La complicada arribada del telèfon a sa Pobla

Després de l’arribada del Ferrocarril, l’any 1878, del Telègraf el 1904, i de l’electricitat el 1912, un altre signe de progrés, arribat a sa Pobla la primera dècada del segle XX va ser el Telèfon, aquell nou mitjà de comunicació electrònica, quin invent s’atribueix a Grahan-Bell, si bé, altres investigadors sobre el tema afirmen que va ser l’italià Antonio Meucci el primer a fabricar un aparell de telefonia, l’any 1854, amb el propòsit de connectar la seva oficina amb el dormitori de la seva esposa per poder parlar amb ella, ja que la dona estava malalta i immòbil al seu llit, debut a una greu malaltia.” Així ho diu un article signat per Fernando Barrio, publicat amb data 13-03-21 al tuiter de “L’Independiente”, amb aquest titular: ¿Quién inventó el teléfono? Desmintiendo a Graham Bell a 145 años de su “idea prestada” Afegint que:

“L’artefacte de Meucci era capaç d’emetre senyals acústics a certa distància a través de senyals elèctrics. Així es pot considerar a Meucci com a precursor del telèfon, malgrat que no el patentés per manca de diners. El 1871 l’inventor italià només va poder presentar, per dificultats econòmiques, una breu descripció del seu invent, però no pogué formalitzar la patent davant l’Oficina de Patents dels Estats Units. Així, no va ser fins a l’onze de juny de 2002 quan el Congrés dels Estats Units va reconèixer a Antonio Meucci la vertadera autoria del telèfon, després de ratificar la resolució 269 per la que es reconeixia que l’inventor del telèfon era l’italià.

Fou el 7 de març de 1876 quan Alexander Graham Bell va patentar el telèfon, referit “com un aparell que transmetia sons per un cable a través de senyals elèctrics”. Durant molt de temps Bell es va considerar l’inventor del telèfon, juntament amb Elisha Gray. Així, doncs, segons l’esmentat article de Fernando Barrio, “l’investigador escocès no va ser l’inventor de tal aparell, sinó, solament el primer a patentar-lo.”

Arribada a Espanya

La primera línia telefònica de l’estat espanyol fou la que va enllaçar Barcelona i Girona, estrenada el dia 26 de desembre de 1877. El 25 d’agost de 1924 el govern de Primo de Rivera, per adjudicació directa va atorgar a la “Compañia Telefónica Nacional de España”, creada el 19 d’abril d’aquell mateix any, la concessió del servei de telefonia del nostre país. Aleshores aquella Telefònica depenia quasi per complet a la potent empresa dels Estats Units “ITT” i la seva nacionalització és produir amb el govern de Franco, l’any 1945, després d’un fort enfrontament entre aquell règim i la multinacional nord-americana.

La primera xarxa urbana va ser instal·lada a Marid l’any 1885, tenia uns cinquanta abonats. El 1924 encara no es podia parlar entre Madrid i les possessions espanyoles del nord d’Àfrica i el 1928 es crearen els districtes telefònics incloent-se Balears dins el districte de Barcelona. L’any 1921 fou inaugurat a Mallorca el servei telefònic automatitzat entre la península i la nostra illa, amb una trucada feta des de Madrid pel president del Consell de Ministres de la República i president de la Segona República Manuel Azaña a les autoritats illenques. El 1921, hi havia a Mallorca 626 abonats que disposaven de xarxes urbanes molt locals i limitades, administrades per ajuntaments o altres pocs concessionaris.

El telèfon arriba a sa Pobla

Segons l’expedient “de red Telefónica”, datat a l’any 1915, que figura al Arxiu Municipal de sa Pobla, el 26 de març de 1915, el “Jefe de la Sección de Baleares del Cuerpo de Telégrafos”, dirigeix una carta al batle de l’Ajuntament de sa Pobla en la que li diu: “A fin de ultimar los trabajos para el montage de la Red telefónica en esa localidad ruego a V. que a la mayor brevedad posible me dé una relación nominal de los abonados hasta hoy comprometidos, con los domicilios de los mismos, y un plano de esta población, para que sirva de guía a la Dirección general quien así se lo exige.” (sic

La relació d’abonats interessats amb el servei telefònic que figura a l’esmentat expedient eren dotze, amb aquests noms: Ajuntament, Rafel Torres Cladera, Miquel Aguiló Bonnín, Josep Forteza Valls, Casino Conservador, Joan Pizà Estades, Joan Crepí Socias, Fonda Bonnín, Sindicato Agrícola, Jaume Bonnín Forteza, Joan Pons Bennàssar, Domingo Alomar Estades.

Es troba dins l’esmentat expedient un creuat de correspondència escrita i telegràfica entre Ajuntament i el cos de Telèfons per tal de negociar i establir el cost de la instal·lació del servei telefònic. Mentre l’Ajuntament estava disposat a pagar quatre mil pessetes, la companyia Telefònica sostenia que el projecte no es podia dur a terme per menys de dotze mil pessetes, argumentant que els dotze aparells, el cost de la línia, la central i el seu funcionament costaria a l’Estat quinze mil pessetes i que només el fil de bronze des de la central a cada domicili costaria més de cinc mil pessetes.

Mentre es duien a terme les negociacions entre l’Ajuntament i la Companyia, va passar més d’un any des de l’oferta de Telefònica. A l’expedient consultat no hi figura cap document que doni compte que finalment es dugués a terme la instal·lació del servei telefònic.

