L’alzinar: L’era digital, igual a pèrdua de valors i tradicions

Naixem sense portar res, morim sense portar res, i al mig, lluitem per ser amos d’alguna cosa.

(Muhammad Rumi)

Menjar menys i millor.

Menjar menys, més natural, més saludable i si és possible ingerint productes de temporada, locals o de proximitat, i si pot ser ecològic, amb la quantitat diària necessària de vitamines i nutrients essencials, i fer diàriament almenys 20 minuts d’exercici físic, et pot allargar bastant la vida i, el que encara és més important, la seva qualitat, a més de reduir la incidència de malalties.

De què ens serveix, per exemple, celebrar el Dia Mundial de l’Alimentació, si s’estima, segons els darrers estudis que degut, entre d’altres, a la pobresa i l’exclusió social, als conflictes armats i als fenòmens climàtics extrems, uns 857 milions de persones pateixen desnutrició crònica al nostre planeta (més de 74 milions més que l’any anterior), dels quals més de 25.000 moren de fam diàriament, dels que més de 18.000 són nins d’entre un a quatre anys; i que més de 3.100 milions de persones no es poden permetre el “gran luxe” d’una dieta saludable, dins un món on vivim 8.091.801.030 persones (dades actuals a l’hora de redactar aquestes línies, el divendres horabaixa), i la nostra capacitat productiva podria alimentar-ne 12.000 milions; i una quantitat incalculable d’aliments (entre el 40 i el 50% de la producció mundial) s’estan malgastant i són rebutjats per la negligència, la mandra i la desorganització, segons un informe de la FAO, l’organisme de l’ONU dedicat a l’agricultura i l’alimentació.

Però l’augment de la fam ja no es concentra, com anys abans, només en els països del Tercer Món; els estats i nacions desenvolupats, les nostres ciutats i els nostres pobles, també a les nostres Illes Balears i Pitiüses, comencen a tenir problemes molt seriosos d’exclusió social i pobresa, que afecten l’alimentació, i milers de persones es troben permanentment sota el llindar de la pobresa, percebent menys del mínim establert com a llindar, sent el col·lectiu més afectat la població major de 65 anys, seguit dels menors de 18 anys, que a més no troben treball, ni mitjans de subsistència, i la majoria d’ells no es poden independitzar, i han de seguir vivint a la casa dels pares o dels seus padrins.

Si la fam al món és simplement un problema burocràtic, de sentit comú (el més comú dels sentits, que desgraciadament no abunda en aquestes dades actuals), amb una fàcil solució, per què els punyeteros governants internacionals de torn, les multinacionals, els dirigents mundials des de l’ombra, i les tot poderoses religions, no es posen d’acord d’una maleïda vegada?

Tenen a les mans, com hem comentat moltes altres vegades, des de fa molts, moltíssims d’anys, la clau i els mitjans per a l’erradicació de la fam al Món. Però no ho fan, o no la volen fer servir.

Tenen reialment la voluntat d’acabar amb aquest lamentable i penós problema, dins el Món mundial?

Quins són els seus amagats i criminals interessos?

Lamentablement l’era digital = pèrdua de tradicions.

En els temps que corren, són molts els avis, àvies, pares i mares que viuen amb la preocupació, amb la por, de què passarà amb les seves tradicions, de si els seus fills i els seus nets aprendran tot allò que ells, sortosament, van aprendre algun dia dels seus avantpassats: receptes de cuina casolanes, com sembrar una tomatiguera, com exsecallar una olivera, o simplement com cordar una cadira…

Actualment, estem vivint en una era digital, farcida de noves tecnologies, que absorbeix pràcticament tot l’interès tant dels més joves, com dels no tan joves.

Aquesta era s’ha arrelat ja definitivament tan dins la nostra societat que, avui en dia, ja no és estrany trobar-nos, en un dinar familiar, més de la meitat dels comensals utilitzant el seu telèfon mòbil, durant el temps del menjar.

On arribarem? El contacte familiar s’està perdent, els fills ja no tenen la mateixa confiança amb els seus pares que es tenia anteriorment. Elegeixen mantenir converses en línia amb persones a les quals no se’ls pot mirar als ulls i que no saben si realment són qui diuen ser, abans que demanar consell a les persones que, segur, mai els fallaran: la seva pròpia família.

És per això que molts ens preocupem pel futur que tindrà aquesta nova generació addicta als aparells electrònics.

Es perdrà la qualitat de les relacions, tant familiars com amistoses i amoroses, i ens trobarem en una era en la qual la confiança i l’estimació es guanyarà simplement a través d’un teclat i d’una pantalla de mòbil, tauleta o d’ordinador?

Radicals lliures.

Els radicals lliures són espècies químiques inestables de vida molt breu.

Part de l’oxigen que ingerim respirant fuig del procés metabòlic reestructurant altres àtoms o molècules que es converteixen en radicals lliures, produint-se una reacció en cadena molt perniciosa per a les cèl·lules del cos, que poden derivar en diverses malalties.

Dues són les procedències de tals composts: una endògena i una exògena. No tots són nocius, ja que formen part del sistema immunitari, els macròfags els alliberen quan hi ha invasió de microorganismes o substàncies químiques perjudicials.

Els exògens procedeixen de la contaminació i radiació ionitzant de diferents fonts. Els interns els pot produir un excés d’exercici i molt especialment l’estrès, tan de moda avui en dia, inclús dins el verd tranquil·litzant dels camps mallorquins.

Uns altres composts els neutralitzen: els antioxidants.

La important higiene bucal.

Moltes vegades, a aquesta mateixa secció, hem comentat que el cos és tot un, i què tots els òrgans estan interrelacionats, i la boca no és precisament l’excepció.

Hem de fer més cas dels consells dels dentistes, ja que és essencial tenir una perfecta higiene bucal, perquè de cada vegada hi ha més evidències que el nostre estat dental, i de les genives, afecta directament la salut en general.

Un estudi realitzat fa pocs anys, a Escòcia, va detectar que les persones amb mala higiene bucal tenen un risc d’un 70% superior a la de les persones que es raspallen les dents dues vegades al dia, establint clarament un vincle entre la periodontitis (o gingivitis, inflamació de les genives) i l’arterioesclerosi (placa arterial), el que demostra que moltes malalties del cor es poden prevenir senzillament, amb mesures d’estil de vida simples, incloent-hi l’acte de rentar-nos les dents, després de cada menjada.

La gingivitis afecta la mandíbula i el teixit en contacte amb l’os. A partir d’aquí, els bacteris poden entrar fàcilment en el torrent sanguini, on causen inflamació i atacar la paret del vas.

La cultura tecnològica està obligant l’home a viure en presons confortables, en immensos laberints sense horitzons, fets de ciment, ferro i vidre.

(Félix Rodríguez).