La garrova, un alè per als pagesos

La collita de garrova presenta una peculiaritat molt favorable al seu conreu, ja que el seu preu s’ha disparat fins a arribar a quotes impensables fa tan sols uns anys. Tant és així que el cultiu del garrover, si es mantenen els preus actuals, passaria de ser un complement per a l’activitat agrícola de molts pagesos en tot un cultiu digne de tenir en consideració gràcies al seu bon rendiment.

Tot i la incertesa que anualment presenta el preu de la garrova, sempre sotmès a les fluctuacions dels mercats internacionals, unes fluctuacions del tot alienes als pagesos que la conreen. Aquest fet ha propiciat dues esperançadores iniciatives en la pagesia illenca: d’una banda, l’avançament de la collita -que en alguns casos ha postergat la de l’ametlla-, mentre que de l’altra ha incentivat la collida de nombrosos garroverars que en d’altres temporades havien quedat sense recol·lectar pel migrat preu a què es cotitzava. Caldrà idò tenir present aquesta tendència, ja que de continuar en properes temporades acabaria tenint una important repercussió  en la recuperació d’importants segments de garroverar que la improductivitat havia convertit en zones deixades de la mà de Déu.

El garrover (Ceratonia síliqua) és una arbre perennifoli de la família de les lleguminoses que té en el clima mediterrani el seu millor aliat per desenvolupar-se en òptimes condicions. Es tracta d’un arbre propi del litoral mediterrani que pot créixer des del nivell de la mar fins als 600 metres, ja que no suporta viure en temperatures per sota dels cinc graus. Juntament amb l’ullastre i el garballó és una de les plantes que sol viure en les zones assolellades i més àrides de la conca Mediterrània.

Es tracta d’un arbre de talla mitjana que supera amb facilitat els sis metres d’alçada i que es caracteritza per un tronc gruixat i irregular amb branques llargues i robustes que sovint se solen vinclar i fins i tot rompre pel pes dels fruits que acumulen. Les seves fulles són compostes i d’un color verd obscur a l’anvers i més clar al revers. Les flors neixen directament sobre la llenya vella, mai sobre els brots tendres. Hi ha tres tipus de garrovers que es diferencien si només produeixen flors masculines, femenines o d’ambdós sexes. El fruit del garrover és la garrova, una beina dura de forma allargada i de color marró fosc que al seu interior conté diverses llavors, anomenades garroví, de forma oval i aplanada que és l’element més preuat d’aquest fruit.

L’estat espanyol és el major productor de garrova del món -al voltant del 40%- ja que els estius secs i  les temperatures temperades del nostre territori són altament propicis per a aquest arbre. El fet de ser una potència a nivell mundial pel que fa a garrova presenta la particularitat de en no haver-hi gaire competència internacional, permet que el preu d’aquest fruit no vengui donat des de l’estranger.

A la comunitat balear és un arbre ben conegut que alterna la seva disposició als conreus amb l’olivera a zones muntanyenques i amb l’ametller i la figuera al pla i centre de la major part de l’arxipèlag. Cal afegir, a més, que la comunitat balear és una de l’estat que més garrova produeix; per tant el panorama per als pagesos de les Illes no deixà de ser, de moment,  força positiu.

El fet de ser el  major productor de garrova ha propiciat que una sèrie de factors a nivell internacional -fluctuacions mercantils internacionals i escàs estoc acumulat d’altres temporades- hagin fet que la collita de garrova dels darrers anys s’emmarqui en unes coordenades francament favorables ja que el preu és molt superior, fins al 35%, depenent del moment en què s’hagi produït el lliurament de la garrova, als de temporades anteriors.

Convé tenir molt present que de la garrova és el garroví l’element realment important, ja que la polpa gairebé no té sortida ja que tan sols s’empra com a aliment per al bestiar. Malgrat això cal assenyalar un augment del consum de farina de garrova en la rebosteria tradicional, però que no permet a hores d’ara aportar dades de consideració de cara al seu consum i consideració.

Del garroví s’obté un espessant i estabilitzant natural molt preuat en l’elaboració de productes alimentaris com gelats, xarcuteria, salses i formatges, a més de comptar amb aplicacions industrials en els móns de la cosmètica, farmacologia i la indústria paperera.

Tot i aquests aspectes positius sobre la recol·lecció de la garrova, cal tenir present un aspecte negatiu: es tracta de la impossibilitat de mecanitzar la seva recol·lecta, que s’ha de fer de manera manual i que és el que sol encarir comercialització d’aquest producte. Una mà d’obra que molts de petits productors no poden assumir en anys de preus a la baixa i que té com a principal conseqüència l’abandó de les collites i de la cura d’aquest arbre.