La Tramuntana és plena d’oliveres mil·lenàries, i hi ha un truc per identificar-les

L’any 1981, gràcies al patrocini de Sa Nostra, es va editar la “Història de les Balears en còmic”, un volum omnipresent a les llars d’aquesta comunitat autònoma amb una protagonista indiscutible: una vella olivera del bosc de Bellver que relatava a uns infants que jugaven per allà els diferents episodis de la història, des de la Prehistòria fins a l’arribada de la Democràcia. Per a diverses generacions de joves, la lectura d’aquest còmic va ser el primer contacte amb la Història i va facilitar un apropament a un passat balear sovint absent dels llibres escolars.

Jaume Vidal Alcover, Joan Aliu i els dibuixants Rafel Vaquer, Alfons López i Rafael Gordillo no anaven gens desencaminats quan elegiren una olivera com la protagonista del còmic. I és que una olivera gaudeix de molta més història que qualsevol persona, per molts d’anys que hagi viscut.

No ens sorprèn gens saber que la pràctica totalitat de les oliveres que veim en una de les nostres passejades per les muntanyes de la Serra de Tramuntana ja hi eren quan nosaltres vàrem néixer. Tampoc ens sorprèn si ens diuen que els nostres padrins i repadrins ja collien oliva d’aquests mateixos exemplars.

Més antigues que Jaume I

Però, fins i tot, podem anar més enrere. I és que les oliveres dels nostres olivars varen assistir a l’arribada de la conquesta de Mallorca per part de Jaume I l’any 1229; els àrabs, que eren els mallorquins dels segles precedents, ja havien conreat les oliveres que avui continuen vives i segueixen donant saborosos fruits que podem consumir i comercialitzar o convertir-los en oli de primeríssima qualitat.

La ciència s’ha posat al servei dels pagesos i els amants del patrimoni per aconseguir datar l’edat exacta de les oliveres més velles i majestuoses de la nostra contrada.

El centre Capvespre, ubicat a la Cooperativa Sant Bartomeu de Sóller, va acollir la setmana passada unes jornades tècniques titulades “Oliveres mil·lenàries de la Serra de Tramuntana”, organitzades pel Consorci Serra de Tramuntana, al terme del qual el propi president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, va anunciar una catalogació dels exemplars més vells de la Serra i la seva protecció integral.

Però, com es sap l’edat d’una olivera? És possible identificar les que tenen més de mil anys de vida?

Per això els mallorquins compten amb l’experiència acumulada pels tècnics de la Mancomunitat de la Taula del Sénia, que han estat els ponents i professors d’aquestes jornades de transferència de coneixement. Es tracta d’una agrupació de 27 municipis que es troben a cavall entre Catalunya, el País Valencià i Aragó, que fa més de vint anys que treballa per a la protecció, conservació i reivindicació de les oliveres d’aquesta zona. Gaudeixen de molta experiència i en el seu territori han arribat a identificar 6.116 oliveres vives que tenen més de mil anys d’antiguitat.

La més antiga d’elles és un exemplar del municipi d’Ulldecona que va ser plantat l’any 314. Té, per tant, 1.711 anys. N’hi ha moltes altres amb edats espectaculars: 1.498, 1.457, 1.282 anys…

Per determinar aquestes edats amb exactitud, la Taula del Sénia va recórrer a estudis basats en la metodologia dendromètrica, recolzada amb estudis i càlculs per esbrinar el volum real dels troncs i la seva edat. El criteri adoptat per incloure una olivera en l’inventari va ser que la mesura del tronc a 1,30 metres del terra fos superior a 3,50 metres de perímetre, tenint en compte que amb el temps els arbres van augmentant les seves dimensions i, especialment, el gruix del tronc.

Suport de la ciència

Aquesta metodologia està recolzada per altres proves de carboni 14 i d’escanejos que eviten realitzar a totes les oliveres que es cataloguen. Ara s’haurà de demostrar que aquesta extrapolació que ha funcionat a altres regions del país també és vàlida per a la Serra de Tramuntana.

Jaume Antich i Balada, president de l’Associació Territori del Sénia, i Teresa Adell Pons, gerent de Mancomunitat Taula del Sénia, varen ser els encarregats de conduir i transmetre als participants els paràmetres que permeten reconèixer i catalogar una olivera mil·lenària. Durant dos dies, tècnics, socis de les cooperatives de la Tramuntana i productors varen aprendre a amidar les oliveres, amb la teoria i amb la pràctica, fins i tot amb tres sortides de camp a diverses finques de la Serra de Tramuntana de Sóller, Fornalutx, Valldemossa i Estellencs.

