Ara llegint
Una excursió per arribar a la Trapa pel Pas de Sa Barra

Una excursió per arribar a la Trapa pel Pas de Sa Barra

Avui descriurem un recorregut emblemàtic dins la nostra Serra de Tramuntana. Visitarem la Vall de Sant Josep coneguda actualment com La Trapa, bressol de la moderna activitat senderista que ens oferirà algunes de les millors imatges que podrem trobar en tota Mallorca, en un lloc ple d’història i projectes de futur.

A la població de Sant Elm començarem el nostre recorregut a l’Avinguda de La Trapa. Desprès d’uns metres d’asfalt i xalets de luxe, a la dreta començarem a trescar per el anomenat com a Camí de Can Tomeví, una ample pista amb el Torrent d’En Marco acompanyant-nos per la dreta per una estona. El camí fa una suau pujada fins arribar a un revolt molt pronunciat cap a la dreta. En aquest punt hem de internar-nos en el pinar tot seguint recte per un sender clarament marcat. Un cartell que marca cap a l’esquerra la direcció de la Torre de Cala En Basset ens reafirmarà en que hem triat el bon camí. Ara el tirany  esdevé costerut i rost, amb una constant pujada enmig del pinar aclarit per la persistent acció dels carboners d’un temps. L’acció de l’aigua ha obert síquies i netejat pedres per el que cal anar previngut i atent. Comença’m a sortir del pinar i a tenir les primeres vistes sobre el Serral d’en Salat, Cala En Basset, la Torre de Vigia i defensa del mateix nom  i la meravellosa Dragonera que ens acompanyarà a partir d’ara de forma constant.  Una vegada sortim del pinar ens enfilem damunt un penya-segat que ens proporciona una primera i destacada atalaia per observar la contrada. Dragonera amb les restes del Far de Na Popia al seu cim, el Far de Tramuntana a la seva punta més propera i el Mollet de Cala Lladó, se’ns presenta amb la forma d’una bístia mitològica adormida sobre la mar.

Imatge idílica de la torre de defena de Cala En Basset vigilant la mar mediterrànez. (Foto: X. Simón)

Ara continuem en direcció cap el nord tot seguint unes restes de camí, tot el que queda de les construccions projectades per el Foment del Turisme al segle passat per facilitar el transit de passejants i amics de la natura, al coster de Ponent de la Serra de Cala Sanutges. El camí pica per amunt en contundència superant un conjunt de lloses de roques planes. El espectacle natural es esfereïdor, únic. Ben aviat arribem al peu d’un conjunt de gran roques en el que s’obre el anomenat Pas de Sa Barra o Pas de La Trapa, la única dificultat tècnica de la jornada. Es tracta d’una primera canal ben dotada de punts de aferrada amb una travessia d’uns pocs metres en sentit esquerra-dreta per culminar en una petita encletxa esglaonada que en dona sortida a la seva part superior.  Com sempre, anem amb compte i donem una mà a tothom que l’ha de menester. El èxit d’un es de tots!

Vos recomano detenir-se de nou, triar un bon seient i badar ulls admirant el paisatge. No per conegut menys bonic i admirable.

Una bella estampa per contemplar Sa Dragonera temps i més temps. (Foto: Xisco Simón)

En tornar a caminar ens internarem en un bosquet de pins joves entre el que transcorre un tirany estret i ombrívol que de mica en mica ens va oferint el conjunt de construccions que a banda i banda de la Vall de Sant Josep constitueixen el conjunt de LA TRAPA. En pocs minuts arribarem a un botador que, una vegada superat, en donarà accés a una ampla pista que hem de continuar en baixada per arribar a les cases.

Tot es un espectacle. Les cases en procés de recuperació, les marjades, les escales obrades en pedra viva, les mines per recollir la poca aigua que s’infiltra, el bellaombra, el moli de Sang a on es capolaven les collites per obtenir el blat, la immensa era oberta a la Mar, … Sabreu que sou a un lloc especial des de la primera passa.

Imatge de les cases de la Trapa. (Foto: Xisco Simón)

Just dues recomanacions; feu cas de les indicacions escrites i de les proporcionades per el personal voluntari que guarda les instal·lacions i no oblideu fer una aportació a la bústia destinada al efecte per contribuir al manteniment i reparació. Mai unes poques monedes tindran més bon destí! 

Les runes del Molí de Sang. (Foto: Xisco Simón)

En voler tornar a reprendre la caminada ens dirigirem per la pista que hem baixat pujant a l’ombra de les penyes dels Puntals de La Trapa. A un revolt trobarem un botador que comunicaria amb el Camí de Ses Basses i, més enllà, el Coll de Sa Gramola. Avui continuem guanyant alçada i perspectiva per arribar a una collada coneguda amb el nom de Coll o Pas de Ses Animes o de la Trapa segons el mapa que porteu. Es el moment per dir adéu a la Vall de Sant Josep i a Sa Dragonera i donar la benvinguda a la Vall de Cala Sanutges tancada a Llevat per el Puig de Ses Fel.les i al migjorn per el Puig d’en Basset. La pista ens proporciona una visió sobre aquesta vall amagada mentre descendim amb la llera del Torrent d’en Marco a la esquerra. En un revolt del camí veurem una caseta admirablement reformada. Te una bonica historia. Es tracta de la caseta del Frare des Pa, una peculiar figura de LA TRAPA. Donat que els monjos trapencs no podien xarrar ni tenir contacte amb la resta de la gent de la contrada, un d’ells actuava com a interlocutor únic, per aconseguir almoines, queviures, medicaments, eines, … vivint aïllat de la comunitat per preservar el silenci al que estaven obligats amb una dispensa especial del superior.

