La mirada de Sito Payeras a la publicitat dels anys 50 a la Revista Vialfàs de Sa Pobla

Llorenç Payeras, SitoPayeras, enamorat de la mecànica, però sobretot de les motos antigues, una vegada jubilat no deixa de tenir Sa Pobla al cor i al cap, la família, les motos i el poble. El pots trobar a les jornades d’estudis locals, escoltant, a una conferència a Sa Congregació. I a estones a casa fullejant tira a tira la revista Vialfàs sorgeix, amb una cocció lenta, aquesta exposició dedicada a les indústries i comerços dels anys 50 a Sa Pobla a Can Planes a sa Pobla.

Així ho digué el dia de la inauguració “La idea d’aquesta exposició´és fer un petit homenatge a la gent que amb els seus negocis i empreses varen contribuir en el progrés del nostre poble, ja siguin picapedrers, ferrers, fusters, ferreters o comerciants dels productes de la terra que tant cuiden els nostres pagesos. Recordar que tots els pobles de la nostra contrada venien a Sa Pobla a comprar una grapada de tatxes, perns, roba de vestir, cortines, anar al sastre o una cosidora perquè les hi fes un vestit del casar. Tant l’ofici o el comerç que fos de sa pobla tenien renom arreu de fora del poble. També venien a encomanar portam, vidrieres i eines del camp als ferrers. Ben aviat, el teixit dels menestrals se’n temeren que s’havien de donar a conèixer més enllà del poble.” Sa Pobla era un poble de referència.

SitoPayeras, a més, recorda la publicació de la Revista Vialfàs des de 1957 fins a 1963, i que també l’exposició va ser un reconeixement a les persones que feren possible treure endavant la publicació, als fundadors i col·laboradors de la revista, i tenint present que eren anys de censura, i sempre amb castellà. “cada quinze dies es publicava la revista Vialfàs, els industrials i comerciants de l’època varen aprofitar aquest mitjà per fer publicitat dels seus productes i negocis, com es pot veure els cartells”.

Aquesta exposició ha estat, i així ho transmet en SitoPayeras “una mirada enrere al nostre estimat poble i recordar algunes vivències i algunes persones del temps de la meva infantesa quan tenia deu o dotze anys, mirant l’aparat de fotografies segurament us vendrà al cap moltes imatges i vivències que ja havíeu oblidat”.

El procés de l’exposició va néixer compta en Sito perquè “a casa tenc el facsímil de la revista de tant en tant agafava el llibre i em posava a llegir a l’atzar, i així agafava llegia i ho deia i un dia vaig obrir per casualitat a unes planes que vaig trobar la propaganda i era per Sant Jaume, que és quan més es presta a fer propaganda tres o quatre planes plenes de programa em va cridar l’atenció. Amb el temps, vaig començar a apuntar les empreses i ja no m’aturava a llegir sinó que directament cercava l’anunci”.

Va catalogar 74 empreses, a sa pobla de 1957 a 1963, a través de la publicitat publicada a la revista Vialfàs.”

Va comptar amb la col·laboració de la impremta Bergas, amb la impressió dels anuncis talment com sortien a la revista per tal de preparar l’exposició. Va demanar fotos a les famílies dels col·laboradors de la revista.  L’exposició no s’oblidà de tenir un recull de persones que feren possible la revista, una d’elles, conta en Sito “Antònia Ramis, va ser una dona avançada al seu temps, jo de petit la veia amb calçons, fumant. Venia els cupons dels cecs i amb la mateixa feina repartia la revista Vialfàs”. L’homenatge es completa amb la portada del número 1, en data 22 de març de 1957.

La passió de Llorenç Payeras va més enllà de les indústries i empreses, també a tota una època. “M’agrada recopilar fotografies per recordar el nostre poble i la gent del nostre poble, i els anys de la meva joventut, recopilant fotos a Joan Llabrés, de revistes…” Així ha recollit fotografies del taller de bicicletes can Moixet, la centraleta de telèfons, el cotxe mortuori que era propietat de l’ajuntament, carnisseria municipal en es Cavallets, ses emblanquinadores, la casa de Gaieta, la impremta Bergas al c. Gran, la façana de la sastreria Morro del c. Tresorer Cladera, del taller del seu padrí Pel de mel, al carrer del Rosari devora Cas Putxer, allà hi havia hi feien feina els quatre fills. Li varen requisar el taller l’exèrcit de Franco i després en temps de la guerra feien peces d’ametralladora,1937. Fotografies d’un grup d’al·lotes al taller de costura, abans de la guerra, el sortidor de ca n’Eixut, La plaça del Mercat, el control del pes, El forn de can Verdera. La camiona de ca na Ravella. La fàbrica de gel davant la matança Xama. Màquina perforadora per fer forats de Pau Porret, La botiga de roba de teles de San José, era una sucursal d’una botiga de Palma. Creu de terme del c. Antoni Maura i c. Major. Sa Barberia de Can Pometa, al c. Curt, devora can Verdal, fins fa poc el Banc Espanyol. Fotografies de la Ruleta de la sort, es posava cada diumenge i cada festa a sa Plaça davant “Can Fava·” i feria rifes de caramels. Aquest recull de fotografies han estat i són fruit de la recerca de Sito, demanant, fent indagacions, per conèixer els racons del seu poble.

L’exposició de cartells repartida a la sala principal de Can Planes, va ser complementada temàticament, segons les empreses, de construcció, de venda de productes agrícoles, de bars, de mecànics, electricistes, fusters… eines de fusta, motors fabricats per ca n’Eixut, eines de picapedrers, una moto antiga, els caixons de sifons, el sac de patates, la càmera de fer fotos, recordant Barceló i Can Cervera, i la màquina d’escriure de Miquel Pomar que escrivia per la revista Vialfàs, objectes simbòlics que il·lustren l’exposició de cartells.

Detalls de papers i documentació antiga de tramitació del seu negoci familiar, lletres, actes notarials contractes de compra-venda…La desmilitarització d’indústries abans de juliol de 1936…. o d’amics que li han deixat la documentació una curiosa, desmilitarització d’indústries, activitats abans de juliol i activitats durant la guerra, reparació de motors, de bombes, de carros, quina activitat.

Ja ha realitzat altres exposicions, de fotos de motos antigues i també de les mateixes motos d’època. Si aquesta tardor ha estat la indústria i el comerç als 50 i 60. I ara a veure quines il·lusions tendrà Llorenç Payeras… i ell diu sempre “aprofitar el temps”. Qui el coneix sap que el seu cap i el seu cor seguiran pensant i bategant per descobrir sa Pobla d’abans vivint al present pobler, tan diferent.