Ara llegint
Jordi Cloquell: “Ca s’Artiller és la casa de tothom que vulgui aportar vida i vivències a la nostra cultura”

Jordi Cloquell: “Ca s’Artiller és la casa de tothom que vulgui aportar vida i vivències a la nostra cultura”

Ca S’Artiller de Muro és la casa natal de Jordi Cloquell Noceras (Muro 1946) on la nostra cultura hi té la seva seu a la part forana de Mallorca. Jordi Cloquell  és un apassionat de la cultura popular. Aquesta ha estat la seva dèria de tota la vida. Actiu dins tot el món cultural, pertany a distintes associacions com glosadors, ball de bot, indumentària rústica… La seva vida professional començà a Correus, passant pel Banc de Bilbao per després, als 24 anys, passar a ser empleat de Sa Nostra  quan encara era  “Caja de Ahorros y Monte de Piedad de las Islas Baleares”. Han passat anys i ha plogut. Guarda molts bons records d’aquella etapa que, com diu ell,  “eren altres temps”.

Quan es va jubilar decidí posar a l’abast de tothom la casa on va néixer a Muro. Ca s’Artiller era la casa on va donar les primeres passes de recent nat. Un espai que ha adaptat tot conservant l’essència de l’antigor de com era quan ell hi habitava amb els seus pares. Ca s’Artiller és una casa de cultura, museu i un centre de cultura que dona i ha donat cabuda, des de l’any 2014,  a centenars d’actes: exposicions, tallers de gloses, mostra d’eines del camp, indumentària pagesa, presentacions… A Ca s’Artiller tot i tothom hi és ben arribat, sempre que sigui per contribuir a la nostra cultura, a la cultura de ca nostra.

Cuina de Ca s’Artiller conservada tal com havia estat sempre (Foto: Ca s’Artiller)

Pregunta.-.  Com n’eix la història de Ca s’Artiller de Muro?

Resposta.- La història de Ca s’Artiller neix perquè aquesta casa fou ca nostra de petit. Una vegada moriren  els meus pares em va tocar a mi per herència i un cop la vaig tenir, vaig començar a fer-hi coses. És una casa de 400 metres quadrats dins el poble i la vaig anar arreglant així com vaig poder de mica en mica. És una casa de conreadors. A més de tot el que feim, a la part de darrera, tenim un centre d’interpretació com exposició permanent  d’una casa de conreadors amb totes les eines que ja hi havia a la casa. Ni hi han moltes i ben conservades. De fet, jo les vaig emprar molt fins que els meus pares es dedicaren al conreu. Jo compatibilitzava la meva feina amb el conreu casolà. Són les eines que el meus pares varen emprar tota la vida. Jo no n’he anada a comprar cap ni una. Sols, això sí, n’he netejades i arreglades algunes però molt poques perquè sempre varen estar a cobri i no es feren malbé.

P.- Les activitats de Ca s’Artiller es compten per desenes a distints àmbits de la nostra cultura sempre tenint com a eix vertebrador l’essència i la cura de la llengua catalana. Quantes coses s’han fet ja a Ca s’Artiller?

R- Moltes. Moltíssimes:  5  exposicions permanents, 2 concerts de música i poesia, 27 presentacions de llibres en llengua catalana, 25 exposicions temporals diverses, 37 visites guiades de centres escolars, 17 taules rodones, representacions de teatre, taller de gloses i ximbombes… i així podria parlar una bona estona més.  Ha estat una activitat frenètica sense tenir en compte les visites per lliure que no les comptabilitzem.  És un lloc de trobada. Per exemple, els grups de teatre quan han d’estrenar una obra a algun lloc, molt sovint fan els assajos a Ca s’Artiller, abans d’estrenar a un teatre. Ca s’Artiller és la casa de tothom que vulgui aportar vida i vivències a la nostra cultura.

Exposició permanent de carabasses. (Foto: Ca s’Artiller)

P.-  Qui és Ca s’Artiller? Vostè o alguna associació?