Camí cap al Coll de Ses Ànimes. (Foto: Xisco Simón)

En acabar la pista donem la volta al anomenat com a Pla d’En Quem a on un conjunt de cases aïllades testimonien l’activitat d’aquest lloc com lloc de conreu. Arribarem aviat a una cruïlla a la qual hem de seguir recte en direcció cap al Oest. Si les cames encara ens ho permeten desfarem camí fent passes per una ample pista que en pocs minuts ens deixarà al costat de les enrunades cases de Can Tomevi, al punt a on a l’anada hem abandonat la pista. Ara just es tracta de trescar per lo que ja coneixem fins arribar a Sant Elm i admirar a ran de mar el illot d’en Pantaleu i la indòmita figura de Sa Dragonera en tant que escoltem la veu de Maria del Mar Bonet cantant

Som una illa més,
Un dia vaig partir de casa
I em vaig perdre pels boscos de la mar.

Som una illa més
Els cabells enredats, ara al fons,
Ara sobre les aigües,
Com un petit illot,
Rocam per als naufragis.

Som una illa més,
El vent i les tempestes m’han obert els braços,
I tenc els ulls
Sempre badats cap als estels.

Som una illa més,
L’oratge ha modelat el pit i el ventre,
I em nien als forats
Gavines i dragons.

Som una illa més,
I cada hora m’acompanya amb els seus colors
Fins al portal de cada nit.

Dins aquest cau ombriu
El meu cor de terra
Encara canta, salvatge.

Historia de La Trapa

Al juny del any 1810 vuit capellans i trenta-dos llecs de L’Orde Cistercenc de l’Estricta Observança, en llatí Ordo Cisterciensis Strictioris Observantiæ, arribaren a la Vall de Sant Josep desprès de ser expulsats de la Península com a resultat de la invasió napoleònica. A França se’ls havia proscrit durant la revolució francesa. Els monjos que en formen part, coneguts com a Trapencs a causa de l’abadia de La Trappe, on s’originà la reforma que va donar lloc a l’orde al segle XVII, exerceixen el cenobitisme benedictí (la lectura de la Bíblia, la pregària i el treball) amb un component més ascètic: es valora el treball manual feixuc, el silenci, el retir del món, la penitència (dejunis, etc.) i la humilitat i la renúncia a un mateix. Així es va batiar aquell lloc com a LA TRAPA. Al desembre de 1820 varen ser expulsats del país amb la confiscació dels seus bens per l’aplicació de lleis de prohibició de les ordres religioses.

Camí des Foment a la Trapa. (Foto: Xisco Simón)

Al 1853 es varen vendre les restes del monestir en subhasta iniciant-se una brutal transformació per esdevenir en cases de possessió de manera que el seu origen religiós va quedar pràcticament obliterat. A mitjans del segle XX les cases i les terres varen ser abandonades. Al any 1980 i amb l’ajut d’una subscripció popular i de crèdits el GOB (Grup d’Ornitologia Balear) va adquirir la titularitat tot iniciant el procés de recuperació i conservació del medi natural amb finalitats de pedagogia mediambiental.

A dia d’avui, més de 40 anys després, la manca de recursos i de suport institucional fan que les feines pendents encara siguin enormes, malgrat la feina i l’entusiasme de centenar de voluntaris que de forma regular hi dedicar temps i sabers.

Mina d’aigua La Trapa. (Foto Xisco Simón)

La Trapa, avui en dia

En paraules del GOB, “La Trapa és una finca de muntanya de 81 hectàrees situada al sud-oest de la Serra de Tramuntana, al terme municipal d’Andratx, a Mallorca, i just enfront de l’illa de Sa Dragonera. Va ser adquirida al 1980 pel GOB gràcies al suport popular, institucional i d’entitats amb l’objectiu de preservar-la i conservar els seus valors amenaçats per un projecte de parcel·lació i urbanització. Actualment, de la mà del GOB, i gràcies a la col·laboració altruista de nombrosos grups de voluntaris, que col·laboren en les seves tasques de gestió i conservació, la Trapa s’ha consolidat com una gran eina per promoure l’excursionisme, la recerca científica, l’educació ambiental i la conservació de la natura.”

Balcó sobre Sa Dragonera. (Foto: Xisco Simón)
Far de tramuntana de Sa Dragonera. (Foto Xisco Simón)

Hora Inici = 09:30  Hora Final =  14:00

Referències

Mapa Alpina Tramuntana Sud I

Camins i Paisatges I, Gaspar Valero

Textos web www.gobmallorca.com

Web toponimiamallorca.net

#Foravila

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt