Esperança Bestard: “Exportem a trenta-cinc països que estan repartits per tot el món”

És difícil de concebre el món de l’excursionisme sense tenir un bon calçat per dos motius fonamentals: comoditat i seguretat. Lloseta és el bressol de l’empresa que fabrica el calçat més popular dins el món dels muntanyencs i moltes altres activitats que requereixin una sabata sòlida, estudiada, provada i, sobretot, acurada tant amb la seva fabricació com els seus materials. Per això Calçats Bestard fabrica aquest material fet amb cura i experiència. Un calçat dedicat a qualsevol cosa que la feina i l’esbarjo pugui necessitar. Fan botes per esportistes, policies, personal de rescat…

Per saber més d’aquesta empresa, hem tingut una trobada amb n’Esperança Bestard Rotger, que  és la tercera generació d’una nissaga de sabaters i que en aquests moments és la que duu la gestió de l’empresa. Una empresa que va començar el seu padrí, just al centre de lloseta i que, de mica en mica, va anar creixent i canviant fins al dia d’avui. El seu padrí es va posar malalt quan el seu pare, Toni Bestard Comas, tenia sols devuit anys i ja, de ben jovenet, juntament amb els seus germans Pedro Bestard Comas, que avui encara fa feina al taller de l’empresa a pesar de la seva edat i Maria Bestard Comas, que ja està jubilada, varen continuar l’empresa familiar.  El pare de n’Esperança duia la part administrativa i els seus dos oncles,  treballaven a la part de producció. Un relleu  que ha esdevingut, amb el pas del temps, al que és avui l’empresa. Esperança Bestard és l’administradora i juntament amb el seu cosí, Toni Bestard, duen la responsabilitat compartida del bon camí empresarial.   

Biel Company Alzina, treballador de l’empresa també ens acompanya a la trobada. Tot i no ser família, és un al·lot jove que ja duu vint-i-quatre anys treballant a l’empresa que sent com si fos seva o en fos part més enllà d’un treballador. “Arriba un moment en què passes tantes hores a la feina que sents que és més si fos teva” diu Biel Company.

Pregunta.- La vostra empresa ha optat sols per un calçat professional i esportiu. Perquè?

Resposta.- Sí, diu Esperança. El meu padrí va començar fent sabates d’home a mida. En els anys 70 hi va haver una crisi molt forta en el sector i fou en el moment en què el meu pare i els meus oncles decidiren fer un canvi perquè, de no haver-lo fet, haguessin hagut de tancar. De fet, a Lloseta hi havia més de quaranta tallers i pensaren que si no es diferenciaven d’allò que feia tothom, no podrien continuar. Eren molt aficionats a la muntanya. Els agradava molt fer excursions i per això decidiren provar aquest camí, ja que el calçat per aquestes pràctiques que hi havia al mercat, era molt magre. A partir d’aquí, posaren en marxa el canvi de maquinària, assistiren a fires, nous models… i fou quan  va néixer allò que avui és ca nostra en la segona etapa professional.

P.- No fou fàcil fer un canvi radical a una empresa en aquells temps i, sobre tot, en uns moments en que la gent tenia els possibles que tenia i per necessitat duien lo mateix per anar a  fer feina o per anar a passejar…

R.- No, no fou un canvi fàcil i sí molt agosarat, però era, o canviar o morir. Foren uns anys molt difícils i començaren fent botes. Un moment clau per l’empresa va ser quan vàrem obtenir la llicència per utilitzar Gore-Tex, una membrana impermeable i transpirable que va dins l’interior de la bota i millora les prestacions del calçat de muntanya. També es va començar la col·laboració amb proveïdors estratègics com Vibram, Dupont….

P.- La feina d’exportació fou difícil per una empresa que començava quasi de nou?

