El rellotge de Sa Pobla, més d’un segle i mig donant l’hora
Un cop acabades les obres del nou edifici de la Casa Consistorial l’any 1822, faltava col·locar-hi el rellotge de la vila. Un rellotge que feia molt de temps que romania inutilitzat i que no assenyalava ni tocava les hores, de manera que necessitava ser sotmès a una profunda reparació abans de col·locar-lo a la torre, alçada a propòsit en la part lateral esquerra de la façana principal de l’edifici.
La història sobre la idea de reparar el rellotge municipal ja havia arrencat a mitjans de l’any 1817, segons expliquen les cròniques del vicari Parera publicades a la revista Sa Marjal de 1920, segons fonts documentals de l’Arxiu Municipal de sa Pobla.
Davant la falta de liquiditat per part de consistori per sufragar les despeses que això comportava, era necessari demanar autorització al Superintendent, petició que havia estat elevada a la superioritat mitjançant escrit datat el dia 1 de juny de l817: «Tenint present que fa molt de temps que el Relox d’aquesta Vila es troba inutilitzat sense tocar ni assenyalar les hores, que necessita recomposició, que segons tenen entès la despesa és més gran, i pel mateix entenen que és precís i necessari posar al corrent d’això al molt Il·ltre. Superintendent de Propis i Arbitris perquè es serveixi donar ordre per recompondre dit Relox» (sic).
Esperant la resposta de les autoritats superiors transcorregueren dos anys sense que es reparés el rellotge, autorització que finalment arribà perquè l’expert rellotger Antoni Marcús l’arreglés per l’import de 65 lliures, «… amb pacte i condició que si dit Relox durant un any es descompon, haurà de recompondre’l cada vegada a les seves costes».
Després d’aquella autorització, passarien molts anys fins que el 1863 es duguessin a terme les diferents obres per la col·locació del rellotge municipal en la seva actual ubicació. Ho conta, amb tota classe de detalls el metge i historiador Bartomeu Siquier Serra, en el número 100 de la revista local Vialfàs de gener de 1961.
De l’esmentat article es dedueix que el rellotge municipal ja existia des de l’any 1822, però les obres per instal·lar-lo a la torre que s’alça sobre la façana lateral esquerra de la Casa Consistorial, segons s’entra, no van finalitzar fins al 1863. Per dur a terme aquestes obres l’Ajuntament que presidia com a batle en Jaume Andreu hagué d’acordar sol·licitar al governador de la província «el competent permís per prendre 5.892 reals de dèficit que resulten de les obres de la torre (…) Més s’acordà demanar al mateix Sr. governador igual autorització per prendre la quantitat de 4.000 reals per atendre les despeses que reporta la renovació d’una part de la Casa Consistorial, perquè faci harmonia i millor gust amb l’obra de la torre, com demostra pel pressupost que es detalla».
El pressupost detallava els diferents treballs i adquisició de material necessari per a l’execució de les obres a efectuar, com ara una escala de fusta per pujar a la torre, dos jocs de persianes, envans de pedra de marès i altres conceptes, sent les partides més costoses «l’adquisició d’una làpida de marbre per la Constitució (1.000 reals) i la rematada o guarnició de la façana i renovació del frontis (1.940 reals)».
Quant a allò que s’inclou com a «Despeses voluntàries d’obres de nova construcció» en el pressupost de l’any 1862 i primer trimestre de 1863, hi apareixen els següents lliuraments: 600 reals a en Jaume Socias per raó de la primera i segona part de l’obra de la torre, més 1.928 reals per raó del seu complet. Una altra quantitat li fou pagada el setembre del mateix any a l’esmentat Jaume Socias per import de 3.964 reals en concepte del darrer termini de les obres de la torre. El juliol del 1863 figura el pagament de 7.040 reals al rellotger Miquel Font «per raó d’un rellotge per al servei públic».
A més de les despeses, amb data 1 d’octubre de 1863 foren lliurades i satisfetes altres partides derivades de la instal·lació definitiva del rellotge, com ara treballs de fusteria, ferreria i obra. D’altra banda, es pagaren 276 reals a la «Vda. de n’Antoni Vives per raó de construir l’esfera del rellotge» i una altra partida de 120 reals en «Josep Balaguer i Bosch, pintor, per raó de pintar l’esmentada esfera».
