Història d’un arriscat vol del primer viador poblers Joan Crespí “Xopolet”
Vint anys després que el cèlebre aviador Salvador Hedilla realitzés el primer vol Barcelona-Palma (2 de juliol de 1916) i fes un accidentat vol d’exhibició a sa Pobla per les festes de Sant Jaume del mateix any, el pobler Joan Crespí Fornari, “Xopolet”, va cobrir el mateix trajecte aeri amb la seva avioneta particular de molta menor cilindrada.
Joan Crespí, va sortir de l’aeroport del Prat el dia 29 de juny de 1936, a les 17.30 hores amb l’Avro-Avian 85 H.P., una avioneta monoplaça de la seva propietat. Va aconseguir una altitud de mil metres i transcorreguda una hora de vol, ja inquiet, va albirar el Port de Sóller i va aterrar a l’aeroport militar de Son Sant Joan. Com que no hi havia “angars” disponibles, va emprendre nou vol cap a Son Bonet, on el van rebre el batle de sa Pobla, Felip Serra Cladera “Mel” i Pedro Ventayol Qués, redactor de la revista local de l’època, “Horitzontes Nuevos”. També va ser present en la rebuda, l’oficial d’enginyers, García Rosselló.
La gesta que tenia projectat realitzar l’aviador pobler, s’anava comentant des de feia algun temps en els diferents cercles socials de sa Pobla i havia aixecat gran expectació entre els poblers. La citada revista local de data 21 de juny de 1936, en nota d’última hora, publicava: “Sabem de fonts fidedignes, que el conegut jove aviador Pobler, Juan Crespí Fornari es proposa realitzar en el matí d’avui i en avioneta de la seva propietat, un vol Barcelona-Mallorca. Li desitgem un raid feliç”. El número de l’esmentada revista del 28 del mateix mes, deia: “Per a esperar a l’aviador pobler, Joan Crespí, van sortir familiars i representants oficials cap al camp de Son Sant Joan. A última hora del matí es va rebre el següent telegrama: “Urgent – Prat de Llobregat -21-10,15 – batle Ajuntament – No pogut sortir no sé quan podré, Joan”. La redacció afegeix, “fins al moment ignorem les causes que van impossibilitar el vol”.
Un segon telegrama rebut el dia 29 de juny dirigit a l’alcalde republicà de sa Pobla “Felip Mel”, deia: “Urgent – Prat de Llobregat 29 a les 18. El vostre aviador Crespí ha sortit en el seu avió avui a les 17.30. Vicente Velasco”. Immediatament, va sortir de sa Pobla, en automòbil cap al camp d’aterratge, una comissió municipal encapçalada pel batle que, ha a la seva arribada, va comunicar al consistori bones notícies que van confirmar el feliç terme de tan arriscat intent. Crespí havia cobert l’etapa amb un temps de dues hores, cinc minuts.
Hores després, al voltant de les deu de la nit, van arribar a la Casa Consistorial aviador i comissionats “i després d’entusiastes abraçades es va servir un improvisat lunch. En destapar-se el champagne. El batle, en nom propi i de la Gestora, que presideix, va dedicar frases de viu sentir patriòtic i d’afalac i estímul per al jove recordista […] tancant l’acte les paraules del nostre aviador, el qual va agrair les demostracions de simpatia, afecte i admiració de què era objecte, restant-li importància al vol realitzat”. El pilot va confessar que “havia passat alguns moments de preocupació, però que en veure’s en La Pobla, cobrava coratge per a noves empreses…”
Efectivament, i com es dedueix de les declaracions efectuades pel mateix aviador Crespí, a ‘Horitzontes Nuevos’ la seva gesta va ser, com a menys, arriscada. Un vol desaconsellat pel seu professor i caps de camp a Prat de Llobregat, alertats pel mecànic Marià Hortes a qui Crespí havia confiat la seva intenció i demanada opinió, “en secret”, sobre l’estat del motor del seu avió, conta l’aviador en una entrevista concedida a la revista que, “Hortes, pel bé que em volia, no va voler guardar el secret. Els senyors Canudes i Domènech, sabent que davant la meva insistència no tenien un altre remei que deixar-me partir, m’exigiren que muntés, en la cabina, una brúixola com a indispensable aparell de control i amb la doble finalitat de retardar, amb bona intenció, la meva sortida […] el meu professor senyor Canyes, com a rematada i disposat a fer-me desistir, em va dir: ‘acomiada’t almenys i serà l’última abraçada’. “
Tècnicament, el vol o “raid” no solament era arriscat per la feble estructura de l’aeronau i l’escassa potència del seu motor, sinó també per la poca capacitat del dipòsit de combustible, insuficient per a cobrir el trajecte. Crespí, va esquivar aquest últim risc, parant el motor i fent planejar l’avioneta, després d’haver aconseguit una altura que mentalment, anava calculant al llarg del vol.
