Els rellotges parroquials de Sa Pobla, tres segles donant les hores
Qualsevol matí assolellat, quan l’astre rei deixa guaitar els seus rajos pel balcó del llevant, dibuixa sobre el llençol petri de la façana lateral de l’església parroquial de sa Pobla, una estampa impregnada de bella plasticitat. Es contemplen, amb el campanar de fons, al costat del rivetat de la portalada menor del temple, l’esfera del rellotge mecànic eclipsada per les branques de la seva palmera guardiana i la seva pròpia ombra reflectida sobre el mur, just al costat d’un centenari rellotge de sol i les restes de l’esfera d’un primitiu rellotge que va lluir a la mateixa façana.
Dels rellotges de la parròquia es disposa de la seva història documentada. De la palmera, se la suposa, a través de documents gràfics que permeten, en certa manera, situar-nos en el temps. La palmípeda sembla que va ser plantada per allà el segon quinquenni de 1930. Al llarg dels seus gairebé més de vuitanta anys ha arribat a una altura d’uns 19 metres, situant el seu ramatge, davant de l’esfera del rellotge, tapant-la segons la perspectiva, caminant des de la Plaça Major a la placeta de l’Església. L’octogenari “fassé” ha sobreviscut als atacs del picut vermell i ha resistit a mil ventades, com el jonc de la cançó “que es doblega, però sempre segueix de peus”.
L’actual rellotge i les seves característiques
L’actual rellotge parroquial va ser instal·lat l’any 1946 i, segons la crònica del full parroquial (1r-I-1947) va ser “solemnement beneït pel Rnd. Antoni Palou i Pons el primer de gener de 1947. Construït en els tallers especialitzats en la fabricació de rellotges i fosa de campanes Vídua de Murua, de Vitòria (Àlaba) està proveït de dues esferes circulars; una col·locada en el mur exterior del portal menor d’1,25 metres de diàmetre, de numeració àrab, transparent i il·luminada durant la nit. L’altra esfera, situada a l’interior del temple, a l’esquerra mirant cap a l’altar, és de xapa esmaltada d’un metre de diàmetre, amb transmissió desviada de 6 metres de longitud des del centre de l’exterior formant esquadra.”
Les tres campanes que escampen els seus sons indicant els quarts, les mitges i les hores, estan situades verticalment, en forma de torreta cònica, sobre la teulada del temple i una tercera en el seu interior per a servei dels fidels. Les dues primeres campanes es troben protegides per un tauladell en forma de para-sol metàl·lic, que remata amb un penell giratori, descriu la crònica. La maquinària és de remuntatge de corda a mà, de vuit dies de durada, la tasca de donar corda la realitza el rellotger parroquial Gabriel Gost, i també va participar en aquesta tasca el sagristà Joan Serra, que va morir fa unes setmanes.
L’actual rellotge parroquial va ser instal·lat pel muntador mecànic de la signatura fabricant, Eduardo Ruiz de Arcaute, persona experimentada, ja que es calculava que portava muntats uns 450 rellotges al llarg i ample del territori nacional i colònies espanyoles del nord d’Àfrica, a més d’un bon nombre de campanes de volteig elèctric i manual, fabricades per la mateixa empresa.
L’adquisició del nou i modern rellotge, va significar una gran fita per a la parròquia i considerat com “una de les més riques joies que ve a augmentar el tresor adquirit en els 20 anys últimament transcorreguts”, deia la crònica.
Altres rellotges murals
Furgant en els arxius parroquials queda constància que la instal·lació de rellotges públics va ser ja una preocupació dels primers rectors de l’actual parròquia, perquè poc temps després que la construcció del temple arribés fins al portal Menor l’any 1702, tres anys més tard va ser instal·lat al mur lateral, al costat de l’esmentat portal, un rellotge de sol de forma quadrangular de grans dimensions i numeració romana i àrab. El rellotge de sol, encara existent, va ser renovat o restaurat l’any 1935 a causa del deteriorament sofert amb el pas el temps. A la part superior figura inscrita la frase “ultima multis” (última hora per a molts). Acabades les obres de la nau del temple, fins al portal Major, el 1706 -no es va construir el cor fins a 1763- i després de pocs anys, el 1767, va ser instal·lat un rellotge de corda, amb maquinària senzilla i rudimentària, quines restes de la seva esfera de pedra, encara romanen a la part alta de l’extrem dret del mur exterior del portal Menor. Són els tres rellotges que es contemplen des de la placeta de l’església parroquial; un bell i tranquil espai, presidit per la dreta i alta palmera octogenària, escortada per set robustos platers i una vella i frondosa olivera.