Històries del tren de Sa Pobla

Moltes són les històries i anècdotes que es podrien comptar amb el tren com a protagonista des de la seva primera arribada a sa Pobla aquell matí del 24 d’octubre de 1878, que comentarem al nostre anterior reportatge publicat el passat dia 15. Unes històries, uns fets, uns tragins, unes tasques quotidianes que conformaven el dia a dia d’una estació terminal com la de sa Pobla.

L’arribada i sortida de cada tren, requeria el control del trànsit rodat a l’encreuament dels carrers carretera de Muro i Príncep-Sant Antoni. A aquell indret hi havia la “caseta de fust” per guardar-hi les cadenes i senyals, que durant anys emprava Margalida Serra “Panxa” per aturar els carros, tractors, cotxes i bicicletes que circulaven per aquell indret del poble, i donar via lliure al comboi ferroviari. Era, aquell control, el que s’anomenava ‘pas a nivell amb guarda barrera’.

L’arribada a l’estació de cada tren-que no sempre solia ser puntual-era rebuda, a peu d’andana, pel cap de l’estació, uniformat de vestit de pana i gorra de plat i amb les banderoles de senyalització a la mà, com si donés la benvinguda als maquinistes, passatgers o mercaderies portades pel llarg comboi. A la mateixa andana es tenien lloc les entranyables abraçades de benvinguda o comiat entre els viatgers que arribaven o partien i els seus familiars, amics o enamorats que els esperaven o acomiadaven, en unes escenes plenes de tendresa que feien brollar més d’una llàgrima dels ulls dels seus protagonistes.

Les maniobres i l’estació

El fet de ser, la de sa Pobla, la darrera estació del trajecte del tren que havia partit de Palma, li conferia un tragí especial que requeria la destresa del maquinista i conductor de la màquina de vapor i dels empleats ferroviaris que treballaven a l’estació, com eren les “maniobres”, que eren seguides per l’al·lotea que es congregava al recinte ferroviari com si es tractés d’un espectacle. La màquina de vapor era desenganxada dels vagons, entrava a la via secundària i es col·locava sobre la giradora situada dins un fossat circular per fer a donar al tram de via sobre la qual descansava la màquina, un gir de 180 graus, empenyent unes palanques. Així, la màquina, reculant cap enrere damunt la via principal, s’enganxava a l’altra cap del comboi, en posició contrari a la que havia arribat i en direcció de sortida de l’estació.

Abans de la partida, la màquina es proveïa de carbó dipositat a una cotxera de l’estació i, també d’aigua del dipòsit situat damunt una torreta que s’alçava a la dreta del recinte de l’estació. El carbó de lignit i l’aigua eren el combustible que en forma de vapor accionava el potent motor de la locomotora, en força suficient per arrossegar la gran quantitat de tones que pesaven els nombrosos vagons carregats de mercaderies i passatgers. La sortida del tren la donava el cap de l’estació, tocant una campana situada a la façana principal de l’edifici de l’estació, que a més de la sala d’espera i oficina, constava d’una casa habitatge de la família del cap d’estació i la seva corresponent zona enjardinada.

Dins l’ample recinte de l’estació, a més de la via principal que discorria paral·lelament a l’andana, hi havia un entramat de vies secundàries per efectuar les maniobres de càrrega i descàrrega de les mercaderies a l’anomenada via morta. Així mateix, hi havia dues grans naus per guardar-hi les mercaderies i el carbó i altres estris relacionats amb les tasques que es duien a terme a l’estació.

El tren i l’exportació

Ja s’ha dit que el tren, des de la seva arribada, va suposar per sa Pobla el motor de l’economia d’aquell poble que estava bolcat en la tasca de treure de les seves terres els millors fruits, bona part dels quals exportava a distints mercats illencs i més enllà de les nostres fronteres, emprant el tren com a fil conductor.

Quan per allà el 1925, el comerciant Pere Antoni Aguiló va emprendre la gran aventura de l’exportació de la patata Royal Kidneyconreada a sa Pobla, cap al Regne Unit, el tren es va convertir amb el seu gran aliat per transportar cap al moll de Palma, les tones de tubercle produïdes a les marjals pobleres, i des del moll, embarcar-les cap a Londres.

El tràfec, el tragí, l’activitat que es movia entorn de l’estació del tren era frenètica, esgotadora per totes les persones que intervenien a aquella tasca de descarregar els sacs o coves de patates dels carros, passar el control de qualitat, baix d’un envelat improvisat al costat de l’estació, i carregar-los damunt aquells vagons de fusta i ferro descoberts.

La gran producció agrícola que havien anat experimentant les terres de conreu del municipi de sa Pobla i l’evolució de les mateixes gràcies a la mecanització dels sistemes d’extracció de l’aigua dels nombrosos pous, va aconsellar la fundació de la Cooperativa Agrícola Poblense (CAP) l’any 1937, amb seu al carrer Marjals i sot la direcció del president Joan Tugores Caldés. Però prest, aquells magatzems quedaren petits i entre 1938 i 1941, s’aixecaren els grans magatzems al carrer Doctor Gómez Ulla, precisament al costat dels solars que ocupava l’estació del tren, per tal d’agilitzar la càrrega dels distints productes agrícoles que s’expedien cap a l’exterior.

Així, es va procedir a les obres per tal que el tren pogués entrar dins els magatzems de la CAP, a través d’uns raïls instal·lats a tal afecte i rebre directament la càrrega de sacs de patates llestos per a l’exportació, estalviant, així, temps i mà d’obra.

Les locomotores

Les locomotores, les màquines del tren, aquell impressionant monstre de ferro que estiraven els llargs combois de vagons de mercaderies i passatgers que entraren en servei al llarg dels anys eren de fabricació anglesa, alemanya i bilbaïna que els treballadors ferroviaris de cada estació distingien a distància pel seu xiulet més agut unes i més baix i fort altres.

Les locomotores de Mallorca que cobriren els primers ramals ferroviaris foren batiades amb el nom de distints pobles illencs, a més de portar un número al costat del seu nom. La de “La Puebla” era la número 7. La número 1 “Mallorca, la número 4 “Manacor”, la número 20 “Algaida”, la número 28 “Son Servera”.

Segons una informació facilitada per F.V.E. “Ferrocarriles de Mallorca (Baleares), amb motiu del seu centenari (1875-1975), les locomotores a vapor que prestaven servei de tracció en trens, portuaris, passatgers, mixtes i mercaderies, conformaven aquest parc de material mòbil: 610 vagons, 64 cotxes de passatgers, i 35 furgons, l’any 1930. Així mateix, informa el document que el dia 12 de desembre de 1964 es va prestar el darrer servei a vapor.