Es Seregalls, l’olivar que es pot visitar i viure a Fornalutx

Les tasques agrícoles queden habitualment molt ocultes als ulls de tots nosaltres, consumidors d’aliments. A la nostra taula hi arriba cada dia una gran diversitat de viandes totalment descontextualitzades i les engolim amb més o menys avidesa sense saber d’on provenen, com estan fetes i qui n’ha tengut cura, què ha rodejat la seva producció. Però això ja té solució. Des d’aquesta setmana obri cada dia les portes una petita finca d’olivar, en el cor la Serra de Tramuntana, on serà possible menjar-hi un pa amb oli i, a la vegada, pegar una espipellada de cultura agrícola i saber com es maneja un olivar i què fa el pagès perquè la natura “regali” aliment a la humanitat.

Es Seregalls és el nom d’aquest espai d’interpretació d’un olivar de muntanya. Es tracta d’una àrea de conreu de la zona coneguda com Es Marroigs, a Fornalutx, situat a més de 400 metres d’altura, amb impressionants vistes sobre la vall de Sóller, el Puig del Migdia i la Comuna d’aquest municipi. Els visitants, sempre que això sigui possible, hi hauran d’accedir a peu des de Biniaraix (50 minuts) o Fornalutx (35 minuts), a través d’un camí que travessa marjades i més marjades d’olivar ben cuidat que cada hivern produeix grans esplets d’oliva, que posteriorment es converteix en oli a les tafones de Sóller.

En arribar, el visitant (n’admeten un màxim de 35 al dia en diversos torns) és obsequiat amb una panera on hi ha tot allò necessari per elaborar un bon pa amb oli, i disposa de tot el temps que necessiti per recórrer les quatre quarterades d’olivar d’on, precisament, s’ha extret aquest oli. Amb calma, sense pressa i amb total llibertat, el visitant s’informa mitjançant panells informatius i codis QR, amb la idea d’aprendre tot allò relacionat amb un olivar. També hi ha la possibilitat de comptar amb un guia acompanyant.

D’aquesta manera, qui va a Es Seregalls s’endinsa en un món encara viu, considerat Patrimoni Mundial per la Unesco, format per arbres centenaris (o potser mil·lenaris), pedres i terra, però també eines, ocells, cultura i saviesa. Perquè els pagesos, a més de tot, també saben de geologia, de fauna i de botànica. Saben llaurar, exsecallar i empeltar. Llevar males herbes i adobar la terra. Han de conèixer quan un arbre no té bona salut i n’han de tenir cura. Han de tenir els camins en bon estat i recollir tota l’aigua de pluja possible, o bé conduir el minúscul filet d’aigua que aporta una petita font. Han de tenir cura d’una guarda de xots i conservar la finca ben tancada amb reixa perquè no se’n vagin. I llavors, si tot ha anat bé i la climatologia acompanya, quan l’oliva es troba al punt, s’ha de collir per salar o esperar una mica més i collir-la per baixar-la a la tafona i fer-ne el preuat oli d’oliva verjo.

Tota aquesta saviesa avui és molt desconeguda per a la població que s’ha allunyat del fora vila, però ben viva per a milers de productors de la Serra de Tramuntana. I a Es Seregalls un podrà veure com es fa un marge, com evoluciona un empelt, com la rapa es converteix en oliva, què es fa amb les restes de poda i quanta dedicació hi ha rere un rajolí d’oli.

L’any 1994 la parella formada per Margalida Pons i Guillem Gual va adquirir aquesta porció de terra situada dalt d’Es Marroigs. En aquell moment la garriga havia envaït la finca i les oliveres estaven cobertes d’esbarzers i ocultes pels pins que, en pocs anys, havien crescut de forma vigorosa. Malauradament això va passar a moltes contrades de la Serra de Tramuntana, i encara passa. Però, en aquest cas, en tres anys la finca no semblava la mateixa i va començar a produir altra vegada.

Trenta anys després són Miquel Gual i Joana Dols els que tiren endavant una explotació que, segons indiquen, es va adaptant al canvi climàtic, a una nova pluviometria i a un increment de les plagues. Però aquesta finca és avui un exemple de petit olivar de muntanya a la Tramuntana, amb les dificultats afegides d’un accés i una orografia complicats, i alhora un bocí de paradís que aquesta parella vol oferir a tothom que desitgi saber què hi ha realment rere el líquid que omple el setrill.

Alguns quilòmetres més avall, a la carretera de Fornalutx, hi ha una iniciativa similar però en un hort de tarongers. Ecovinyassa és el nom d’una explotació de cítrics que fa una vintena d’anys es va obrir als visitants que volguessin experimentar com és la feina en un hort, i ara Es Seregalls complementa aquesta oferta a la mateixa Vall de Sóller per saber com es produeix l’altre producte emblemàtic de la zona, l’oli d’oliva.

Es tracta d’una original iniciativa encaminada a donar a conèixer el producte local i la feina secular dels pagesos, que saberen convertir un dur paisatge de muntanya en una explotació agrícola que ha perdurat fins als nostres dies i que continua essent motor econòmic per a moltes persones que tenen la vocació d’estimar l’entorn, la pagesia i l’agricultura ben feta.