Estellencs i Font de S’Obi, una passejada molt recomanable
Avui caminarem pel territori d’un municipi que té protegit -sota alguna de les figures legalment previstes- tota la seva superfície de pràcticament 2000 quarterades. A més forma part de l’àmbit d’actuació inclòs de la Serra de Tramuntana com a patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Per afegitó, forma part de la Xarxa Natura 2000. Es tracta, per tant, d’un lloc que ens atracarà a un paisatge tradicional, proper a aquell que els seus habitants crearen. El predomini del cultiu de l’olivar es traduirà en excepcionals paisatges de marjades producte de l’esforç de generacions de pagesos.
La proposta d’avui serà transitar per un segment del GR221 per anar des del centre del poble fins a la Font de S’Obi. En acabar de fer una volta per admirar alguns exemplars magnífics d’oliveres centenàries de la finca pública de Planícia, retornarem pel mateix camí. El punt de partida serà l’aturada de l’autobús del TIB, pràcticament davant l’hotel Maristel. Hi arriba la línia 202 des de ciutat i la 131 des de Santa Ponça. La població disposa de botiga i alguns establiments per proveir-vos de queviures en cas de necessitat.
La volta que us proposem tindrà una primera part que transitarà per zones amb predomini d’horta i olivar per transitar a continuació per garriga i bosc. En tot moment tindrem referències clares i senders marcats. Les vistes sobre la mar ens arribaran tamisades per la coberta vegetal dels pins i les alzines. El desnivell acumulat no arribarà als cinc-cents metres. Arrancarem dels 150 metres d’Estellencs per arribar a una cota màxima d’uns 350 metres.
Us recomanem fer ús del mapa per evitar incidències. No hi ha punts de proveïment d’aigua encara que el punt de destí més allunyat sigui la Font de S’Obi. La sequera ha fet desaparèixer moltes surgències. No ens cansarem de dir que consulteu la previsió meteorològica per evitar esglais i corregudes. En condicions meteorològiques adverses deixau-lo per altra ocasió. Encara que no és excessivament exigent, però requereix un punt de capacitat física i tècnica per superar alguns desnivells i gestionar les baixades. Per a tots els públics sempre sota un guiatge correcte i atent.
Son Serralta de Dalt
Des de la petita placeta davant de l’església de Sant Joan Baptista iniciem la caminada descendint per la carretera en direcció cap a Banyalbufar. Amb la precaució d’anar sempre per l’esquerra primer trobarem el CEIP Gabriel Palmer i una mica més endavant uns indicadors que ens desvien de la via. Comencem una baixada intensa per una pista coberta de formigó. De nou altres senyals ens marquen a l’esquerra per superar la llera del Torrent d’en Cuc sota l’ombra d’una esponerosa figuera.
Enmig de marjades cobertes per oliveres i petits horts progressarem fins a superar el carrerany del Camí dels Olivarets per arribar davant les cases de Ses Amitges. Els arbres de fulles platejades ens acompanyaran fins a sortir de nou a la carretera general just en el punt en el qual s’obri la pista cap a les cases d’Es Collet. En aquest lloc trobarem l’anomenat com a Pi de Ses Amitges, un exemplar de bona mida d’aquest arbre típic de la nostra illa. Darrere les cases fortificades d’Es Collet, el Puig de S’Hereu mostra el seu rodó cim.
Ara començar un tram complicat. En el moment d’escriure aquestes línies encara no està acabat de fer el camí per a caminants. Per tant, haurem de sortir a la carretera i caminar per l’esquerra en direcció cap a Banyalbufar. En arribar al Pla de S’Ordi ja veurem les cases de Son Serralta encolomades damunt un turonet. Just superar la llera del Torrent de Sa Tanca a mà dreta s’obri una pista en pujada amb indicadors de GR221 que ens conduirà davant les cases.
Segons el repartiment fet després de la Conquesta de Mallorca de 1229 pel Rei Jaume I, se cedí aquesta zona de l’illa a Berenguer de Mogoda i se li assignaren dos cavalls armats. Així, la vall d’Estellencs estava dividida en dues cavalleries: una, que comprenia la part nord-est (Son Serralta) i l’altra, que ocupava la part sud-oest (Son Fortuny). L’actual finca de Son Serralta ha patit innombrables divisions. La primera, que dona origen a Son Serralta de Dalt i de Baix, s’originà en 1594 quan Mateu Moragues de Valldemossa adquirí la finca a la família Serralta. El que veiem avui en dia és fruit d’un conjunt de reformes iniciades als anys setanta que han transformat profundament l’estil i fisonomia. Arquitectònicament, presenten una façana principal orientada cap al sud que ofereix una balconada impressionant. Disposa d’un portal forà d’arc rebaixat sobre el qual hi ha una finestra amb un matacà que defensa l’entrada. A la façana de ponent hi ha dues porxades superposades que pengen d’uns pilars d’estil estrany. Una torre molt modificada se situa al cantó sud-oest.
Es Penyam i Sa Font de S’Obi
Continuem caminant per passar darrere les cases i tombem a l’esquerra a la primera cruïlla de camins. Ascendim per un camí encaixat entre parets deixant alguns bocins de la mar treure el cap entre la vegetació. Una barrereta ens deixarà admirar la costa estellenquina Aviat el camí s’acaba i es transforma en sender clarament marcat. En un punt veurem que el tirany s’estira per damunt un marge i al costat dret surt el Camí de Na Foradada. L’hem d’ignorar i continuar pel dret amb precaució de no estimbar-nos per avall. Una ampla sitja ens avisarà de la proximitat del portell de la finca pública de Planícia i, alhora, al municipi de Banyalbufar.
Un coster us aproximarà a Es Penyam, lloc a on iniciarem una baixada que supera la llera del Torrent de Na Nadala. Ens deixarà a la pista que puja des de la carretera a les cases de Planícia. Just davant neix un camí que s’interna de nou en la garriga per anar conduint-nos pel comellar del Bosc de Na Vergunya o Bergunya, que de les dues maneres l’hem trobat escrit. En una raconada superarem el curs del Torrent de Sa Font de Sa Menta per iniciar una constant pujada fins a Sa Font de S’Obi. El darrer tram ens exigirà gestionar un fort pendent i algunes arrels punyeteres.
Es Sementer d’Abaix i Es Coll de Ses Mates
A la dreta veurem l’abeurador de la Font de S’Obi que recull l’aigua que brolla d’una clivella de la roca. Segons indica una publicació de la finca pública, un obi és un “recipient de pedra o de fusta que serveix per donar menjar o per abeurar animals”. Recordarem que aquest era un punt d’abastiment d’aigua per animals i persones que transitaven el camí reial avui esdevingut GR. Una mica més enllà podrem veure una construcció feta servir pels treballadors que laboraven en les marjades d’oliveres. Una petita taula amb banc incorporat servirà per reposar els nostres cansats ossos una estona.
Reprendrem el camí passant per davant del portal de la modesta caseta i dirigint-nos cap al sud-est. A poques passes podrem identificar el poc que queda de l’antiga caseta a la qual es recaptava el delme, l’impost de la desena part de la collida que es pagava als senyors. L’ample camí s’interna enmig d’antigues marjades d’oliveres que el pi ha envaït de forma incansable. Alguns exemplars de garballó, l’única varietat de palmera endèmica de la nostra illa, podrem distingir. Les seves fulles eren recol·lectades per tal de formar part de senalles, esportins, graneres i capells. La preparació de les fulles per format trenat va donar a l’indústria de la lletra, molt reconeguda a la Península d’Artà.
A un revolt deixarem un torrent encaixonat sota un alzinar per dirigir-nos cap a ponent en sentit ascendent. Una nova àrea recreativa a l’ombra d’una olivera d’ampla cintura ens fa desembocar en la pista de Planícia al punt a on s’obre el Pla de Ses Castanyoles. L’arrodonit i poc destacat Puig de Na Mollar marca cap a la direcció a ponent.
Iniciem el descens seguint cap a la dreta la pista asfaltada. En arribar al Sementer de Baix veurem les cases de Planícia encolomades a la nostra dreta sota l’ombra del Penyal des Migdia. Alguns esplèndids exemplars d’olivera que semblen sortits de la terra màgicament per projectar els recaragolats troncs cap al cel puntejaran la baixada. Arribats a la barrera d’entrada a la finca, la següent volta ens permetrà enllaçar amb la tornada cap a Estellencs, tot desfent camí.
