El Vicari Parera i la seva gran obra a sa Pobla (i V)

Parera i Manacor

És fàcil endevinar que la carrera eclesiàstica que va decidir emprendre Joan Parera Sansó, el va tenir gairebé tota la seva vida allunyada de Manacor, la seva ciutat natal, com es desprèn de la pinzellada biogràfica que hem traçat. Però, com va viure el Vicari Parera aquell allunyament físic de la seva població, lluny dels seus amics, companys d’estudis i familiars? Ferrer Massanet, va tractar d’explicar-ho en la seva conferència publicada en el llibre ‘Homenatge al Rnd. Sr. Juan Parera Sansó’:

«A principis de 1900, Parera escrivia al seu gran amic mossèn Alcover, les següents paraules: “El que més sentiria de vosaltres és que creguéssiu que us estic oblidant. Guardo per a tot això de Manacor una estima tan gran que només pot comparar-se a la qual, aquí en la terra, tinc per a la Pobla.” Segons Ferrer Massanet, la qual cosa en realitat li ocorria al vicari és que se sentia desvinculat de la puixança intel·lectual de la seva recentment desperta ciutat natal. Recordava, sí, la seva petita història, però no coneixia als que eren llavors els seus grans homes.

El seu retraïment, la seva humilitat, li col·locaven en un equívoc sentiment d’inferioritat davant un grapat de manacorins amb els quals ara es tracta en la Història de la ciutat que el va veure néixer, com a don Miquel Amer i Servera, don Joan Aguiló, don Andreu Parera. Allí estaven, també els germans Alcover: Miquel el jesuïta, arqueòleg i savi i Antoni Maria, Vicari General i filòleg universalment reconegut; persones, totes, d’indubtable prestigi social, humà i intel·lectual. 

Segueix Ferrer Massanet recordant que en aquella època de llarga estada a sa Pobla del Vicari Parera, a Manacor, “El Mestre Ribot llançava al primer preludi de primavera la seva meravellosa marxa ‘La Rival’ que impregna la nit santa d’asfíxia, dolor i mort. El Baix Riera cantava davant els Tsars, i el tenor Massanet, ‘l’enfant gaté’ de les escenes, desgranava la seva veu angèlica pels millors teatres del món. I entre aquells noms que la fama escampa, que anava a fer l’humil Vicari Parera a Manacor? No; ell no sap de l’aplaudiment ni de l’adulació, ni de les ressenyes periodístiques. Ell no sap de protocols socials ni coneix a Flammarión ni ha sentit nomenar mai a Kierkegaar, però té amagada en l’ànima una ansietat sense límits i continua estimant en silenci la seva petita Ciutat, va a ella i busseja en la seva Història, estudia els seus monuments primitius, es fa ressò dels descobriments de Son Peretó, l’antiquíssima basílica, els quals en fa cristiana visita amb veneració, s’entotsola davant la insigne santedat del rector Caldentey, biografia aquell curiós i institucional ‘Amo de Ca’n Oleza’, escriu la història de ‘Sa Llorensada’ i prepara per a la història, la incompleta, però una certa Història de la Ciutat de Manacor.”

I conclou dient Ferrer Massanet que Parera “Estima a Manacor diríem que amb amor impossible, perquè el seu cor està en La Pobla i a ella dedica fins al seu últim alè. I La pobla, en justa correspondència, també el vol a ell, el venera, el plora i ara l’honra. Si Manacor va ser el bressol del Vicari Parera, La Pobla va ser la seva cançó de bressol, la cançó que pels camins de la terra, li va portar a la glòria de Déu.”

Manacor amb Parera

L’estima i amor que el Vicari sentia per Manacor i les relacions que, des de sa Pobla i a través de les seves visites a la seva ciutat natal, van quedar de manifest amb la justa correspondència d’alguns dels seus conciutadans, a través de diferents escrits publicats en el número especial de la revista Sa Marjal editada després de la mort del vicari. 