Segons sengles articles d’Alexandre Ballester, publicats als seus llibres Àlbum del Temps (Edicions Albopàs novembre 2000) i Temps Enrere i altres històries (mateixa editorial any 2006), diu que diu la crònica, sense citar el mitjà de la seva publicació, “De la instal·lació del telèfon, a sa Pobla, hi ha una notícia de l’any mil nou-cents divuit que, curiosament, no parla de la introducció del telèfon a la nostra vila, a l’inrevés, parla de la supressió d’aquest servei, dient que el 23 de febrer de l’any esmentat, després d’una temporada d’haver instal·lat és telèfon pes servei públic, el lleven per falta de treball o acceptació.”

Pasaren anys, fins que el dia 19 d’abril de 1928, sa Pobla tingués definitivament servei telefònic, segons una crònica de l’època que diu:
Inauguración telefónica.- Ayer tuvo lugar la inauguración, decidida anteayer rápidament, por lo que el acto no revistió la solemnidad que se le hubiera dado de contar, con más tiempo, de la Central Telefónica Nacional de España que la Compañía acaba de montar en esta villa y que comprende además del centro urbano de la Puebla las instalaciones de Alcúdia y su puerto. Atendiendo una amable invitación del director del séptimo distrito (Valencia) D. Luís Alonso, asistimos al acto inaugural, trasladándonos a La Puebla en la compañía del señor Alonso y del subdirector general de la Compañía, don José Berenguer. La central de La Puebla ha sido instalada en la calle Mayor 77 y consta de una habitación para el servicio público que comunica con la que se halla el cuadro. En uno de los extremos de la habitación destinada al público se halla debidamente instalado el locutorio para las conferencias telefónicas. Después de una breve visita de los señores Berengur y Alonso a la central (donde les aguardaba el auxiliar de tráfico de la Compañía, D. José Alexandre que ha dirigdo el montaje de la red, se reunieron aquellos con las autoridades locales en la Casa Consistorial.” (sic)

Així, la centraleta telefònica va quedar instal·lada als baixos de l’actual número 26 del carrer Mercat, per després passar al primer pis del mateix immoble, amb Francisca Mestre Crespí “Copeo” com a responsable de la mateixa i del servei. Segons informacions recollides, l’any 1936, a sa Pobla hi havia 85 abonats, quin número es va anar incrementant considerablement a partir de la dècada dels anys 50, fins a la seva estabilització i fins i tot disminució dels telèfons fixos a domicilis particulars amb l’arribada i massiva invasió dels telèfons mòbils, ja en poder de totes les capes socials, generacions majors i joves.

Tornat a la centraleta de telèfons, cal recordar, que fins a l’arribada de l’automatització del servei telefònic, per establir les conferències interurbanes, l’abonat havia de sol·licitar el número de l’abonat amb el qual volia parlar, a les operadores de la central, normalment dones joves que fins i tot se sabien de memòria tots els números del poble. A sa Pobla encara es recorden a Guida Mateu o a Catalina Serra Cabrer, que foren de les primeres telefonistes, o les germanes Remedios i Carmen Pérez Silvestre; totes molt simpàtiques i diligents a l’hora de prestar el seu servei.

Les conferències rebudes de l’exterior, funcionaven mitjançant l’avís de conferència, i s’havia d’anar al domicili del qual l’havia de rebre per avisar-lo que a una hora determinada havia de ser a la central per atendre la trucada. Igualment, les persones que no eren abonats, que no tenien telèfon a casa, acudien a la central per sol·licitar la conferència i parlar des de dins el locutori.

La central telefònica de sa Pobla va romandre en funcionament al primer pis de la casa del carrer Mercat 26, fins a l’any 1974 en què es va muntar la nova central automàtica de telèfons ubicada al carrer Capità Pere, prop de la cantonada amb el carrer dels fadrins.

Una altra forma d’establir comunicació telefònica era a través dels telèfons instal·lats dins les cabines, que formaven part del mobiliari urbà de pobles i ciutats, i que han desaparegut per complet, després de molts danys de no prestar servei, també debut a l’arribada dels mòbils.

Un telèfon particular l’any 1885

Queda clar, que l’arribada oficial i definitiva del servei telefònic públic a sa Pobla, va tenir lloc aquell 19 d’abril de 1928, si bé 43 anys abans d’aquella data, concretament l’any 1885, a aquesta vila ja funcionava una línia telefònica privada, propietat de Louis Latrobe Bateman, fill d’un dels enginyers anglesos que dugueren a terme la faraònica obra de dessecació de s’Albufera. Aquella línia comunicava les oficines de s’Albufera ubicades a Sa Roca, amb el domicili particular del senyor Bateman al carrer de la Plaça.

Segons documentació facilitada per Biel Capó “Botilla” i que guarda al seu Museu Tecnològic familiar, aquella línia telefònica de Bateman va ser quelcom conflictiva, provocant la intervenció del Govern Civil de les Balears, que considerava que la mateixa “no reunia els requisits legals i s’havien deixat de pagar les taxes”. La documentació figura a un “Expediente instruido para el desmonte de una línea Telefónica instalada sin los requisitos prevenidos en el artº 33 del Reglamento de 12 de Agosto de 1884” (sic)

Tot i les reiterades notificacions dutes a terme per l’Ajuntament de sa Pobla, obeint ordres del Govern Civil i els intents de precintar aquella línia telefònica, totes les gestions varen resultar infructuoses i el senyor Bateman va seguir disposant de la seva particular línia de comunicació telefònica.