La ravenissa groga, de les bardisses a la mel

Quan esclata la primavera es comencen a fer sentir les al.lèrgies, que es troben a l’ordre del dia, sobretot gràcies a la irrupció de color i a l’exuberància del món vegetal que, després d’un hivern plujós i humit, no triga en fer acte de presència.

D’entre aquesta marea multicolor cal destacar alguns herbeis que -tot i formar part del grup d’herbes farratgeres que creixen espontàniament en bardisses i cunetes- es fan sentir d’una manera especial gràcies al seu cromatisme que omple de vida els paratges illencs. D’entre aquests ressalta d’una manera especial la ravenissa groga que, esponerosa, creix a les voreres de moltes carreteres i camins.

La ravenissa groga forma part de la sempre interessant comunitat arvense balear: la comunitat de plantes -principalment herbàcies- que formen part dels ambients alterats en general per l’acció dels homes o dels animals. Les voreres de conreus i carreteres i les àrees suburbials que envolten les poblacions són poblades per comunitats especials, profundament diferenciades de la resta de vegetació natural, aquests són els principals indrets on es sol localitzar la vegetació arvense.

Els estudis de la comunitat arvense coincideixen que entre els factors decisius per al desenvolupament d’aquesta comunitat s’hi troba l’abundància de compostos nitrogenats solubles, el fet que siguin terres remogudes habitualment i que les relacions de competició entre els diferents vegetals es sovint influïdes per les accions destructives freqüentes de l’home.

Més concretament, es sol denominar com a comunitat arvense la comunitat vegetal que creix en un conreu o parcel.la on no hi és voluntàriament volguda. Aquesta comunitat es caracteritza per la seva rusticitat -suporten millor la sequera, les plagues i les malalties, essent més vigoroses i d’un creixement més ràpid-, per un cicle vital breu, per una alta producció de llavors i per una relativa facilitat de dispersió.

D’entre aquesta comunitat vegetal, cal destacar la ravenissa groga que per ser present en moltes voreres de camins i carreteres cobra una significació especial a la primavera.
Dues de les particularitats més destacables de la ravenissa groga (Erucastrum nasturtiifolium) és el seu posat exuberant, ramificat i erecte i la seva floració d’un color groc força cridaner.

Una variant blanca

La ravenissa groga -també n’hi ha una variant blanca, tot i que a la nostra comunitat no és tan habitual com la groga- és una planta biennal o perenne que forma part de la família de les Crucíferes o Brassicàcies i que arriba amb facilitat als cinquanta centímetres d’alçada -d’aquí que sigui ben visible en els llocs on creix- i que posseeix unes tiges erectes que contribueixen a la seva visibilitat.

Té dos tipus de fulles: les interiors que són lobulades, peciolades i disposades en roseta i les superiors que són alternes. Aquestes fulles es caracteritzen, a més, pels seus segments fortament dentats i per estar cobertes de pèls rígids, sobretot als nervis.

Ara bé, l’element que crida més l’atenció d’aquest herbei són les seves flors, múltiples i d’un color groc ben vistós. Les flors de la ravenissa groga es presenten agrupades en raïms terminals i consten de quatre pètals de color groc viu i d’un peduncle d’una llargada similar a la de la resta de la flor. Sol florir de març a novembre, omplint de color els indrets que ha colonitzat.

La ravenissa groga és una planta que té la seva àrea de distribució en les regions que voregen la mar Mediterrània, d’aquí que sigui una planta que sol tolerar molt bé les èpoques de sequera.

Terres remogudes

Sol créixer en llocs assolellats sobre terres més o menys remogudes, on pot arribar a formar poblacions molt nombroses, essent una de les herbes més abundants durant l’hivern i la tardor als camps de conreu de la Mediterrània occidental.

Tot i que sol abundar als codolars i pedregars -i en les cunetes que voregen camins, conreus i carreteres-, la ravenissa groga sol ocupar àmplies parcel.les de terreny quan aquesta ha estat remogut o llaurat, essent més abundant en les zones d’ametllerar.

Bona productora de mel

On la ravenissa groga excel.leix de bon de veres és en la seva capacitat com a planta mel.lífera, bona productora de mel. La ravenissa sol ser visitada habitualment per les abelles a la recerca de nèctar i pol.len, per la qual cosa compta amb un especial interès per als apicultors ja que té una floració regular i abundant en el temps. Tant és així, que en el lloc on conviuen ametllers i ravenissa groga les abelles prefereixen el nèctar de la ravenissa i no pol.linitzen les flors d’ametller, tenint com a principal conseqüència una baixada en el rendiment dels ametllers.

Més enllà del valor purament econòmic, on destaca la ravenissa groga com la resta d’herbeis sense un valor mercantil, és en el seu alt valor ecològic ja que, en habitar partions de conreus i bardisses, es converteix en la llar d’insectes i d’ocells que ajuden a la protecció dels terrenys des d’un punt de vista altament ecològic.