R.- Ca s’Artiller com a casal és meu però tot aquest frit i bullit en que ens hem engrescat, som una associació cultural sense ànim de lucre encarregada de la gestió dels actes, exposicions, visites i tot allò que tengui a veure amb l’activitat cultural d’aquest centre que, entre altres moltes coses, pretén ser una mostra de la vida d’antany a Muro. La vida i treball dels nostres avantpassats a més de, com ja he dit abans, una plataforma engrescada amb la lluita perseverant per la nostra llengua.  Jo en som el president perquè en vaig esser el fundador però m’acompanya molta més gent tan engrescada com jo o més.  Jo volia que això fos tot voluntariat. Val a dir que tothom que ve a Ca s’Artiller, ni paga ni cobra. Si es fa, per exemple, un concert, és a taquilla inversa.  Es posa un capell i qui vol donar dona i qui no, no passa res. Lo que queda dins el capell va directament a la gent que ha dut a terme l’activitat i si a les visites ens donen alguna cosa, s’ingressa al compte de l’associació i els doblers s’empren pel manteniment del casal i les activitats. Les coses estan ben clares i el voluntariat, pot ser,  funciona de veritat i molt millor que quan les coses es fan a canvi de doblers.

Una part de la mostra d’indumentària. (Foto Ca s’Artiller)

P.- Sou idò afortunats i quasi milionaris?

R.- Sí. Esta clar que sí. Tu saps bé com van i són aquestes coses i ja te pots imaginar el saldo del compte quin és. Lo important no és guanyar-hi doblers. Les despeses que comporta el local i les activitats estan perfectament cobertes amb les ajudes que tenim de la gent que ens visita o empra les instal·lacions. Lo important és gaudir i fer gaudir d’un espai per la cultura i esbarjo, De moment pas gust i no em costa doblers. El dia que deixi de passar gust, rodaré la clau perquè d’això es tracta. Lo millor de les coses, de tot, al meu entendre, és el gaudi. La resta, a la meva edat i a la de molts, són punyetes. Has de pensar i comparar que quan vas a pescar i te menges una pagra, t’ha costat més que una llagosta.  Idò això és igual però igual que al pescador, ens dona vida. .

P.- Quan pot venir la gent a visitar Ca s’Artiller?

R.- Tot depèn una mica de si tenim una exposició o no. Normalment en el darrer cas obrirem els dimarts i dijous capvespre però lo més senzill és avisar i quedar d’acord. Si algú vol venir amb una escola, un grup o lo que sigui, si contacten amb nosaltres, ens posarem d’acord i no hi haurà cap problema. Sempre hem intentat adaptar-nos a la disponibilitat de les gent que ens vol visitar.  Una visita guiada sempre és concertada perquè l’ocasió ho requereix. Les visites escolars, per exemple, sempre s’han fetes els matins. Jo no me vull comprometre a estar aquí esperant l’amor de les tres tarongers. Diferent és la gent que ve, per exemple, un parell de vegades per setmana per preparar música, teatre o qualsevol altra cosa. En aquest cas, aquí teniu la clau i apagueu la llum en sortir.

Imatge d’un taller de ximbombes. (Foto: Ca s’Artiller)

P.- Aquests darrers mesos hi ha una exposició prou interessant de coses de Sa Nostra: vidrioles, llibres, ormejos i tot lo que feia referència als temps viscuts quan Sa Nostra era Sa Nostra…

R.- Per mi i la gent que m’ha acompanyat a muntar aquesta exposició, ha estat una gran activitat que ha servit, a més de per mostrar-la a la gent que ha volgut gaudir-ne, per agermanar a molts d’empleats de l’entitat que érem i som de Sa Nostra i que potser no ens  coneixíem. Sols per nom i el telèfon havia estat el nexe de comunicació i mai ens  havien vist en persona. S’han viscut moments molt formosos perquè treballàvem més de 1000 persones però sols coneixies els de la teva zona i prou. Ara hem pogut posar cara i ulls a molta gent que sols tenia veu. Sa Nostra i els que en sentim Sa Nostra, teníem un sentiment molt arrelat a la nostra entitat. La sentíem com a nostra perquè ho era.    

Imatge del grup organitzador de l’exposició d’objectes de Sa Nostra. (Foto: Ca s’Artiller)

P.- Fou complicat trobar tot el material que heu arreplegat?

