La llum de Pasqua: atxes i ciri pasqual
La Pasqua és per a tots els cristians un moment de reflexió que a casa nostra ve acompanyat per tot un seguit de ritus i cerimonials que fan d’aquests dies unes dates entranyables que ens confirmen com a comunitat, no tan sols religiosa sinó també sentimental.
D’entre aquests ritus, la presència de les espelmes revesteix un caràcter marcadament simbòlic durant aquestes celebracions i forma part dels costums que solien acompanyar sobretot les processons; uns costums que es veuen desmillorats per la presència cada cop més omnipresent d’unes pseudoespelmes -substitutòries de les espelmes clàssiques- que funcionen a base de petites bombetes connectades a bateries.
Aquestes modernitats malmeten bona part d’un dels aspectes més simbòlics de la Setmana Santa que és la presència del foc a les espelmes; un foc -present en la flama dels ciris- que representa la permanència de la fe de Jesucrist. Tant és així que la presència d’un ciri encès durant aquests dies simbolitza la llum de Jesucrist que il·lumina el món i el fa present durant les celebracions.
Fou durant els segles V i VI quan la flama dels ciris comença a relacionar-se amb la resurrecció de Jesucrist, amb la llum com a símbol que il·lumina el camí que està envoltat de tenebres.
D’entre els diferents models de ciris que omplen la Setmana Santa sens dubte el ciri pasqual és el que revesteix una major importància. El ciri pasqual és un ciri de grans dimensions que s’encén el Dissabte Sant i que roman encès fins a la Pentecosta. El ciri pasqual adquireix un significat especial perquè representa la resurrecció de Jesucrist i, a part de les dimensions, sol presentar una ornamentació amb un caràcter fortament simbòlic.
Els orígens del ciri pasqual estan relacionats amb el foc i la identificació que feien els primers cristians d’aquest element amb la presència de Déu. A l’Antic Testament es poden trobar diverses referències en aquest sentit, des de la mata que crema que se li aparegué a Moisés fins a la columna de foc que va guiar el poble d’Israel durant les nits de travessia del desert. De fet, molts d’estudiosos consideren la columna de foc com un dels símbols més propers al significat actual del ciri pasqual.
Però és entre els segles XIII i XV quan es constitueix el significat del ciri pasqual com un ciri de rellevància especial en la litúrgia. En aquest sentit, s’associa el ciri pasqual apagat a la mort de Jesucrist, mentre que quan s’encén representa el retorn a la vida de Jesús. Per aquesta raó, el significat més important del Ciri Pasqual és recordar als creients la victòria sobre la mort de Jesús a través de la resurrecció.
El ciri pasqual presenta alhora una simbologia afegida, representada per alguns dels elements més iconogràfics del cristianisme. Entre aquests símbols destaquen: la creu -que representa Jesucrist i la llum eterna que ens serveix de guia en les tenebres-, claus o grans d’encens -representen les llagues de les cinc ferides que patí Jesucrist durant la crucifixió-, l’alfa i l’omega -la primera es situa a la part superior del ciri i la segona a la part inferior, i representen Jesucrist com a inici i fi de totes les coses-, la data de l’any en qüestió -com a símbol de la presència de Déu aquí i ara-, i finalment hi pot haver altres símbols com l’anyell pasqual o Jesucrist ressuscitat.
La benedicció del ciri pasqual es duu a terme durant la Vigília Pasqual, la nit del Dissabte Sant, i consisteix en la benedicció i encesa d’aquest ciri. Aquesta benedicció es fa a les fosques -o amb poca llum- com representació de la foscor que regnava al sepulcre on es trobava el cos de Jesucrist després d’haver estat crucificat. La flama del ciri pasqual en representació de la resurrecció de Jesucrist és utilitzada per encendre els ciris dels fidels; un cop enllestida aquesta tasca es col·loca el ciri pasqual al presbiteri des d’on la seva flama presidirà la cerimònia de la Vigília Pasqual on es proclamarà la victòria de Crist sobre la mort.
Un cop finalitzada la Vigília Pasqual aquest ciri es situa a l’altar on romandrà durant els cinquanta dies del cicle pasqual i s’encendrà durant totes les celebracions fins al diumenge de Pentecosta. Finalitzat el cicle pasqual, el ciri pasqual es sol col·locar prop de la pila baptismal i serà emprat durant els baptismes per encendre el ciri baptismal.
D’entre els distints tipus de ciris que es fan servir durant les celebracions religioses -ciris, candeles, ciri pasqual…- en destaca un de molt especial durant les processons de Setmana Santa, són les atxes.
Les atxes són ciris gruixats de forma prismàtica que tenen la particularitat de comptar amb quatre blens; antigament es feien servir en les comitives funeràries i eren els veïns del finat i parents més pròxims els encarregats de dur-los. A la veu “d’endavant les atxes” es posava en marxa o es reprenia la marxa dels participants en aquesta comitiva en direcció al cementeri. Avui aquesta expressió ha passat a designar col·loquialment la voluntat de prosseguir en una acció malgrat les dificultats que hi pugui haver. El nom atxa deriva del mot llatí “fax, facis”, que vol dir torxa.
L’ús de les atxes com a ciris és característic de les processons de Setmana Santa, ja que en comptar amb diversos blens fa que es puguin mantenir encesos durant tot el recorregut de les processons. També ajuda a aquest fet la gruixa d’aquests ciris.
Els ciris són, per tant, un dels elements imprescindibles de les celebracions litúrgiques del cicle de Pasqua; uns elements que doten aquestes celebracions d’un to místic que converteix l’assistència a les processons en tot un esdeveniment digne d’assenyalar en les agendes d’aquestes dates. Per tant, no ens queda més que dir: endavant les atxes, amb la Setmana Santa!