Sa Vileta i Es Rentadors
Arribats a la corba que supera el Torrent de S’Aigua veurem als peus del barri de Sa Vileta la construcció que allotja els rentadors d’Estellencs. Els rentadors són un bé etnològic de gran interès, ja que evidencien els canvis de la vida quotidiana a Mallorca. Coberts amb una porxada i equipat amb piques d’aigua que raja de la font des forat d’Amunt, és el lloc on antigament les dones anaven a fer la bugada. La seva estructura recorda a la d’altres llocs similars situats a Deià o a Sóller. Avui en dia, perduda la seva funció principal, han esdevingut lloc de descans a l’ombra amb la música de fons de l’aigua donant bots entrant i sortint de les piques obrades en pedra.
Just la darrera costa per arribar al nostre punt de partida ens queda per fer. La figureta de Sant Joan Baptista que corona la petita teulada de la torre-campanar de l’església. Aquell que, segons ens indica l’Evangeli de Lluc, “.. Anirà davant de Déu preparant els seus camins”.
Temps aproximat entre dues i mitja i tres hores sense comptar aturades
Referències
MASCARO-PASARIUS, Mapa General de Mallorca
Diccionari Alcover-Moll
Mapes Tramuntana Editorial ALPINA Sud
Guies de la finca de Planícia
Una mica d’història
La cova dels Morts, recinte funerari tristament espoliat, certifica la presencia humana en la prehistòria més llunyana a al territori que avui coneixem com a Estellencs. La primera referencia documentada apareix a la cessió que va realitzar al 1234 el bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou, a favor del cavaller Bernat de Mogoda i els seus descendents. Al document s’escriu “Stellenchs”. Alguns opinen que el topònim podria haver-se format a partir de la paraula “Stilia” que tindria orígens mossàrabs. Es a dir aquells cristians als que permeteren mantenir la seva religió sota el domini musulmà i que, pot ser, mantingueren alguns noms d’origen germànic o romà. En qualsevol cas hauríem de agafar aquesta hipòtesi amb certa prevenció.
El període andalusí va ser cabdal per a crear l’estructura del paisatge que avui admirem. Els hortolans sarraïns desenvoluparen els reguius a partir de les fonts i els torrents alhora que, per aprofitar qualsevol boci de terra disponible, bastiren per tot el terreny les marjades.
La conquesta cristiana desenvolupada a l’any 1229 canvià radicalment l’estructura poblacional i l’estructura econòmica i productiva. Van adquirir gran importància algunes famílies terratinents. Destacaren les famílies Fortuny i Serralta, que com a propietàries de la major part de les terres del municipi, establirien als nuclis de Son Serralta i Son Fortuny la bases del seu poder. Aquestes dues possessions tenien l’obligació de posar a disposició de les autoritats en cas de necessitat un cavall armat amb tot el seu equipament a canvi del privilegi de la recaptació d’una part dels ingressos fiscals.
La tranquil·litat i la imatge bucòlica d’avui en dia no la gaudien els habitants dels segles XVI i XVII. En l’època daurada i desgraciada dels corsaris turcs i algerians, les incursions de pirates barbarescos eren un fet molt freqüent. Això va motivar la construcció de diferents edificacions de caràcter defensiu per a protegir la població, com ara la torre de Tem Alemany. Al 1560, el destacament destinat a la defensa de Puigpunyent (Estellencs estava integrat en aquest municipi) comptava amb 146 homes. Un petit exercit de 62 arcabussers, 49 ballesters, 27 llancers i 8 cavallers per defensar la costa, els bens i les vides dels estadants.
El conreu de l’olivera i els productes de l’horta foren els cultius més destacats. El segle XVIII i el primer terç del XIX veurien el moment d’apogeu d’aquesta característica agricultura de muntanya. La producció d’oli era la més productiva i rendible, arribant a la xifra de 15 tafones funcionant al 1830. La manca de comunicacions, l’increment dels costos i la competència de les industries que creixien als grans nuclis urbans marcaren l’inici d’un lent i constant degoteig de habitants i activitats. El mateix passaria a gran part dels municipis integrants del mateix model econòmic i social distribuïts per tota la Serra de Tramuntana.
Al 1836 Estellencs es va independitzar de la seva matriu, la població de Puigpunyent. Això privaria a aquest darrer de la seva sortida al mar. Avui en dia el cim del Galatzó fa de partió natural entre els municipis de Calvià, Puigpunyent i Estellencs.