La costa del contraban: de Cap Salines a Es Caló des Màrmols
Avui visitarem l’extrem de migjorn de Mallorca. Terra eixuta, erma, dura, habitada des que hi ha memòria, plena d’històries petites i grans entre les quals destaca la dels contrabandistes. Els visitants d’ara quedem aturats per la seva bellesa salvatge, les retallades costes i les amagades endinsades mentre supliquem per un lloc a l’ombra els dies de sol. No prestem atenció als caminets, barraques, amagatalls, embarcadors ocults, escaletes picades, petits munts de pedra, casetes de milicians…, Que testimonien el perillós lloc de lladres i serenos que no fa encara massa temps tenia aquestes terres per escenari.
I és que com afirmava un vell saliner d’ulls vius, espavilats i plens d’històries d’Alger i Liorna; “La fam no té cames, però fa caminar!”
Presentació
L’itinerari és d’anada i tornada, iniciant-se al Far del Cap de Ses Salines. En pràcticament tot el camí es segueix tirany marcat per les petjades d’altres caminants puntuats ocasionalment amb fites i marques. Puntualment i a la zona de l’Olla des Bastons, s’atraca al precipici i hem de parar atenció, podent evitar-ho desplaçant-nos cap al interior uns metres. La baixada cap Es Caló des Marmols és incòmode en la seva part inicial.
La vegetació és típicament costanera, em presència destacada d’aromàtiques com ara el romaní, el ginebró, diferents tipus d’estepes, l’omnipresent fonoll marí… amb les garrigues dominades pel pi i la mata. La ceba marina (Drimia marítima) la trobarem ocasionalment i molt especialment a l’arenal de Es Caló.
Porteu aigua a bastament, sobretot a l’estiu, pareu atenció a la gent gran i menuda, mesureu les forces i atents a l’evolució meteorològica. Es desaconsella en dies d’alta insolació i temperatures o amb previsió de temporals de vent.
Ideal per una vespertina en la qual, a la tornada, ens guiarà la llum del far i, pot ser, tindrem ocasió de veure una posta de sol entre l’arxipèlag de Cabrera i Es Cap Blanc que posa la pell de gallina.
Cap de Ses Salines
Arribarem per la carretera MA-6110 que neix a mig camí de la que uneix el poble de Ses Salines i el llogaret de Es Llombards, que fa de partió entre les grans finques de S’Avall i Es Rafal dels Porcs. En la llarga recta que baixa cap al far podrem deixar els vehicles.
Arribats al portell metàl·lic que barra el pas a l’interior del recinte, seguirem la paret en direcció a la mar. A pocs metres veurem un esbaldrec que ens permetrà iniciar la caminada a vorera de mar. La torre del far s’alça fins a arribar als disset metres per projectar la seva llum fins a onze milles nàutiques (un poc més de vint quilòmetres). Superarem una rampa feta servir pels biòlegs que fan servir com a estació científica les instal·lacions avui deshabitades i una paret mitgera. El tirany és clar i unes petites endinsades, anomenades com a Racó de Na Bàrbara, conformen la línia de costa mentre a la banda de terra l’elevació de Na Gostaens vigila.
Es Pou Salat i Na Gosta
Es Pou Salat és una rústica construcció que servia de punt de proveïment d’aigua. Avui en dia, completament ple de brutor, es troba a un punt a on neix un camí que es dirigia cap als terrenys de la bateria de costa de Na Gosta, avui integrats a la propietat de S’Avall després de la seva desafectació. Fins a quatre canons de gran calibre varen equipar d’instal·lació militar que, afortunadament, mai va disparar ni un sol tret més enllà de les practiques. La seva construcció va suposar la desaparició de la torre de guaita del segle XVII edificada per vigilar les costes.
La costa es perllonga seguint un reguitzell de topònims curiosos, com ara Sa Punta des Torpedo, la Punta de Na Malfanera… fins a arribar a una paret que ens dóna pas a una depressió profunda que constitueix la part final de Es Torrent den Barragot. Hem d’anar enllaçant unes cornises fins a arribar a la llera per sortir superant un coster a l’altra banda, guanyant els metres de desnivell que hem perdut. En un dia de calma és possible fer servir el petit bot de la desembocadura del torrent com a excel·lent plataforma per un bany refrescant i reparador.
Sa Pedrera de Sa Plana
Al cap d’uns deu minuts observarem una endinsada a la que es pot baixar pel que es coneix com a Rost d’en Servera que permet arribar fins a pocs metres de la mar. En una estirada més arribarem a un punt en què la pedra arenisca ha estat treballada per extraure peces de mares. Es tracta de Sa Pedrera de Sa Plana.
Si volem baixar i admirar les seves formes, amb totes les precaucions, hem de localitzar uns esglaons migs amagats esculpits en la pedra. Ens permetran baixar al costat del precipici cap a la mar per arribar a unes sales polièdriques excavades pels trencadors de pedra primer i després per la mar i els elements. Les capes de sediment es mostren erosionades pel pas del temps. El conjunt de diedres i formes ortogonals són un vertader monument a la feina conjunta de l’home i la natura.