Així, mossèn Antoni Maria Alcover, titulava com a “Tasca Gloriosa”, la que va emprendre Parera “publicant Sa Marjal i sostenint-la per espai de denou anys, fins que Déu li va cridar a l’altra vida.” D’Alcover és el text que figura en la placa de pedra, amb relleu de Parera, col·locada en la part dreta de la façana de l’ermita de Crestatx, a iniciativa de l’Obreria de Santa Margalida, que diu així: “Al Vicari, Joan Parera Sansó (Manacor, 1865-Sa Pobra, 1928). Rector de Crestatx. Autor de Sa Marjal, monument indestructible on hi ha estudiats els fets principals de la vida de sa Pobla” (Antoni Mª Alcover)

La part fosca

Però no fou tot un camí de roses, pel Vicari Parera desenvolupar tota aquesta gran obra, que al llarg d’aquests cinc reportatges publicats a “Fora Vila” hem intentat recordar i posar en valor. “Bondadós, treballador infatigable i amb gran fermesa d’idees i caràcter concentrà tota la seva activitat en el poble on residí 38 anys -més de la meitat de la seva vida- amb un afany incessant al servei del progrés moral i material de la nostra Vila.”, segons paraules del metge i historiador de la nostra cultura popular don Bartomeu Siquier Serra.

L’arribada a la nostra parròquia de Sant Antoni Abad del recentment ordenat sacerdot Antoni Palou Pons, l’any 1913, de la que seria anomenat rector, en perjudici de Parera, enfosquiria i intentaria tapar o ocultar la gran tasca del vicari manacorí. Alexandre Ballester ho explica a un article publicat al llibre editat per l’Obra Cultural Balear i la Parròquia de Sant Antoni Abat, amb col·laboració de l’Ajuntament de sa Pobla, Fundació Sa Nostra i la Confraria de Santa Margalida, sota el títol “Història i actualitat del Santuari de Crestatx en el centenari de la seva reforma (1906/7 – 2006/7). Escriu Ballester:

“L’obra, amb argument d’entrega, estava a punt, s’encetava un diàleg substanciós entre el vicari i el poble. S’aixecava la cortina de la gran comèdia humana. Si el primera acta, d’eclosió i vocació fou segellada per l’estudi i el recolliment al seminari. El segon acte, el més extens i més fructífer, ple d’activitats i de realitzacions seria a sa Pobla amb la fundació del Mont de Pietat ‘un sol cor’ i la creació de la revista ‘Sa Marjal’, endemés de la seva amorosa dedicació a l’oratori de Crestatx. El tercer i definitiu acte, el més curt, va durar els angoixants darrers anys de la seva vida, quan sofrí l’ominós encerclament per part de l’ecònom Palou i els seus.

 Va ser la part més fosca, mesquina, amb què un sector de l’oligarquia local, el caciquisme de signe palouer, va provar de reduir-lo, de marginar-lo i, fins i tot, de silenciar-lo.”

Reconeixements

Amb el risc que suposa deixar en l’oblit alguna de les mostres de reconeixement que se li ha tributat al vicari Parera, després de la seva mort, queden en la memòria d’uns pocs, iniciatives com: col·locació d’una làpida en la façana de la casa de la seva propietat, on va viure i va morir Parera al carrer Assalt, al costat de l’edifici de Bancaixa) batejar amb el seu nom un carrer de l’eixample de la vila, per acord unànime de la corporació municipal en sessió plenària celebrada el 2 de desembre de 1955. Homenatjar-lo amb diversos actes culturals en ocasió de les noces d’or de la fundació de Caixa d’Estalvis i Montepio de La Pobla, els quals queden reflectits en un llibre editat per l’Ajuntament. La reedició, l’any 1990, de la col·lecció completa de Sa Marjal. I la dedicació del dia del llibre a la seva figura i obra, l’any 2014. 

 Tal vegada per desconeixement de la seva figura i obra, a la seva ciutat natal, Manacor no li han dedicat a mossèn Joan Parera Sansó l’atenció que mereix el seu llegat, bona part del qual, -especialment llibres, quadres, documents de l’arxiu municipal i parroquial de sa Pobla- obra en poder de familiars descendents del vicari.