R.- Fou una qüestió d’aprenentatge, diu Biel Company. Als anys setanta, es va signar un acord de distribució per Espanya de la marca italiana Asolo i amb la col·laboració amb aquesta marca, es varen anar aprenent sistemes de fabricació, metodologies, maquinària i recerca de proveïdors especialitzats per poder aconseguir fabricar les botes de muntanya que coneixem actualment.

P.- És un mercat complicat per l’especialitat que teniu en botes de muntanya, caça, forces militars, protecció civil…?

R.- Fàcil no ho és com no hi ha res al món. Nosaltres treballem en unes gammes altes i de qualitat i això fa que els preus siguin una mica més cars, però, alhora, paga la pena pel bon rendiment que dona el producte al nostre client. Has de pensar que nosaltres som fabricants, però  som també reparadors del nostre producte. L’alta qualitat dels materials que emprem, molt sovint fa que, per exemple, les soles es gastin de tant de caminar, però la resta de la bota estigui en bones condicions. Per això, donem el servei de reparació, en aquest cas de canvi de sola, i d’aquesta manera el client té una bota nova sense haver de fer la despesa dues vegades. Aquest és un punt important i demostra que la qualitat és més cara, però amb el pas del temps, surt més barata.  També treballem la bota de barranquisme i som dels pocs que en fabriquem en el món. Fabriquem un producte de gamma alta i mig alta. Sempre molt especialitzat.

P.- Quantes persones conformeu la plantilla de l’empresa?

R.- Actualment som trenta-dues persones entre botiga, producció i administració. A part, tenim els nostres representats a les diferents comunitats autònomes. També tenim un acord amb un taller a la península que ens fa les feines d’aparat com són tallar, cosir i aquelles tasques que són més manuals. El taller que treballa per a nosaltres que està a Albacete, té totes les homologacions necessàries per fer aquesta feina.  Aquest fet ens ajuda a tenir una producció més elevada sense la necessitat de tenir el taller d’aquí saturat i, sobretot, amb personal i maquinària especialitzada per un tema concret. Tot és una roda que es complementa i el resultat és la serietat empresarial i l’acompliment escrupolós amb els nostres clients.

P.- I l’exportació?

R.- Actualment exportem a uns trenta-cinc països que estan molt repartits per tot el món.  Venem tant a botigues petites com a distribuïdors de materials de muntanya i barranquisme. En percentatges podem dir que el 25% de la nostra producció surt a fora d’Espanya i la resta, el 75%, queda entre les Illes i la resta del territori espanyol.  És un tema molt complicat fer exportació perquè no sempre els països ho posen fàcil o ho tenen fàcil. Com a exemple et diré que fa entre 5 i 6 anys exportàvem molt a Iran, però ara, amb la crisi que ha sofert aquest país, no hi exportem res. Aquest és sols un exemple. L’exportació és fluctuant i molt complicada. Ara, per exemple, el país al que més exportem és Anglaterra que fa uns mesos va sortir de la Unió Europea. L’exportació a països no depèn sols de nosaltres ni de tenir-hi clients. Depèn de coses que no podem controlar i això fa que sigui molt complicat.    

P.- Hem parlat de passat, present i ara toca parlar de futur. Què tenim previst?

R.- Tenim un projecte que a pesar que està una mica verd, està dins les nostres aspiracions. Volem treure una sabata per córrer per la muntanya. També volem seguir innovant en el que estem fent ara. Hem tret una família de  botes amb una tecnologia especial que transpiren a banda de la part superior, també per la sola. Donar una vida més llarga al nostre producte, tot i que ja fa anys que ho anem fent, és un dels projectes que volem potenciar per aportar  el nostre granet d’arena a la sostenibilitat. Hem de consumir, però de manera responsable i aquest és el motiu que ens empeny a fer un producte millor que potser és una mica més car, però que es pot reparar i no tirar. Hem de consumir el manco possible i allò que consumim que sigui de manera més controlada i tingui el menor rebuig de recursos. Hem de cuidar el medi ambient. L’equip Bestard és molt sensible amb el medi.