El fasser, molt més que un ornament

Sens dubte, el fasser és un dels arbres que millor acompanyen la imatge de les antigues possessions de la nostra comunitat, ja que la seva presència sol ser habitual en aquestes propietats i sovint servia per indicar-ne la ubicació en la llunyania en una clara reminiscència dels antics oasis aràbics, perquè igual que ells, a més de la presència humana solia indicar una font d’aigua.

Malgrat haver passat per una dolorosa situació a causa de la presència mai desitjada del temut becut vermell que ha reduït dràsticament el seu nombre i, de passada, ha fet malbé una part important de la fesomia del paisatge illenc, sembla que la situació dels fassers illencs comença a estabilitzar-se i que la plaga del becut comença a entrar en una fase de recessió.

El fruit del fasser –el dàtil- és un aliment ben conegut pels habitants de la nostra comunitat, i tot i que no forma part de la seva dieta habitual sí que sol ser present entre les llepolies tradicionals que es poden adquirir en fires i mercats des d’antic, essent ben vigent encara a dia d’avui, malgrat que sigui un producte que a les Illes Balears no es comercialitza de forma habitual.

Fasser és el nom popular emprat a les Illes Balears per designar la palmera datilera (Phoenix dactylifera), tot i que hi ha qui també el designa com datiler o palmer. El fasser és  un arbre fruiter amb unes arrels asiàtiques, però que amb el pas dels segles anà colonitzant tota la Mediterrània fins a esdevenir una part essencial de la seva fesomia, molt abans que es convertís en un arbre ornamental que omple places i avingudes d’arreu del nostre territori.

Es tracta d’una palmera de tronc únic que pot arribar als trenta metres d’alçada i que sovint sol brostar a la seva base. La part més característica d’aquest arbre són les seves fulles arquejades que es situen a la seva part superior i que la doten de la seva peculiar forma; aquestes fulles són de color verd pàl·lid  i poden arribar als quatre metres de llargària. Aquestes fulles anomenades palmes foren en l’antiguitat el símbol de la victòria i en la iconografia cristiana indicaven que el sant o santa que les portava havia sofert martiri. Precisament són aquestes fulles les que s’empren per fer tasques d’artesania, sobretot durant la Setmana Santa on solen acompanyar les processons, especialment el Diumenge del Ram.

Sol florir entre els mesos d’abril i juny, donant com a fruit una drupa de forma ovoïdal de color taronja –el dàtil- que torna de color marró en madurar. Aquest fruit conté un sol pinyol d’una mida considerable, més gros en aquesta espècie que en d’altres com la palmera canària.

La pol·linització natural d’aquest arbre es realitza per mitjà del vent. Per aquest motiu és necessària la presència tant d’arbres mascles com de femelles en el conreu. Com que els mascles només són útils per a la pol·linització i no fan fruit, és convenient comptar amb pocs arbres mascles per molts de femelles. Cal tenir present també que un fasser no donarà fruit fins passats almenys entre quatre o cinc anys de la seva sembra.

Es sol multiplicar gràcies a les llavors que es torben dos mesos en germinar. En tractar-se d’un arbre força rústec i resistent no presenta particularitats especials pel que fa als sòls on ha de créixer i fructificar sempre que tenguin a prop humitat. D’aquí la seva presència als oasis o a la vora de les possessions illenques. Aquestes característiques fan que sigui un arbre que pot arribar amb facilitat a superar els 200 anys de vida.

La paraula dàtil és d’origen grec i significa “dit” en clara al·lusió a la seva peculiar forma. La palmera datilera sol fructificar entre els mesos d’octubre i gener, donant com a resultat uns cinquanta quilograms de dàtils per arbre, tot depenent de les més de 300 varietats de dàtils que existeixen. Per tal d’obtenir dàtils de bona mida és aconsellable realitzar tasques d’aclariment tant de fruits com de flors, deixant només la meitat dels que hi pogués haver en un principi.

Els dàtils es poden consumir naturals –madurs o assecats- o confitats en el seu propi sucre; però cal tenir ben present que per degustar-los en òptimes condicions han de ser ben madurs.

Tot i que hi ha diferents mètodes de maduració artificial del dàtil, la més coneguda –i fàcil- perquè caramel.litzin  es basa en submergir la branca de dàtils durant una hora en vinagre per després deixar-la assecar, sempre protegint-la de la pols.

Un altre sistema consisteix en separar els dàtils de la branca, sempre que aquesta ja estigui calenta, és a dir ja hagi iniciat la maduració natural,  i d’un en un, per remullar-los en vinagre i deixar-los assecar en un recipient obscur. Després d’haver passat un parell de dies, podrem observar com van canviant de color, passant del groc-ataronjat a un marró obscur, fet que ens indicarà que la maduració s’ha realitzat correctament.

El dàtil té un gran valor alimentari que es troba en el seu alt contingut en sucres. Igualment conté un elevat percentatge de proteïnes, fibra, sals minerals i vitamines A, B, C i D, així com enzimes digestives.

Entre les seves propietats més conegudes destaquen les que fan referència a l’antienvelliment ja que són un bon tònic tant muscular com nerviós; també contribueixen a la formació de glòbuls vermells, ajuden a combatre l’insomni lleu, l’estrenyiment i augmenten la capacitat intel·lectual i memorística. Com a contraprestació són molt calòrics, per la qual cosa es recomana prudència pel que fa al seu consum en persones obeses o amb problemes d’hipertensió.

És així com el fasser ha arribat fins als nostres dies, assetjat per una plaga gairebé bíblica que ha posat en perill la seva presència a casa nostra; una presència que s’havia mantingut com tot un símbol de referència en la pagesia illenca i com un model d’ornamentació inigualable en les nostres ciutats i viles. Cal preservar, per tant, un arbre que ens identifica a la perfecció i que forma part d’un llegat mil·lenari que no podem deixar perdre de cap de les maneres. Llarga vida al fasser!