R.- Val a dir que aquesta exposició si bé ha estat oberta a tothom, anava més destinada a la gent de la casa. Quan vàrem començar a treure objectes de regals, feina, llistats, clauers, calendaris… començarem a mostrar-nos-ho de manera particular o a través de fotos. Eren uns molt bells records i sempre acompanyats de comentaris i  anècdotes. Per això pensàrem d’arreplegar entre tots allò que poguéssim i fer-ne una exposició.  Has de pensar, per exemple, amb el tema de les vidrioles. Les hem mostrades totes les que varen tenir per donar als clients joves i prendre consciència d’estalviar però a més de tot, hem tingut les claus per obrir-les. Tant és així que ha vingut gent a obrir la seva perquè hi tenia algunes monedes de record i no l’havien pogut obrir per manca de claus. Hem mostrat més de 5oo objectes de tot tipus. Val a dir que la gent jove no ho ha conegut però els més grans i no tant grans, bé ho recorden. Ens ho hem passat molt bé i hem recordat temps pretèrits que foren molt interessants.

Una part dels cinc-cents objectes que han donat vida a l’exposició de Sa Nostra. (Foto: Ca s’Artiller)

P.- Heu sabut moltes coses idò?

R.- Sí, moltes però totes amb molta il·lusió perquè tothom que ha volgut ha aportat les coses que tenia, ho hem emprat per poder-ho  mostrar. Has de tenir en compte que Sa Nostra era una família. La llàstima ha estat el confinament perquè això no ha deixat que la gent pogués venir lliurament. Molts havien proposat venir a passar el matí a l’exposició i després dinar d’arròs Brut a Muro però al final no ha pogut ser. Mala sort, lo primer és la salut i creure.

Una mostra dels llibres i publicacions que Sa Nostra regalava als seus clients. (Foto: Ca s’Artiller)

P.- Teníeu més coses pesades  com afegitó a l’exposició?

R.- Sí. Havíem pensat fer algunes taules rodones i activitats on la gent pogués contar les seves anècdotes per mostrar als demés  la idiosincràsia de Sa Nostra. Què era i com funcionava però per mor de la pandèmia, no fou possible. Sols el dia de la presentació al jardí de la casa  amb un bon fred perquè era el mes de desembre, férem un acte amb un poc de música tot guardant les distàncies de seguretat i ben alerta. La prudència és la mare de la ciència com deia el nostre malaurat director general Don Cales Blanes. A ell li haguera agradat molt poder-hi participar perquè Sa Nostra fou la seva vida.

Material emprat a les oficines de Sa Nostra. (Foto: Ca s’Artiller)
Una mostra més dels regals de Sa Nostra. (Foto: Ca s’Artiller)
Les famoses vidrioles per fer els primers estalvis. (Foto: Ca s’Artiller)
Mostra de cartes i diplomes dels empleats de Sa Nostra. (Foto: Ca s’Artiller)

P.- Quins projectes de futur teniu a Ca s’Artiller?

R.-. Bono, nosaltres sempre estem a l’ombra d’allò que voldrà fer la gent.  Funcionem sempre en bases  a les coses que vol fer i sap fer la gent. Algú sap cordar cadires, per exemple, i en vol fer un taller per mostrar-ne, idò cap problema, posem dia i hora i ja la tenim armada. Tot lo que sigui promoció i conservació de la cultura catalana en sentit ampli, té cabuda a Ca s’Artiller.  De fet, és allò que pretenem i per lo que lluitem. Fins a dia d’avui nosaltres mai hem hagut d’organitzar res, nosaltres sols obrim les portes de pinta en ampla. En aquest moment estem mot condicionats per la pandèmia però, com sigui, seguim sempre endavant.

Mostra permanent d’útils de la llar. (Foto: Ca s’Artiller)

P.- Ca s’Artiller està a un lloc cèntric de Muro?

R.- Sí, ben cèntric. És tan cèntric i important que hi passa per davant la processó del Dijous Sant. Als pobles, el carrer per on hi passa la processó, són molt preuats perquè sempre són els mateixos. Vaig de broma !.   És un lloc molt bo de trobar i molt adient per fer-hi activitats tant per l’espai interior com per l’exterior. Hem conservat l’essència de l’antigor de les cases d’antany i és un lloc molt maco i còmode. Qui hi ve un pic, torna i hi està tothom convidat perquè com més són, més riuen. .

Mostra permanent fotogràfica de matances. (Foto: Ca s’Artiller)
Mostra permanent d’ormejos de batre. (Foto: Ca s’Artiller)
Mostra permanent de ximbombes. (Foto: Ca s’Artiller)

#Foravila

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt