Els betlems, somnis d’infància

Ja som quasi a Nadal. A molts balcons dels nostres pobles i ciutats compareixen pares Noëls, vestits de vermell i amb un sac a l’esquena. Cadascú és ben lliure de penjar al balcó de ca seva el que vulgui, però no deixa de ser trist que les nostres tradicions de tants segles d’antigor quedin a poc a poc arraconades per noves tendències i modes que poc o res tenen a veure amb nosaltres com a poble, talment l’arbre de Nadal que tira a tira va substituint el nostre estimat i entranyable betlem.

I d’això precisament volem parlar avui, de betlems, però no d’uns betlems qualssevol, sinó de betlems mallorquins, betlems que estan fets intentant recrear feines, escenes i paisatges d’una Mallorca finida, d’una Mallorca perduda en les rues dels temps, d’una Mallorca que molts miram amb angoixa i nostàlgia.

Què hem de menester per fer una visita com Déu mana a un betlem?

Es recomana anar-hi acompanyat d’un o un parell d’infants, i després entrar amb l’esperit de l’infant que tots duem a dins. Així doncs, amb aquests dos ingredients ja podem anar a veure un betlem.

A la visita, de bon començament trobarem el naixement, és clar, dins un estable. Un estable amb una païssa plena de palla, sacs de faves i altres coses que sempre són necessàries en una casa. Dins la menjadora de l’estable hi trobarem el nin Jesús, amb Sant Josep i Maria que el vetllen. A la vora, paners de cols, tomàtigues, patates, oli i vi, ofrenes dels pagesos. Tot depenent, això sí, de les persones que han fet el repartiment de figures i espais.

Mirau al carrer!

La gent s’ha adonat que el Bon Jesuset és nat i per això s’atraquen pageses amb panades, cocarrois i sobrassada. Una vella casa té una vella porta mitja oberta, si miram prim compte, poden veure un trull; aquí segur que hi ha una tafona! I a la casa gran dues pageses berenen d’un bon pa amb sobrassada a la vora l’escalfapanxes de la cuina de pagès. L’amo d’aquesta casa deu tenir una bona bossa i per això les seves filles no passen rusca!

Partim de cap a la muntanya i trobam un cabdalós torrent que davalla per un estret barranc, mentrestant un caçador de filats enfilat dalt d’un cingle caça tords.

La casa de possessió de la muntanya rep la visita dels matalassers que fan tots els matalassos de llana de la casa. I els fan bé, els fan a l’anglesa. Els veïnats fan matances, de fet pareix que maten més d’un porc ja que en tenen un damunt la taula que el socarrimen amb una aritja mentrestant una parella ja omple sobrassades de l’altre, uns altres vetllen la caldera dels botifarrons i els camaiots i, quan tothom està molt enfeinat -com no podia ser d’altra manera-, una nina aferra la coa del porc a un major.

Un hort regat per una sínia moguda per un ase aboca l’aigua dins un safareig que un pagès empra per regar l’hortet on hi ha sembrat colfloris, naps i pastanagues. L’hort es troba tancat de paret cabrera, que per aquí hi ha molt bestiar salvatge.

Més enllà trobam un tancat ple de vaques que, unes dretes i unes altres assegudes, veuen passar el temps. Un carreteró de terra serpenteja entre els sementers i tanques; hi transita un carro carregat de bidons de llet. Un senyor amb capota damunt un cavall segurament va a veure el personal que es veu al fons batent de valent a l’era plena de garbes on separaren la palla del blat.

Un molí de vent omple un gran safareig aferrat a una casa plena de detalls de foravila.

I mentrestant, arribam al poble. I el primer que trobam és l’escola; estan de pati i els nins juguen als jocs que jugàvem quan érem petits: gronxadores, piso, baldufes i boles. La plaça Major, amb l’Ajuntament i dos gegants als costat, està en obres. Un manobre arregla la voravia de la plaça del brollador, mentrestant un operari municipal col·loca paperins a les façanes de les cases de la plaça. La banda municipal fa el passacarrers i els cossiers compareixen per l’altra part del poble. Els espavilats marxaires han muntat la seva paradeta i venen llaminadures i castanyes torrades.

Mentrestant l’apotecaria té les portes obertes per si a algú li pega mal de cap.

