La decadència de les embarcacions tradicionals: el bou, el llaüt, el bot, la pastera i el gussi
“Al mig de la mar, la dependència que té el pescador de la seva barca és absoluta. Per aquest motiu, pescador i constructor han dialogat durant segles per convertir l’objecte flotant en aquell que millor s’adapti a la navegació i a la captura”. És una frase extreta del llibre “Les barques tradicionals dels pescadors de Mallorca”, editat l’any passat pel Consell de Mallorca, en el marc del projecte europeu Cherish que vol donar llum a la identitat cultural de les comunitats costaneres i divulgar tot el coneixement que envolta el món de la pesca, una riquesa que es va perdent a passes agegantades.
La modernització de la flota pesquera, que s’adapta evidentment als avanços tecnològics, ha anat deixant de banda la flota artesanal, que ara mateix ja té uns valors culturals, identitaris i patrimonials que les institucions no volen que es perdin, tot veient que estan abocats a la desaparició.
La nàutica moderna, basada en la construcció seriada, les embarcacions de fibra de vidre i altres materials més lleugers i moderns, els motors de gran potència, els avenços en el món de l’electrònica i el disseny, deixa enrere segles de tradició, una tradició que conté també un cúmul de saviesa que es basa en l’experiència i la pràctica diària i que es materialitza en les barques artesanals que durant segles han funcionat, i que ara van quedant relegades.
Els pescadors s’han anat passant a la nàutica moderna, tot i que encara en queden molts que opten per les embarcacions tradicionals
Els pescadors s’han anat passant a la nàutica moderna, tot i que encara en queden molts que opten per les embarcacions tradicionals, sigui per oci o pel romanticisme de conservar en les seves mans alguna peça històrica, i es senten segurs dins la mar gràcies al bon fer dels mestres d’aixa que han estat els seus savis creadors.
Aquest llibre es fixa sobretot en cinc tipologies de barca artesana tradicional mallorquina, totes elles en decadència. Són la barca del bou i el llaüt, i després tres petites embarcacions que estan al llindar de la desaparició: el bot, la pastera i el gussi.
Les embarcacions de major envergadura dedicades a la pesca professional a les Illes Balears són les barques del bou, que practiquen la pesca d’arrossegament, una art major actualment molt qüestionat. Pesquen arrossegant una xarxa d’encerclament sobre la plataforma continental.
Abans de l’arribada dels motors feinejaven propulsades per una vela anomenada precisament bou. Comptaven amb una gran vela llatina major i un floc. La potència d’una barca era insuficient per arrossegar la xarxa, per la qual cosa s’havia d’estirar entre dues barques, una parella de bous, una operació que era molt complicada i per a la qual es necessitaven grans coneixements de navegació.
Des de fa dècades aquestes barques ja estan motoritzades i una sola fa la feina de dues. Es construeixen fora de Mallorca amb materials com el metall o la fibra, i són capaces d’estirar una xarxa molt més grossa que les de vela amb una tripulació molt menor.
Barca del bou
La barca del bou no era més que un llaüt de grans proporcions, amb la proa i la popa rectes i eslores de fins a 12 metres. A Mallorca es conserven dos bons exemples de barques del bou a vela, “La Balear” i “La Valldemossa”, que daten del primer terç del segle XX.
De 1920 a 1940 els experts parlen de la irrupció d’una segona generació de barques del bou. És el moment de la transició entre la vela i el motor, i precisament la necessitat d’incorporar el nou sistema de propulsió obliga a redefinir la forma de les embarcacions. Els bucs arriben als 16 metres i estan propulsats per motors de 20 a 50 cavalls. A partir de 1925 es comencen a utilitzar portes per obrir la xarxa en horitzontal, cosa que ja permet la pesca amb una sola barca del bou i es deixa de navegar en parelles.
De 1940 a 1990 les noves barques del bou es consoliden. Són embarcacions ja creades per a la navegació a motor, de dimensions notablement majors que arriben als 18 o 20 metres i potències de fins a 100 cavalls. La fisonomia d’aquestes embarcacions canvia molt: les proes es llancen i les popes es redissenyen, la posició de l’arbre varia respecte de la situació tradicional i es trasllada més a la proa, i apareix la caseta de govern davant l’arbre. L’electrònica i el GPS es va introduint a mesura que es popularitza arreu.
Però això no és tot. En el tombant del segle s’arriben a construir barques del bou de fins a 25 metres, amb potències d’entre 500 i 1.000 cavalls i equipaments i instruments per a una millor condició de feina dels pescadors.
El llaüt
Una altra embarcació de pesca tradicional de la nostra costa és el llaüt. És la tipologia més nombrosa i utilitzada, i també fàcil de reconèixer. És una barca de dues puntes, amb una roda característica que sobresurt a proa i que va rematada per una peça de fusta coneguda com capellet. És una barca cobertada, dotada d’una cossia i, depenent de l’eslora, d’un escotilló a popa, on s’hi situa el patró. Els més petits no en tenen.
Com altres embarcacions menors, els llaüts antigament portaven vela llatina i estaven capacitades per a una navegació costanera, si bé els de majors dimensions tenien perfectament possibilitats per realitzar un viatge fins a les altres illes o també fins a la península. Els llaüts costers tenien una eslora d’entre 12 i 16 metres, però els viatgers eren de dimensions considerables, i arribaven a fer entre 17 i 30 metres.
El llaüt viatger va ser el tipus d’embarcació utilitzat per establir vies comercials entre les Illes Balears i el sud de França
El llaüt viatger va ser el tipus d’embarcació utilitzat per establir vies comercials entre les Illes Balears i el sud de França, o també el litoral peninsular, ja que eren embarcacions prou segures i admetien una càrrega suficientment voluminosa.
Amb el pas del temps els dos tipus de llaüt varen desaparèixer i varen donar pas a un llaüt de dimensions menors, dedicat a l’activitat pesquera, que encara s’empetitiria més per donar lloc a un nou llaüt dedicat més aviat a l’esbarjo. Són els llaüts que ocupen avui una gran part dels llocs d’amarrament del Port de Sóller, amb eslores d’entre 25 i 36 pams.
El llaüt és avui una barqueta de dues puntes, pintada de blanc i amb la proa rematada amb el barret o cap de mort. Compten amb un arbre i una antena, generalment envernissats, i generalment també un envelat que guareix la tripulació del sol a l’estiu. Molts d’ells conserven l’arboradura de manera testimonial, sense que ni tan sols se li pugui incorporar la vela llatina, generalment desapareguda en tant que, des de fa un segle, tots els llaüts ja estan proveïts d’un motor.
Altres embarcacions
El llibre “Les barques tradicionals dels pescadors de Mallorca” assenyala també el bot mallorquí com a embarcació menor pròpia de la nostra àrea. Distingeix dos tipus de bots mallorquins: el que tenen coberta i el que no en tenen. Però tots tenen com a característica comuna el mirall de popa pla.
Els bots porten vela llatina, tot i que al nord de Mallorca duen vela tarquina. A més, tots els bots es poden propulsar a rem
El bot cobertat fa entre 20 i 28 pams d’eslora i no porta bancs transversals per remar. Els bots porten vela llatina, tot i que al nord de Mallorca duen vela tarquina. A més, tots els bots es poden propulsar a rem, tot i que avui en dia és rar que no portin motor. A Mallorca es conserven tan sols una seixantena de bots cobertats.
Els bots descobertats oscil·len entre 17 i 20 pams d’eslora i són bons de manejar al rem. A Mallorca només en queda una desena. Eren barques de servei, auxiliars, però també d’esbarjo, que fa mig segle varen caure en crisi per la popularització de la barca de construcció seriada.
La pastera és una embarcació de construcció simple i basta, la més humil de les barques tradicionals, amb domini de la línia recta i amb el fons pla. És una barca molt comuna al llarg de tota la Mediterrània, sovint construïdes amb la fusta que sobra en el procés de construcció de les altres embarcacions. Solen tenir entre 15 i 20 pams d’eslora i com que la quilla és un simple llistó que sobresurt del fons pla de la barca, havia estat molt apreciada per navegar en aigües poc profundes. Segons un inventari realitzat l’any 2020 a Mallorca tan sols quedava mitja dotzena de pasteres.
És una barca de rem, associada a pràctiques no massa allunyades de la vorera o del port. Tot i això, abans de l’arribada del motor els pescadors sí que se n’anaven amb les pasteres a pescar a llocs on avui no hi anirien de cap de les maneres per manca de seguretat, habitualment a pescar peix roquer o a volantí, o també al pop amb reclam.
Per últim, el llibre destaca el gussi, una classe de barca que té com a principal tret distintiu que té dues puntes i que és simètric a proa i popa. És, novament, una embarcació petita, d’entre 15 i 20 pams d’eslora, que compta amb dos bancs per vogar.
A Mallorca es conserven mitja dotzena de gussis, però fins ben entrat el segle XX era una embarcació molt popular
A Mallorca es conserven també mitja dotzena de gussis, però fins ben entrat el segle XX era una embarcació molt popular, dedicada tant a l’esbarjo com a la pesca d’arts menors, com també fent les funcions de barca auxiliar per a usos portuaris.
El gussi és una embarcació més elaborada que la pastera, amb predomini de la línia corba. Va ser una de les embarcacions preferides per fer contraban.
“La nàutica moderna ja ha desdibuixat el panorama secular de la pesca tradicional i l’ha arraconada fins a situar-la pràcticament al punt de la desaparició”, diu el llibre. Totalment arraconada, la barca tradicional desapareix en paral·lel als seus constructors, els mestres d’aixa, que durant segles han estat al costat dels pescadors, treballant colze a colze per fer possible l’extracció de peix de la mar. Tan sols si s’atribueix a aquest patrimoni un valor patrimonial i cultural, representatiu de la comunitat que durant segles ha tengut la pesca com la seva principal activitat vital, s’aconseguirà conservar, protegir i fer perdurar en el temps un món que desapareix impulsat per la modernitat.
Foto: Arxiu del So i la Imatge del Consell de Mallorca