La tradició de les serenates i els bunyols a l’Alcúdia del segle XXI
Un grup de persones joves, adults, majors, dones i homes, des de fa més de 50 anys els veterans, enguany per primera vegada els més joves, s’animen el 20 d’octubre a cantar serenates.
Què són les serenates. Ens duu a través del temps a l’època medieval, cançons trobadoresques, contar i cantar l’amor que sents per una dona i fer-ho amb música, al seu portal, finestra, balcó. Així ho recull la lletra d’una de les serenates que canten els Amics de les Serenates de les Verges d’Alcúdia, la titulada “Sa Finestreta”:
“Si volguessis escoltar una cançoneta
ses paraules amorosos que et diria
jo a tut, tot el meu cor et donaria.
Si em volguessis estimar com jo t’estim.
Al·loteta joveneta, No em facis patir.
I surt a sa finestreta, Que no puc dormir.”
Segurament que fou així que varen néixer les primeres serenates a Alcúdia, des de mitjan segle XX. Canten primer per les germanes, cosines amigues i després per les estimades i després per les amigues de les estimades.
Martí Llana, sènior, a l’acordió amb més de 50 anys cantant cançons per les Verges, pels carrers d’Alcúdia, i que ha transmès el testimoni al seu fill, també mestre de música i músic. Joves de la Banda de Música, dones com na Joana Maria Vera, que s’incorporen. Jaume Martí, en Miquel, membres de la Banda de Música. Altres com Emili, que ell canta a diverses formacions.
Toni Mayol frueix tot l’estiu de la nit de Mallorca amb els Val 9, banda de música pop que recorre tota l’illa i les seves berbenes d’estiu. Igualment, de Val 9, Juanma Garcia, músic i mestre de música i Jaume Garcia director de la Banda de Música, músic i professor de música.
Al llarg del dia de les Verges s’hi van incorporant al grup d’Amics de les Serenates com Josep Viver i Domingo Bonnín, tots ells músics i amics entre ells. Durant anys han participat persones que han cantat amb la Coral com Alejandro Reina, i moltes en la memòria especialment Biel Llompart Gerré, que va sortir amb els més majors i amb Toni el Canari, ara ambdós ja ens han deixat.
Bernat Cifre “Llana”, que ha cantat i canta a diverses formacions i registres musicals, i que sent una vibració especial quan canta amb públic, amb el seu fill, Toni Cifre, i amb els joves que agafen lliure per gaudir de les cançons de les Verges a totes les escoles d’infantil i primària dels centres d’Alcúdia.
Precisament Bernat Llana expressa, en nom dels companyes i companyes, que “un any més i que no sigui el darrer per mantenir aquesta tradició. Una mostra perquè els nins i nines sàpiguen de la festa de les serenates, ens reben molt bé a les escoles. És un esforç, però ens agrada, i feim escoles i després el capvespre les nostres rutes i els tres punts de bunyols per cantar per les famílies, per a tothom. És un orgull cantar i s’hi afegeix gent jove de cada any, i se van incorporant al llarg del dia”.
Antoni Mayol, que a més de tocar el guitarró amb la colla, és l’arxiver municipal, parla que “la festa de les verges és una vella tradició que deriva de la poesia trobadoresca dels joglars, de l’edat mitjana”. A Alcúdia perviu des de fa molt d’anys i la música canvia segons els temps. Hi ha una peça popular que se diu “Enmig del carrer estic”, amb la música tradicional mallorquina la jota pagesa”. Subratlla Antoni Mayol que Alcúdia és un dels pocs municipis on segueixen aquesta tradició.
“Enmig del carrer estic
i el qui passa s’arracona.
Margalida bona nit
som els músics qui la donen”.
Els bunyols, les bunyoleres, ensenyen, transmeten receptes, olors i el gust per una cuina tradicional, recepta fàcil d’elaborar patata, farina, llevat de pa, aigua, i un bon tou, opcional afegir-hi ou… tot un art a l’hora d’aconseguir la senzillesa del bunyol. Segurament els preus del quilo de bunyols, que pot oscil·lar segons els municipis entre els 16 i els 20 euros per quilo, és degut precisament a l’art culinari de fer la forma més encertada dels bunyols amb forat.
Tot plegat un moment de tardor que no es pot oblidar ni passar desapercebut. Una tradició de fa dècades que en aquest segle XXI en què triomfen les xarxes, a Alcúdia, segueix la tradició. Ells gaudeixen, canten transmeten i les bunyoleres, creen i comparteixen. I cadascuna des de la seva recepta heretada de la mare, de la sogra, de la cosina. Cefe San Pedro, Maria Serra, Aina Gómez, les cosines Joana i Joana Bonnín… Bunyols i cançons. I festa com els majors d’Alcúdia i des Moll, amb les seves bunyoleres i bunyolers, com Antònia Capó, Margalida Serra, Margalida Lloreta, Antoni Fuster… Els bunyols, al segle XXI, a octubre de 2022.
Hem superat una pandèmia. Ara seguim amb les tradicions. Paladar i oïda. Cuina i música. Serenates i bunyols. Gràcies amics i amigues de les Serenates. L’any vinent, per les Verges, a Alcúdia novament tornaran a sortir al carrer i somniaran amb les cançons que cantaran a nins i nines, a joves. Ara ja per totes i tots. Aquest pot ser sigui l’únic canvi.
