El Pujol dels misteris del santuari de Lluc

Ja fa més de setanta anys que l’Associació d’Antics Blauets publicà un llibre titulat “Lluc. Corona y misterios del Rosario” on l’antic blauet, Bartomeu Martínez, feia un recorregut històric pels antics monuments dels set goigs que embellien el camí vell de ferradura d’aquella venerada devoció mariana.

De qui fou aquesta genial idea de construir una via sacra en el pujol de Lluc de 527 metres d’alçada? El bisbe Pere Joan Campins, en una exhortació pastoral del 10 d’agost de 1908, expressà el seu desig d’obrir un camí de pregària escalonat amb senzills monuments que representessin els misteris del Rosari.

Pensem que a Lourdes, per ventura el santuari de més anomenada entre tots els bastits dedicat a la Mare de Déu, hi ha una basílica dedicada als quinze misteris del Rosari. A Montserrat, de la basílica a la santa cova, lloc de la Trobada, es va construir, paral·lelament amb els de Lluc, una via monumental dedicada al Rosari.

Potser a la nostra illa fou el predicador valencià i dominic Vicenç Ferrer qui donà a conèixer la devoció mariana durant la seva estada entre nosaltres l’hivern de 1313 i 1314.

Tornem a la idea que el Bisbe de Mallorca tingué per a impulsar la devoció, el culte, la fe, la cultura i l’art al santuari més popular de la nostra geografia illenca. Era el dia 10 d’octubre de 1908 quan el prelat mallorquí sortí de palau per a desplaçar-se a les muntanyes de Lluc per estudiar el projecte d’ornamentació del temple amb motiu del XXVè aniversari de la Coronació Pontifícia de la Mare de Déu.

I amb ell hi pujaren els arquitectes Antoni Gaudí i Joan Rubió, juntament amb l’arquitecte diocesà Guillem Reinés. Pensem que en aquell moment l’arquitecte català avui de fama internacional, Antoni Gaudí i Cornet, vingué a l’illa cridat pel bisbe Pere Joan Campins per intervenir, entre d’altres indrets, a la Seu de Mallorca.

Un mes després, el 10 de novembre, l’enginyer Guillem Carbonell es reuneix amb l’equip citat anteriorment per a delimitar damunt el terreny el traçat del camí. En aquesta trobada tècnica també es tracta l’estructura arquitectònica i la representació iconogràfica dels quinze misteris ja que havien de ser les parts més importants del camí. La veritat és que no va ser gens fàcil pel fet que requeria molta sensibilitat i una acurada atenció per encertar-lo i per no fer malbé cap bocí de muntanya.

A principis d’any de 1909, l’enginyer en cap Carbonell inicià les obres del camí del pujol dels Misteris de Lluc. En aquest sentit, l’antic blauet de Campanet. Mn. Llorenç Riber. afirmava que en la mentalitat dels constructors hi planejava l’objecte de l’obra “perquè aquest camí era en honor de la que atresora la gràcia de tot camí i de tota veritat”.

Els executors de l’agosarat i dificultós projecte foren els empresaris Bernat Oliver i Llorenç Lladó. El 7 d’octubre d’aquell mateix any, el camí era ben transitable. El dia 23 de maig de 1910 s’iniciava un llarg pelegrinatge de devots que començava amb l’associació de la Cort de Maria i de les Filles de Maria de la parròquia de Santa Eulàlia de Palma.

Però un cop acabat el camí, beneït pel rector de la parròquia de Santa Eulàlia de Palma, Miquel Miralles, cobrint l’absència del bisbe de Mallorca que era a Roma, hi mancava el seu complement: els quinze misteris del rosari.

Avui els veiem repartits en cinc genials monuments fets cabdalment de la duríssima pedra calcària de les muntanyes de Lluc.

Tots ells tenen tres plafons en cada un dels quals va encastat un medalló de bronze que representa un misteri segons la tradicional divisió de goig, dolor i glòria.

Sembla que la idea original sofrí variacions i que en un principi era un mica diferent. Els tres primers havien d’anar fixats a un grandiós monument fet de grans blocs de pedra que imités un monòlit gegant d’acord amb la grandiositat dels altres penyals que conformen la muntanya.

Pel que fa a l’arquitectura que tres dels quals no tenen la mateixa forma arquitectònica, tot i que es pot dir que són d’estil modernista. Els més originals són el primer i el darrer, que són pràcticament germans.

Són fets de blocs de pedra, simplement obrats a cops de martell i escorpora, llevat de les comisses que envolten el monument que són de pedra picada. Cada monument parteix de damunt un basament circular en forma de piràmide de tres cares. Quan arriben a mitjan alçada les rectes dels seus angles es tornen semicirculars i donen a cada cara un aspecte d’arc de ferradura que empara els plafons de bronze.

Al cim s’hi assenta una bolla cenyida per una corona i una creu. En aquest monument palesa la idea original de l’arquitecte Gaudí.

El segon monument, amb els tres segons misteris, és  mig adossat a la roca natural de muntanya formant una espècia de frontis de pedra picada amb els costats escalonats i en el replà central hi descansa una creu de pedra.

El tercer que arrenca de terra damunt un rodapeu que sobresurt té al centre una alçada semicircular que aguanta una bolla envoltada d’una corona d’enmig de la qual sobresurt una creu.

El quart el podríem definir com un retaule dividit en tres carrers separats per columnes cada una de les quals acaba amb una bolla que descansa sobre una base octogonal que fa les funcions de capitell.

En aquest monument cal destacar la singularitat que els tres medallons, conservant l’estructura simbòlica de l’arc, el quadrat i el cercle, estan emmarcats per vases de pedra gratulada amb forma circular.

I pel que fa a la simbologia? Un dels elements més importants dins l’art religiós són els símbols, que tampoc no falten en els Misteris de Lluc. En principi la gamma simbòlica havia de ser més àmplia de la que ha quedat plasmada en els monuments.

Cada un d’ells té una forma geomètrica diferent. Els de goig estan coberts per l’arc de mig punt, símbol de la pau i la benaurança; els del dolor tenen la forma violenta i punxeguda del quadrat; i els de glòria estan tancats dins la triomfal magnificència del cercle, símbol d’eternitat i figura de les grans visions bíbliques.

Un altre detall simbòlic havia de ser el color que havien de tenir els plafons, malgrat no es feren. Els de goig lluen amb el color de l’argent. Els del dolor estarien brunyits per l’ombra austera del bronze i els de glòria lluirien amb or.

També podríem incloure dins aquest aspecte simbòlic que marca els cinc monuments, els versos llatins, bellament gravats en pedra davall cada un dels misteris en bronze.

Al cim del pujol dels misteris de Lluc, com a digne coronament dels monuments, es troba la santa Creu que estén els braços protectors damunt la vall de Lluc. És senyal de salut, de triomf i de benedicció.

La primigènia era de fusta de les oliveres de l’hort de Gessamí datada l’any 1911 però amb el temps, l’agost de 1961, fou substituïda per una de ferro donada pel matrimoni Joan Crespí i Margalida Ferragut.

Les sinergies sempre són el bressol d’una gran obra: prelats, missioners, arquitectes, mestres d’obres, enginyers i el poble de Mallorca són els actors principals d’una gran gesta.