms d’una somereta, acompanyat dels seus deixebles, durant la Pasqua Jueva. Segons l’Evangeli, Jesús va ser rebut amb alegria i la gent va alçar palmes i branques de llorer i olivera per donar-li la benvinguda. D’aquí el costum que el Diumenge de Rams es beneeixin els palmons i branques de llorer i olivera i es pengin als balcons o les façanes de les cases per tal de protegir aquestes de tempestes, dels mals esperits, i bruixes; retirant-se les branques de l’any passat i cremar-les perquè ningú es faci malbé. Són les tradicions o creences que encara es conserven, malgrat que mota gent coneguí el seu significat.
Altres tradicions del Diumenge de Rams, eren, per exemple, anar ben mudats i estrenar una peça de vestir. D’aquí la dita que encapçala aquest reportatge com a titular: «El Diumenge de Rams qui no estrena no té mans», valguin a dir que la persona que el Diumenge de Rams no estrenava una peça de vestir era perquè era pobre, perquè no tenia mans per fer feina, ni tampoc sabia cosir, no tenia mans per confeccionar-se un vestit nou, segons explica el refranyer popular. Un altre costum consistia que els padrins joves compressin la palma a les filloles i el palmó que era més llarg als fillols.
Des del Concili de Nicea, l’any 1935 es va disposar que la Pasqua se celebrés el primer diumenge després del primer pleniluni de primavera, per aquesta raó, durant les processons de Setmana Santa sempre hi ha lluna plena.
El Ram vist per mossèn Antoni Maria Alcover
El gran erudit manacorí Antoni Maria Alcover, parlant del Diumenge de Rams, va escriure: «Es dia del Ram són molts que sortiran de la parròquia. N’hi van a la Seu de tot es terme de Ciutat i des pobles de la muntanya, perquè la Seu solen dir que entra per tot; se considera que és sa Parròquia de tots es mallorquins; i això ja és una costum antiquíssima» … «És molta sa gentada que va a l’Ofici, perquè en so beneir es rams i paumes i sa processó que es fa immediatament sortint per un portal i entrant per s’altre, i llavò la Pàssia resulta una funció molt de veure i de sentir»…»es qui fan sa gran bauxa , són ets al·lotinois i ses al·lotinoies anant a l’Ofici amb una pauma o un ram, tot brufat de flors, de ses que poden haver, perquè les ho beneesquen». (sic
Diumenge de Rams a sa Pobla
L’any 2016 es va suprimir la processó del Diumenge de Rams que es feia al capvespre, coneguda popularment com la «processó dels dotze sermons», ja que recordava, en el seu recorregut, les dotze estacions del Via Crucis, amb la pronunciació d’un parlament al·legòric, en altres tantes parades de la desfilada processional a determinats punts de la població. La que sí, se segueix celebrant és la processó matinal, que surt de la residència de gent gran.
Segons fonts consultades de l'”Associació de Confraries de Setmana Santa de sa Pobla” i del Consell Parroquial, la determinació de suspendre la processó del Ram del diumenge capvespre es va prendre pel fet que el nou rector de la parròquia, Felip Salvador, tenia aquest mateix diumenge, obligacions amb altres parròquies de la seva administració, i a la coincidència d’horaris amb el desenvolupament de la processó, que se celebrava a sa Pobla des de feia uns 20 anys, instaurada pel rector Miquel Mulet.
La desfilada processional de la tarda del Diumenge de Rams, sortia de l’església parroquial a les quatre de la tarda i en el mateix participaven tots els passos, sense penitents, de cadascuna de les confraries, recorrent diferents carrers del poble, al llarg de gairebé dues hores de durada. Davant la seva supressió, es va prendre la decisió d’incorporar la pronunciació dels dotze sermons a la processó del Silenci, que desfila la nit del Dimarts Sant.
La intenció de suprimir la processó de la tarda de Diumenge de Rams, va ser exposada pel rector als representants de les nou confraries, que van decidir, per votació, a favor de la decisió del rector, vistos i entesos com a raonables els motius argumentats pel mateix. Felip Salvador, realitzava aleshores labors, a més de la de sa Pobla, a les parròquies d’Alcúdia, Port d’Alcúdia, Muro i Platges de Muro, juntament amb un altre capellà.