Segueix comentant Siquier en el seu article que «Dit rellotge i façana corresponent romangueren invariables (sic) fins a l’any 1900, en la qual data una cosa i l’altra foren renovades».
Segons es desprèn de les actes del consistori, la campana es va rompre, motiu que feu que es pensés en la seva renovació, per això es convocà una subhasta pública i el dia 5 de juny del 1900, sent batle en Jaume Comas Llabrés, s’acordà adjudicar-la a l’únic postor: en Joan Ferrer, com a soci de la fàbrica Fundición Mallorquina de Palma.
La renovació de la campana suposà per l’Ajuntament una despesa de 558,75 pessetes, producte d’aquests conceptes: Pes de la campana nova: 293 quilos, a 3,75 pessetes el quilo importa la quantitat 1.098,75 pessetes. A aquesta quantitat se li deduí l’import de 540,00 pessetes pel valor de la campana vella (288 quilos a 1,875 pessetes el quilo).
Tocar per foc i ‘toc de queda’
Cal assenyalar que la campana del rellotge municipal, a més de tocar les hores, antigament realitzà altres funcions per alertar la població: el 1870, quan el consistori ordenà que a les 10 de la nit s’anunciés el toc de queda que fins llavors era tocat per les campanes de l’església. Per altra banda, no ha passat tant de temps i molta gent gran encara se’n recorda, quan la campana del rellotge municipal repicava amb ràbia quan es declarava un incendi en algun domicili del poble i, quan se sentia tocar per foc, els veïnats acudien al lloc del sinistre per ajudar a sufocar-lo usant poals d’aigua o mitjançant alguna mànega si n’hi havia, tasca en la qual també hi participava el camió cisterna municipal.
Últimes millores
Després d’aquells treballs de reparació efectuats l’any 1900, el rellotge municipal ha estat sotmès a diversos treballs de millora o condicionament que es feren necessaris al llarg dels anys, entre ells l’automatització elèctrica de la seva maquinària.
Una de les revisions de manteniment dutes a terme data del 1970 i, devers mitjans de la dècada dels 80. El rellotge municipal havia entrat en una fase de seriós deteriorament que afectava el seu correcte funcionament i que culminà en la seva absoluta paralització. Davant aquesta situació, determinats professionals del sector rellotger pobler establiren contacte amb el rellotger de Pollença, qualificat expert en el tema, en Cèsar Samarini, que ja havia intervingut amb èxit en la revisió del rellotge de l’Ajuntament de la seva vila. Les gestions fructificaren a través de la regidora de l’Ajuntament pobler, n’Antònia Soler.
Segons l’opinió de l’esmentat rellotger, la causa de l’avaria del rellotge era l’estat d’extrema brutícia, res estrany si es té en compte que durant tres lustres no havia estat sotmès a cap revisió de manteniment. El rellotge fou desmuntat peça per peça per en Samarini, amb l’ajuda dels empleats municipals, i totes les peces foren traslladades al seu taller per procedir a la seva neteja i reparació de les que presentaven alguna avaria, fins a deixar-lo en perfectes condicions. Els treballs, en els quals s’hi invertiren unes vuitanta hores, costaren a les arques municipals un total de 120 mil pessetes.
L’última obra de conservació del rellotge realitzada es dugué a terme l’any 2013, coincidint amb el 150 aniversari de la seva instal·lació. L’Ajuntament que presidia com a batle en Gabriel Serra Barceló, decidí encarregar a l’artista pintor local Andreu Company la restauració completa de l’esfera, que es trobava sensiblement deteriorada. Els treballs consistiren en una neteja en profunditat de l’esfera i la seva reparació mitjançant l’aplicació de pasta acrílica sobre els desperfectes que presentava la seva superfície, per després pintar-la completament de blanc, tapant els números romans que marquen les hores per després repintar-la, primer dibuixant el contorn i després omplint l’interior de color negre. Per evitar que l’esfera del rellotge es deteriorés en breu espai de temps, en Company optà per utilitzar una pintura coneguda com a cola cautxú, molt resistent als canvis de temperatura i la humitat que suporta en cas de pluja, ja que, tant l’esfera com les agulles del rellotge, no tenen protecció de vidre que les protegeixi dels canvis meteorològics.
Foto potada: Ferran Pascual