Queda, ben clar, que només la insistència i la tossudesa del principiant aviador pobler van fer possible aquell arriscat vol del qual el mateix Crespí era conscient, perquè en la mateixa conversa comenta, “Vaig pensar que Hedilla -20 anys enrere- amb 300 cavalls en el seu motor, va poder aconseguir-ho abans. Per a mi no hauria tingut mèrit repetir la gesta en idèntiques condicions. El meu Avro-Avian 85 HP és excel·lent perquè no tinc mitjans de posseir cosa millor”. Analitzant el contingut de l’anterior comentari, convida a pensar que en el seu interior o en el seu ego, la qual cosa intentava i desitjava Crespí era llançar-li un repte al cèlebre aviador càntabre per la proesa duta a terme el 2 de juliol de 1916, fent per primera vegada en la història el trajecte aeri Barcelona-Palma.
El setmanari local, també es fa ressò del “Banquet-homenatge a Joan Crespí Fornari” en la Pensió Neutral, celebrat el 5 de juliol d’aquell 1936 que marcaria el destí de l’aviador. La crònica ressalta els parlaments de diversos dels “distingits assistents, […] els qui van enaltir la figura de Crespí Fornari, subratllant que no era un vol temerari, com han tractat de fer entendre els que gaudeixen en el fracàs aliè, sinó un estudi preconcebut i guiat pel desig ferm d’aconseguir mèrits en el curs de la seva carrera que comença…”
Consultades persones pròximes a l’aviador, diuen desconèixer com va ser el parador final de la seva avioneta; unes restes de l’hèlix de fusta d’aquesta, formen part integrant de les peces que conformen el museu etnològic de sa Pobla, i actualment posa com a element decoratiu en el vestíbul de la Casa Consistorial, en record i testimoniatge d’aquell vol que va constituir una cèlebre i celebrada gesta.
Joan Crespí Fornari Xopolet va ser el pioner, el primer, d’una important llista de pilots d’aviació que ha donat sa Pobla. Actualment, són una desena els aviadors poblers en actiu, després que fa nou anys -el 24 de juliol de 1914- perdés la vida en el tràgic accident aeri de Mali, l’única dona pilot poblera, Isabel Gost Caimari.
Apunt biogràfic
Joan Crespí Fornari, va néixer a sa Pobla el 12 de juliol de 1913. Va realitzar estudis mitjans i de pilot civil. Quan va esclatar el Moviment Nacional, l’aviació militar era inexistent a Mallorca i les autoritats van haver d’improvisar una flota de combat integrada per dues avionetes de turisme. Joan Crespí es va incorporar el 27 de juliol de 1936. Les dues avionetes, pilotades per Crespí i Salvador Serra, respectivament, es van elevar per a llançar fulls volants amb un missatge tranquil·litzador per als palmesans, preocupats per la presència en els cels de la ciutat d’un avió “llançant proclames intentant desmoralitzar i restar l’entusiasme que en tot moment va augmentant en totes les poblacions d’Espanya, ha fugit precipitadament en comprovar l’actitud de les forces de la guarnició…” deia el text dels pamflets.
Al cap de poc temps, Crespí va seguir el curset de transformació en l’aeròdrom sevillà “El Coper” amb la qualificació de notable. Seguidament, va obtenir la titulació de pilot militar amb la graduació d’oficial i va ser destinat al nou servei “La Cadena”, que consistia en un sistema especial de metrallament, mitjançant picats en cercle. En una d’aquestes operacions, va resultar ferit i va passar la convalescència a Mallorca per a reincorporar-se al seu esquadró una vegada restablert.
Participant en la batalla de l’Ebre, el seu avió va sofrir un incendi. Crespí es va llançar en paracaigudes, caient en zona republicana i una vegada fet presoner va ser tancat al castell de Monjuich. Quan les tropes nacionals van entrar a Barcelona, el 8 de gener de 1939, l’aviador pobler va ser portat fins a la frontera francesa per les tropes republicanes que havien emprès la seva retirada.
Joan Crespí es va retirar amb la graduació de capità, i l’any 1944 va exercir de professor a l’Escola de pilots de Son Bonet. (Memòria Civil. Mallorca en Guerra).
Reincorporat a la vida civil, Joan Crespí Fornari va ser diputat de l’Excel·lentíssima Diputació de Balears, que presidia Rafael Villalonga Blanes, durant el període 1964-1971 i va desenvolupar funcions administratives en la secretaria de la família March, després que el seu sogre anés de secretari del magnat Joan “Verga”. Casat amb una palmesana de bona posició, després de viure un retir daurat a Palma, va morir el dia 18 de setembre de 1998, a l’edat de 85 anys, sense deixar descendència directa. Sí que viuen, una a sa Pobla i una altra a Palma, dues nebodes, filles de l’única germana que tenia.