Benedicció de rams i processó
El matí del Diumenge de Rams té lloc l’acte litúrgic de la benedicció dels rams, que es realitza a la residència de Gent Gran Huialfàs, des d’on es surt en processó, enfilant el carrer Asalto fins a arribar al temple parroquial, on s’oficia la Missa de Rams.
A l’esmentada processó, hi assisteixen les autoritats civils i eclesiàstiques, i també representants de les distintes confraries de Setmana Santa portant els seus corresponents rams d’olivera o de paumes. També hi desfila, com únic pas, el conegut popularment com el «pas de la somereta», que pertany a la confraria de la Mare de Déu de Lluc, que representa l’entrada triomfal de Jesús a la ciutat de Jerusalem. Acompanyen la desfilada processional la banda de cornetes i tambors de l’esmentada confraria.
La benedicció dels rams i la sortida de la processó des de la residència de gent gran, ret així un homenatge als usuaris i treballadors del centre d’acollida, un detall molt agraït pe aquests, en un dia tan assenyalat en el començament de la Setmana Santa.
La Fira del Ram
Durant aquests dies que el gran espectacle de la Fira del Ram, que es mostra a Palma, amb un ball de llums multicolors i barreja de sons musicals entremesclats amb les veus dels firaires que conviden a veure les seves atraccions, atreuen milers de persones -petits joves i majors-. I en els que traginem a l’esquena un bon grapat de primaveres, ens transporta a aquells anys d’infantesa quan de la mà de la padrina o dels oncles que residien a Ciutat, ens duien a visitar i gaudir d’aquell entorn festiu que ens enlluernava, sense saber ni importar-nos el perquè d’aquella festa.
Avui, ja molt més majors i picats per la curiositat, tenim una referència històrica dels orígens d’aquesta fira, que ens diu que «Corria el segle XV quan va arribar a Palma, provinent de Roma, una escultura de la Verònica portadora de la relíquia de la Santa Faz, que es va dipositar al monestir de Santa Margalida, a prop de l’actual Museu Militar. La relíquia va ser exposada al públic durant tres dies: el Diumenge de Rams, el Dimecres Sant i durant la Nativitat de Nostra Senyora.»
Segueix contant l’article publicat a la revista «IN PALMA», que la Verònica va arribar a despertar tal devoció entre els mallorquins que es formaven llarguíssimes cues al voltant del monestir. Un fet que fou observat i aprofitat per alguns astuts, venedor i firaries, que prest anaren col·locant les seves paradetes ambulants devora del claustre, oferint als visitants, des d’estampetes a fruits secs, siurells o greixoneres.
Any rere any, el nombre de paradetes o llocs de venda va anar creixent, fins a arribar a ocupar bona part del carrer de Sant Miquel. Fou precisament llavors quan es va posar de moda regalar un siurell o altre tipus d’entreteniment o joguina als nins i nines, que, a partir d’aquell moment començaren a esperar amb il·lusió l’anual arribada del Ram.
Ja en el segle XIX, el monestir va ser exclaustrat i les monges s’hagueren de traslladar el convent de la Concepció, el que va fer que la fira del Ram s’anés amb elles per instal·lar-se fins a la font de les Tortugues. Anys més tard, l’Ajuntament de Palma va decidir reubicar la Fira del Ram a la plaça de l’Hospital, però l’espai era insuficient i molts de firaires instal·laren les seves paradetes a la Rambla. A finals del mateix segle XIX, va arribar a Palma el primer «tiovivo», formant-se llargues cues de nins amb la il·lusió de muntar, per primera vegada a un artefacte mecànic.
Amb el pas dels anys i els avenços que ens ha aportat el progrés, la Fira del Ram ha anat ampliant la seva variada oferta d’atraccions, abans impensables. Basta dir que a la fira d’aquest any 2024, segons dades oferides pels mitjans de comunicació la Fira del Ram, instal·lada en el recinte de Son Fusteret des del passat 23 de febrer i que hi romandrà fins al pròxim dia 7 d’abril, compte amb més de 180 casetes, bars i atraccions per a totes les edats.