El procés evolutiu de la mecanització del camp per l’extracció d’aigua (i III)

Fent un breu resum històric dels motors d’explosió per l’extracció d’aigua, direm que el primer que va arribar a terres pobleres ho va fer l’any 1914, i es va instal·lar a la finca de Son Tut, propietat de don Rafel Torres. Es tractava d’un motor de benzina de la marca Vellino, marca que va assolir gran popularitat pel seu bon rendiment. Un altre motor el va instal·lar a la seva finca don Miquel Planes, i un any després, el 1915, s’instal·laren tres motors més a diferents finques del terme municipal de sa Pobla.

El 1916, diu la crònica de la revista Sa Marjal, ”s’assetjaren els motors a carburol, quin consum resultava més econòmic que la benzina.” Aquell mateix any va començar l’instal·lació dels motors elèctrics, que accionaven les bombes centrífugues, amb resultats favorables.

L’any 1917, don Joan Planes instal.laria a la seva finca de Son Bonafús «un motor d’explosió de gas pobre de 35 cavalls de potència, amb capacitat per treure 1.900 litres d’aigua per minut, o sia, més de 160.000 metres cúbics d’aigua per hora», deia la crònica de Sa Marjal, que publicava un informe que donava aquestes dades: “Entre les 2.000 sínies, els 340 molins i els 55 motors d’explosió i elèctrics, s’extreuen, cada dia, uns 460 mil metres cúbics d’aigua que fertilitzen les terres de conreu de sa Pobla.”

Segons la feina de recerca feta per Jacint Soberats Payeras a través dels llibres de comptabilitat que es conserven del taller del seu padrí ‘Can Cinto’, els motors que més s’instal·laran els primers anys, foren el Vellino, el Rex i el Ruston. A més d’aquests anteriors, altres motors que també s’instal.laren en les dècades posteriors eren de les marques Otto, Josman, Diter, Guarch, Soyro, Fita, Crosley, Bernard Euro, Tissa, Bruneau, Moexsa, Darmstadt, entre moltes altres de fabricació nacional i estrangera.

Motors fabricats a sa Pobla. L’èxit i el bon rendiment dels motors d’explosió dins el sector agrícola, va animar a distints mecànics de diferents tallers de sa Pobla a fabricar i comercialitzar els seus propis motors. Dels motors fabricats a sa Pobla, destacaren els ‘Grif’ o ‘Unión’, amb quin procés de fabricació hi participaren els tallers de ‘Can Cinto’ de Jacint Soberats Sans i els seus fills Jacint i Toni. ‘Can Xim’ d’Antoni i Bartomeu Ferrà Celià. ‘Can Puça’ de Miquel i Jaume Pons Fornari. I ‘Can Catany’ de Miquel i Jaume GomilaBuades. Entre tots ells constituïren “La Unión Industrial”, una associació empresarial que, entre els anys 1947 i 1959, va fabricar i instal.lar un total de vuitanta cincmotors, distribuïts entre sa Pobla (59 unitats), Muro (10), Ariany (1), Maria de la salut (3), Sant Jordi (1), Pollença (5), Petra (2) i Manacor (1).

Així mateix, en altres tallers com ‘Can Eixut’ de la família Grau, que ja havia fabricat un motor marí, fabricaren, també, els seus propis motors d’explosió, com, igualment ho feren a ‘Can Pel de Mel’ de Joan Payeras Amer i els seus fills; Pere, Martí, Joan i Emilio, o també en el taller de ‘Can Gelabert’.

Electrificació de les marjals.

Amb l’electrificació progressiva de les finques de conreu, a poc a poc, foren arraconats els motors d’explosió, per donar pas als motors elèctrics que impulsaven les distintes bombes d’extracció d’aigua, especialment les centrífugues, fins a arribar a les bombes submergides dotades de les més avençades tecnologies, aplicables al rec per aspersió.

El primer motor elèctric, segons consta documentalment, va ser instal.lat a la finca de dona JoanetaSociasCaimari, tia de l’enginyer Bartomeu Comas Socias, qui s’encarregava de totes les instal.lacions elèctriques que activaven un motor de cinc cavalls de potència que transmetia la seva força, per mediació d’una politja i una corretja, a una bomba centrífuga, capaç d’extreure 500 litres d’aigua per minut, o sia 30 metres cúbics per hora. El segon motor elèctric i centrífuga, s’instal.laren a la finca de Son Monjo, propietat de Sebastià Galmés, i així, fins a set el mateix any 1916.

A l’any següent, el 1917, diu la crònica que s’instal·laran altres 24 motors elèctrics que feren un total de 31, dotze dels quals foren aplicats a sínies amb bons resultats, per substituir la força animal i guanyar rapidesa en el procés d’extracció de l’aigua. «Però el més ideal és la bomba centrífuga -afegia la informació- que sense ser un aparell voluminós i més bé silenciós treu una gran quantitat d’aigua.»

Els primers motors elèctrics eren alimentats per la central que la companyia catalana amb seu a Sabadell ‘Energia Eléctrica Balear’ tenia ubicada a Alcúdia, i transportada a través d’una línia d’alta tensió d’11 mil voltis, que a través de quatre casetes de transformació, rebaixaven el corrent a 220 voltis, alimentant directament els motors.

Amb tot aquell procés de mecanització i electrificació del camp el problema de l’aigua pel rec dels conreus, que tant preocupava a les generacions pobleres de finals del segle XVIII i principis del XIX, quedava solucionat al llarg d’un període de 50 anys, de constant lluita i d’un treballat procés d’evolució tecnològica.

A partir de llavors, el continuat progrés i la ràpida evolució tecnològica, marcarien una constant presència de noves màquines aplicades als treballs del camp pobler, que influirien favorablement tant en els sistemes d’extracció de l’aigua, com en els processos de cultiu de les diferents i variades produccions agrícoles de la comarca, ja que també anaren avençant la mecanització dels treballs del camp, amb l’arribada dels motocultors i tractors, batedores, sembradores, recol·lectores i altres màquines que alliberaren a l’home i a la dona dedicats a la pagesia d’aquelles feines tan feixugues i sacrificades realitzades, des de sempre manualment, per propietaris i jornalers del camp.

L’aportació dels menestrals.

Com es pot deduir fàcilment pel que hem comentat, en aquell llarg i lent procés d’evolució en la mecanització del camp i de les seves tasques, fou prou important l’aportació del teixit industrial que al llarg d’aquell període existia a sa Pobla, molt especialment dels ferrers, mecànics, electricistes, fusters i picapedrers. Uns menestrals que amb els seus coneixements professionals, i també, amb la seva entrega al servei del pagès, tots plegats, feren possible aquell progrés que va conduir sa Pobla a uns anys d’esplendor i pujant situació econòmica, admirada, per no dir envejada, per tot Mallorca. No debades sa Pobla va ser considerada durant molts d’anys el ‘rebost de Mallorca’.

La important tasca aportada pels menestrals de sa Pobla en el procés de l’evolució econòmica de la nostra vila, és un tema mereixedor de ser tractat i estudiat en profunditat, ja que el tan lloat i ponderat -ben merescudament- esforç i sacrifici dels agricultors, no hagués recollit els seus fruits, si no fos per l’aportació inestimable de la feina, de l’enginy, i professionalitat de l’important teixit industrial del qual, des de fa segles, ha disposat sa Pobla, sinó de grans indústries, sí, de nombrosos tallers i empreses familiars.