Història de la plaça Major de Sa Pobla

Corria el mes de setembre de l’any 1887, quan en el si del consistori pobler que presidia el batle Joan Serra Caimari, va començar a gestar-se la idea de la construcció de l’actual Plaça Major; bell i emblemàtic espai públic, orgull de tots els poblers i admirat pels visitants per la seva encertada línia urbanística de belles proporcions, els frondosos platers que la decoren i les cuidades façanes, de diversos estils arquitectònics, dels edificis que l’envolten.

Per aquell temps, sa Pobla, disposava de dues placetes, separades entre si per una illeta de nou cases: La plaça del Vaumar que se situava entre els carrers Major, Església, Curt i Fosca, que es destinava a mercat i acollia altres activitats festives, i fins i tot es va habilitar com plaça de bous. L’altra, la plaça de l’Ajuntament o de sa Quartera es trobava on actualment s’aixeca la Casa de la Vila. O sigui entre els carrers Plaça, Mercat, Misteri i Pau.

Alejandro Cuéllar Bassols, en aquell temps secretari Municipal de l’Ajuntament de sa Pobla, en sengles articles publicats a la revista local Vialfás l’estiu de 1957, ens ofereix un detallat relat del procés de construcció de “La nostra Plaça Major”, fruit d’un minuciós treball de recerca a través dels arxius municipals.

Diu Cuéllar que l’acord per a la construcció de la plaça es va prendre amb data 10 de juliol del 1887 i així va quedar reflectit en l’acta municipal: “Seguidament dit Sr. president, va proposar que: declarades tres fires i un dia de mercat setmanal no podia prescindir d’habilitar locals capaços i suficients per als molts venedors que hi van i a l’efecte considera de primera i urgent necessitat la construcció d’uns pòrtics a la plaça del Vaumar, per a la construcció hi haurà necessàriament de procedir a l’expropiació d’una part de l’illa del caseriu existent entre aquesta plaça i el carrer de la plaça. Assabentats els senyors de l’Ajuntament, després de discutit prou quedar acordat la construcció dels esmentats pòrtics i expropiacions acordades a l’efecte; acordant-se igualment es consignin les quantitats que es considerin necessàries per a aquestes obres, passant comunicació al Mestre Constructor d’obres d’aquesta Corporació perquè presenti els projectes necessaris “(sic)

El transcrit acord, segons Cuéllar, va iniciar el llarg camí a recórrer. Després van seguir els tràmits normals. Un d’ells va tenir lloc el dia 21 d’agost del mateix any, mitjançant el qual va ser designada una comissió composta pel batle i dos regidors (Joan Bennàssar Vicens i Antonio Beltrán Cantallops) perquè gestionessin amb els propietaris dels immobles que havien de ser expropiats, la venda amistosa d’aquests.

Les gestions d’expropiació amistosa, van resultar positives en la seva gairebé totalitat, ja que la gran majoria de propietaris es van mostrar bonament satisfets “a desprendre de les seves finques en benefici de la utilitat general que reportarà l’eixample i embelliment de la Plaça”, segons consta a l’acta del dia 4 de setembre d’aquell mateix any 1887.

Feta la compra de sis de les cases de l’esmentada illeta, els responsables de l’Ajuntament, després de diversos debats, van raonar la proposició feta pel batle, de no emprendre les obres de construcció dels pòrtics previstos a la plaça del Vaumar, fins que no fossin enderrocades les dues cases que quedaven en peu, propietat d’Antoni Aguiló “Toniet” i Maria Bonnín “Can Dobbé”, ja que causaven un pèssim impacte.

Les obres d’ampliació de l’antiga Plaça des Vaumar van ser pressupostades i realitzades conjuntament amb la construcció de l’anomenat Pont d’Allà Baix, o sigui el pont actualment conegut com a Pont Gros o de Ses Jonqueres Veres, que seria construït “amb les pedres procedents de l’enderrocament de les cases existents entre la plaça del Vaumar i Casa Consistorial”. L’enderrocament de les esmentades cases es va dur a terme durant els anys 1888 i 1889. L’única que va quedar en peu va ser la de “Can Dobbé”, que va subsistir fins a finals del passat segle XIX, després de llargues i laborioses gestions i negociacions entre la propietat i l’Ajuntament.

Posteriors modificacions

Fins a arribar a l’estat actual, la plaça Major va patir diferents modificacions, que Alexandre Ballester narra en el seu llibre “Retalls de la Memòria” (Edicions Albopàs, gener de 2000). Lliure l’àmplia esplanada de l’edifici de Can Dobbé, diu Ballester que “Per les festes de Sant Jaume de 1910, i després de nombrosos projectes, es va construir una llotja o cadafal al centre de la plaça, amb cantons de marès col·locats de pla i envoltats d’una barana de fusta, anys després es van instal·lar unes columnes de gelosia, també de fusta. Aquella primera llotja va costar unes mil pessetes. “

Uns anys abans s’havien sembrat al voltant de la plaça uns arbres de les varietats oms forasters o pebres bords, segons diferents versions. Aquells arbres no arrelaren correctament ni tampoc oferien una ombra acollidora i van ser arrencats el mes de febrer de 1914, sent batle Iganasi Planes Serra, per sembrar-hi en el seu lloc els anomenats platers, que són els que actualment engalanen i donen sobra a la plaça. O sigui que els arbres de la plaça Major de sa Pobla, són ja més que centenaris.

Aquell mateix any 1914, es van obrir síquies al terra de la plaça per al reg dels arbres. Aquell mateix mes d’abril de 1914 van ser instal·lades a la plaça dues fonts amb un brollador d’aigua, una a cada costat del cadafal. El templet o llotja va ser objecte de successives transformacions, i per allà l’any 1920 es va procedir a la seva reconstrucció total. Tenia una rampa d’accés a cada un dels laterals i es va substituir la barana de fusta per una altra de ferro. L’última reforma va consistir a suprimir les dues fonts i les dues rampes d’accés, transformar els costats en una mena de cascada d’aigua i col·locar l’escaleta de pujada a un costat, tal com està actualment. El juliol de 1924 van ser col·locats dos fanals per a l’enllumenat elèctric. I l’enrajolat de la plaça es va realitzar durant el mandat del senyor Miquel Serra Siquier “Metge Duet”, que va estar al davant de la batlia des del 4 d’abril de 1931 al 6 de març de 1936.

L’any 1986, essent batle de sa Pobla Antoni Torrens Reynés foren instal.lats vuit bancs de marbre al voltant de la plaça.

L’última reforma que va experimentar la plaça Major, data de l’any 1991 i va consistir a posar l’enrajolat nou i reparació de l’instal.lació del dipòsit d’aigua de davall el cadafal.