En un racó una petita cambra s’obre en un lloc peculiar. Alguns afirmen que és tot el que queda d’un antic secret de contrabandistes, a on es dipositaven els sacs amb mercaderia en el desembarcament des de la mar.
Olla des Bastons
El caminal ens transportarà per damunt d’una ampla endinsada passant a pocs metres d’una caiguda de 27 metres fins a la mar. Es tracta de l’Olla des Bastons, un peculiar accident geogràfic que en els dies de fort temporal fa ressonar les envestides de les ones per tota la contrada. No és inhabitual que alguna embarcació cerqui refugi en les seves cristal·lines aigües.
El terreny s’ha anat elevant de mica en mica i sembla que no hi haurà manera d’arribar al nostre objectiu. Hem de tenir la paciència de superar una altra paret esbaldregada i caminar amb decisió pels tiranys oberts una estona més. Veurem com comencem a dirigir-nos cap a l’interior fent un gir cap a l’esquerra. En un moment, entre pins i mates, gaudirem d’una vista del nostre objectiu.
Es Caló des Marmols
Descendim per un tirany amb fort rost i en el que convé anar amb atenció. Algunes roques llises poden suposar un petit entrebanc si estan banyades. L’arenal a què arribem és la desembocadura del torrent que tenim a l’esquerra i que, com no podia ser d’altra manera, agafa el nom de Torrent des Marmols. La cala protegida al sud per la Punta dels Marmols, s’obre cap a sud-est, al Xaloc, el vent calent provinent d’Àfrica.
Es Caló te forma d’embut que s’estreny cap a un arenal d’una quarantena de metres amb el costat esquerre rocós i amb una escaleta que connecta amb una pista al servei de la finca del Rafal dels Porcs. Hi ha just una cinta de arena abans de la codolada típica dels torrents. En condicions òptimes ofereix un espectacle natural amb les seves aigües transparents que són conegudes i apreciades per veïnats i visitants. No és infreqüent la presència d’embarcacions provinents dels ports dels municipis de Santanyi, Ses Salines i Llucmajor.
La seva orientació fa que en determinades èpoques de l’any el sol s’alci exactament al ben mig de l’obertura al mar de la petita badia.
Tornada
Desfarem camí seguint el mateix itinerari que a l’anada. No us estranyeu si aprecieu alguns detalls que no heu vist a l’anada. Les diferents illes que integren l’arxipèlag de Cabrera s’aniran presentant, amb l’illot de L’Imperial a l’extrem sud. Si teniu la sort que el dia és bo per la navegació marítima no descarteu veure passar un majestuós veler o motora cercant atracant-se a l’extrem sud de Mallorca.
La visió del Far del Cap de Ses Salines, present des de molt abans d’arribar-hi, serà la millor fita per determinar el temps que ens queda per tancar el recorregut.
Temps aproximat damunt 3 hores (anada i tornada)
Referències
Mapa General de Mallorca Mascaro-Pasarius
Mapa Alpina PLA DE MALLORCA. Costes de Llevant i Migjorn
Diccionari Alcover-Moll
La toponímia de Santanyi i Ses Salines (Cosme Aguiló Adrover)
El contraban
Diu el diccionari que és “la introducció furtiva de mercaderies prohibides o que no han pagat els drets d’entrada”. Històricament s’ha associat a territoris o indrets separats per una frontera política o geogràfica, com ara les costes marines.
A Mallorca ha estat una activitat habitual en diferents moments històrics. Hi ha documentades accions contra aquesta ocupació des de l’edat mitjana fins a temps actuals. Per no remuntar-se massa en el temps, en la postguerra el contraban es va central en articles de primera necessitat produïts a l’exterior difícils de trobar (cafè, sucre, medicaments, recanvis de màquines, eines…,) però també en articles de luxe, gravats habitualment amb aranzels elevats com ara el tabac o els licors. El cos de carabiners tenia missió de combatre aquesta feina i per això hi ha tant de llocs relacionats amb aquest cos (integrat en la guàrdia civil després de la guerra civil) en la costa mallorquina.
En molts de casos el contraban cessa quan canvien les circumstàncies que l’han afavorit, , però en altres, perduren i fins i tot es fan més forts al llarg del temps, com és el cas de les drogues.
El fragment que hem recorregut s’integra en un tram de costa de més de vint-i-cinc quilòmetres sense nuclis de població costaners significatius, amb molts d’indrets que fan fàcil el desembarcament i amb carreteres per transportar la mercaderia fàcilment cap els gran nuclis urbans. Ideal per a aquesta activitat. I a més està a just tres-cents quilòmetres de les costes del nord d’Àfrica.
D’on abans venien el tabac i les mitges de niló, ara venen les embarcacions carregades d’emigrants desesperats en un viatge perillosíssim i de final incert.