Un poc més avall trobam una botiga on venen teles que, com no podia ser d’altra manera, les fabriquen als darreres de la casa amb un vell teler manual. Al veïnat, i per aprofitar l’avinentesa de l’ofici unes cosidores, han muntat el seu negoci i sembla que els va força bé, ja que una gronxa el seu filló.

El forn de pa es troba ben encès, i vora l’obrador hi ha la tenda on la madona pesa una lliura de farina a una clienta. Al mostrador ensaïmades, panades, pa i cocarrois es troben a la venda. Qui en vulgui ja sap què ha de fer. Un missatge entra amb una palangana de pans mentrestant dos homes porten una porcella a rostir al forn. Aquests es camparan bé avui.

Els carboners del bosc ja tenen la sitja a punt de pegar-li foc i, al mateix temps, recullen el carbó de la darrera sitja i l’ensaquen per emportar-se’l al poble. Sense sortir del mateix bosc els calciners també tenen el forn de calç cuit i es preparen per omplir les sarris i davallar de cap a la vila el blanc material que surt dels seus forns de calç.

Pujol amb ermita. Al fons trobam un puig amb una ermita al damunt, i és que a Mallorca, on hi havia un pujol, ja hi feien un lloc de culte.  Al comellar, abans d’arribar a l’ermita, un grupet de cases vetllen la posta de sol.

I tira a tira arribam a la vora de la mar. La taverna és plena de begudes amb un boter que està fent una bota nova, dos pescadors xerren del temps i de pescades passades asseguts a l’entorn d’una taula amb una copa d’herbes seques i una bona pipa encesa. A la part del darrera un ferrer ferra un cavall a la carrera de la ferreria. Un poc més avall la madona de la casa ha fet bugada i l’estén a una corda a la carrera.

Una casa de pescadors té les xarxes esteses perquè el sol les eixugui. Les eixutes són revisades i arreglades per un vell pescador de mans aspres i ulls cansats de veure tanta mar i tants de temporals.

I arribam a la platja, una platja verge sense banyistes ni olor de crema de sol, una platja d’una Mallorca passada. En aquesta platja entravessada de port hi podem veure, a un costat, un llaüt que descarrega peix i un altre contraban, dues activitats ben pròpies de la nostra mar. Escats amagats del mal temps guarden vells bots de fusta mentrestant sobre la platja un mestre calafater calafata un bot que el té damunt davall. A la bocana un far avisa els navegants que aquí hi ha un port i una vella torre de defensa, testimoni mut de velles batalles i escaramusses de corsaris i sarraïns, vetlla una mar amiga i perillosa al mateix temps.

Un grup de pastors amagats dins un gran coval ha fet foc i es disposa a passar la nit amb la seva guarda. Una dona asseca peix i una altra en ven. De lluny arriba un llaüt viatger amb tres personatges que vénen de molt lluny; de tant lluny que sembla que vénen d’Orient. Us imaginau qui són?

Sobre la tèbia arena de la platja un al·lot espanta les gavines, dos fan volar estels, mentrestant un menut ajegut de panxa contempla amb les mans que li aguanten el cap els estels que la suau brisa marina fa volar. Aquest al·lot és l’essència del betlem: contemplar un estel volar i fer volar els pensaments i els sentiments.

El darrer consell.

El darrer consell. Quan acabeu de mirar el Betlem tornau a començar. Ben segur que trobareu moltes més coses que la primera vegada no heu vist. A mi m’ha passat i, és més, aquest  betlem té un joc, una endevinalla; es tracta de trobar un frare que les creadores del betlem l’han amagat.

Muntar un Betlem no només és col·locar figures de fang a l’atzar. Hi ha gent que fa d’aquest ritual tot un art i un entreteniment. És el cas dels betlems dels estaments oficials o a les cases particulars dels habitants de les Illes Balears, aquests dies centren l’atenció dels seus moradors. N’hi ha de simples i de més pretensiosos, tots fets amb il·lusió i esperit nadalenc.

Bones festes i tornau a ser infants que tanmateix la crisi seguirà el seu curs i per molt que corregueu no vol dir que faceu més via amb les coses realment importants.

Imatges del betlem de Misericòrdia