I ara, la seva mirada vers aquests exemplars ara ha canviat: “És espectacular, tots miràvem i miram els arbres amb altres ulls”, ens diu una de les participants. I és que “en uns minuts vàrem catalogar onze oliveres, però n’hi ha moltes més, no te’n pots fer a la idea”, continuava.

Aquestes jornades, emmarcades dins el projecte de catalogació dels exemplars, s’havien de celebrar l’any 2023, però l’arribada de la tempesta Juliette ho va paralitzar tot. Ja durant la passada legislatura, a través de la Llei Serra, el Consell de Mallorca tenia la intenció de protegir les oliveres i, per exemple, prohibir arrabassar-les per ornamentar jardins i xalets.

En aquesta legislatura es potencia la catalogació dels exemplars més emblemàtics, els mil·lenaris, sense oblidar que continuen essent arbres productius.

A la Sénia es va detectar l’espoli d’aquests exemplars i, depenent de la comunitat autònoma, s’han aprovat reglaments més o menys protectors. El treball realitzat durant les dues darreres dècades ja ha donat fruits, com la creació de la Marca de Garantia Oli Farga Mil·lenària, la millora dels processos de producció de l’oli o l’increment de la producció d’oli de varietat tradicional, sobretot la del tipus Farga.

S’ha de remarcar que, en el seu cas, algunes d’aquestes olives mil·lenàries s’associen a la Via Augusta i es sospita que foren els romans els que les sembraren.

Fins als 2.000 anys d’edat

En el nostre cas ningú no es sorprendria molt si es comprova que algun exemplar arriba als 2.000 anys d’edat, ja que s’han amidat exemplars que superen, de molt, els 3’50 metres que representen la frontera dels mil anys. Però és molt possible que no es pogui atribuir a ningú la sembra d’aquell arbre.

I és que les Illes Balears són terra d’ullastres i neixen esporàdicament, sense que ningú els hagi plantat. Una prova d’això, ens fa veure una de les participants a les jornades, és la seva disposició de sembra: els ullastres havien nascut i crescut en un lloc qualsevol i sí que els pagesos, quan ja eren exemplars adults, procediren a empeltar-los d’olivera i també, si era necessari, a edificar un marge en el seu entorn. Però primer de tot va ser l’ullastre.

D’aquesta manera trobam empelts realitzats ja a una certa altura de l’arbre i els verducs que van apareixent a la seva base i en el seu tronc són clarament d’ullastre.

Arbre molt resistent

I, per últim, la pregunta de fins quina edat pot arribar una olivera, ens queda sense resposta. Hi ha arbres fruiters que en poques dècades deixen de produir i moren; s’ha vist que els tarongers també es debiliten i són permeables a multitud de malalties que acaben amb la seva vida. Però l’olivera és un arbre que suporta perfectament dècades (o segles) d’abandonament, que es pot coronar, que pot tenir parts de la seva soca totalment mortes, però té la capacitat de sobreviure i continuar produint oliva. I oliva de qualitat.

A les jornades hi varen prendre part, entre d’altres, el director insular de Serra de Tramuntana, Antoni Solivellas, i el gerent del Consorci Serra de Tramuntana, Lluís Vallcaneras, així com diversos membres de la Mesa Permanent del Consorci, com les solleriques Aina Mora i Magdalena Vicens. També hi va ser el president de la Cooperativa, Miquel Gual, el regidor d’Agricultura, Gabriel Barceló, el President d’Oli de Mallorca, Joan Mayol, el President de l’Oliva, Andreu Oliver, representants de les cooperatives d’Estellencs i Pollença i, al final, també s’hi varen unir el batle de Sóller, Miquel Nadal, i el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés.

Al terme de la trobada, des del Consell de Mallorca varen anunciar la redacció d’un reglament que defineixi quines són les oliveres mil·lenàries per a partir d’aquí poder-ne elaborar un catàleg. El fet de tenir-les identificades permetrà, segons han dit, una protecció millor i una col·laboració major publicoprivada, amb línies d’ajut específiques i promoció de les seves olives i del seu oli.