L’Alzinar: Consumiu productes locals, i si és possible, ecològics

La sensació de jutjar és tan gran com la ignorància que hi porta.

(Sergio Torres).

Consumiu productes locals.

Com repetim i com aconsellem, una setmana si, i l’altra també: CONSUMIU PRODUCTES LOCALS.

Si a Mallorca no hi hagués marjades, oliveres, ametllers, torrents, garrovers, ovelles… com seria el seu turisme, i les divises que ens deixa?

El paisatge de la nostra illa avui en dia encara té un gran valor (a pesar de les grans destrosses fetes durant aquestes darreres dècades, amb el vistiplau, o fent els ulls grossos, dels polítics de torn), no només sentimental, sinó també econòmic.  

I això, indiscutiblement, està molt relacionat amb els productes locals, ja que consumir-los ajuda, i podria ajudar encara molt més, a mantenir el medi ambient tan meravellós que ens envolta.

Per tant, és feina de tots mantenir els nostres paratges, tan glossats, pintats i retratats al llarg dels segles, i que teòricament tant estimem.

Avui en dia hi ha una gran oferta de productes dins els mercats, i especialment a les grans superfícies comercials, però la majoria de les persones encara no sap diferenciar la qualitat entre els queviures i desgraciadament opta, quasi sempre, pels més econòmics, en comptes d’elegir els sans productes ecològics, d’època i locals, la major part dels ciutadans prefereix menjar gèneres d’altres països plens de conservants, colorants i edulcorants artificials (bastants d’ells no permesos per les lleis estatals) i que, a més, ajuden a la contaminació de la terra, a part d’afectar el medi ambient, repercutint directament sobre l’economia i la dura vida diària dels nostres propis ramaders i agricultors.

Les persones que es dediquen al sector primari, per dret propi, haurien de ser molt més reconegudes i ajudades per part de la ciutadania, i especialment de tota aquesta tropa política que ens vol governar.

Ells són, ho haurien de ser els responsables, els controladors, de tota aquesta merda alimentària que ens entra directament, pràcticament sense cap mena de control, que si exigeixen rigorosament als pagesos d’aquí, per poder tenir els ciutadans del carrer una alimentació més saludable i natural, a més d’afavorir, al mateix temps, la sostenibilitat i la conservació dels nostres admirats i elogiats paratges.

Tots volem els camps amb animals, els olivars amb oliveres i els horts amb tarongers i hortalisses.

Per tant, per a nosaltres i per a la nostra salut, caldria donar més valor als productes autòctons i no tant als productes estrangers (segur que alguns dels alts dirigents se n’emporten una bona tallada), i que moltes vegades, a més, ens arribem de l’altre cap de món, sense les prescriptives normés més elementals de sanitat.

Olis macerats.

Des de fa molts d’anys soc adepte a fer olis macerats, olis medicinals, olis de massatge… preventius i curatius, tot amb productes naturals i ecològics locals, del meu propi olivar, saludables i sense cap mena d’efectes secundaris, i de molta millor qualitat que molts de marca, que es paguen a molt bons preus.

Un macerat és bàsicament un preparat a base d’olis i plantes medicinals, que impregnen els seus beneficiosos efectes a l’oli bàsic, que potser simplement oli d’oliva verge, de primera pressió (és el que normalment empro, i a més fet a Sóller), oli d’ametlles dolces (què vaig aprendre a utilitzar als cursets de massatge tibetà), oli de llavors de raïm (que penetra molt bé i es conserva bastant de temps), oli de jojoba (molt bo per a la pell i els cabells), entre molts i molts d’altres.

Ara que els romanins tornen a estar de nou florits, és un bon moment per fer oli (o esperit) de romaní, que és bo per a combatre la cel·lulitis, la pesadesa de cames, els dolors musculars i articulars, la pell irritada…

El millor recipient és una botella de vidre obscura, per exemple de cava o xampany (o qualsevol pot obscur), que s’ha de fer ben neta abans de començar (alguns col·legues aconsellen esterilitzar, bullint-la dins aigua).

La segona passa és recollir l’olorós i florit romaní (també podem emprar hipèric o herba de Sant Joan, lavanda, fulles de llorer, i algunes flores relaxants o estimulants, entre molts altres ingredients, fent-los, però separadament) omplint amb les seves fulles i flors (si queda algun branconet no passa res) la botella o pot, dins el que després hi posarem l’oli que hàgim escollit, omplint-ho quasi completament, de forma que el romaní quedi ben submergit, perquè no ens faci floridura.

Tancarem el pot o botella ben tancats, i ho posarem a un lloc on li toqui el sol i la serena (tot el dia i vespre) durant 40 dies seguits (alguns aconsellen només 3 setmanes).

Després d’aquest temps ho colarem, posant-ho dins un nou pot o una nova botella, també obscura, ja que es conserva millor; i ja ho podem començar a utilitzar directament (ús extern, NO intern), conservant-ho, millor, dins un lloc fresquet i obscur.

Munyir, plegar o collir olives?

Estem en plena temporada de collir olives, enguany amb un gran esplet, tant dins la Serra de Tramuntana, com dins les jovençanes i ja ben rendibles plantacions del Pla de Mallorca, que han aconseguit desbordar les previsions de totes les tafones illenques, que tenen obertes llargues llistes d’espera.

Però en contrapartida el preu de l’oli és molt més alt que mai (entre 9 i 11 euros el litre), i això preocupa molt a la ciutadania, ja que, a causa de les actuals circumstàncies, una gran majoria ja no poden arribar a finals de mes.

Els que de joves no han anat a replegar olives, com fèiem la majoria dels que ja hem passat els seixanta, desconeixen, moltes vegades, el lèxic dels nostres avantpassats.

No és el mateix collir les olives directament de l’arbre (munyir), que arreplegar-les de terra (collir).

Munyir és agafar les olives directament de les branques, col·locant les mans cap amunt, com si es tractés de munyir una cabra (na Francina) o una vaca, i arrossegar-les de dins cap a fora de la branca, anant les olives a caure dins la borsa, o taleca, que els collidors duen penjada al coll.

D’aquí es buidaven dins les canastres d’olives quarteres, o caixes d’oliva, bastant diferents de les caixes de fusta per a la fruita (també ovalades, però amb les fustes de contenció molt més separades una de l’altra), d’una capacitat de 70,34 litres (a Sóller, any 1936, també hi ha documentades mitges quarteres de 35,15 litres, tant d’aram com de fusta), per no copejar-les.

Collir és l’acció de recollir totes les olives de terra, les de dins la solada i les de fora (foranes o dels costats), treball ja més laboriós.

Antigament, es feien dues o tres passades a l’any; a les primeres només es recollien, amb paners, les que havia tombat el vent, posant-les posteriorment dins sacs per transportar-les fins a les cases, o lloc de càrrega, amb les someres amb bast.

Habitualment les dones plegaven les olives, mentre els homes, amb una canya (a la segona o tercera passada), acabaven de tirar-les a terra, i el majoral parava els sacs, on solien cabre uns deu paners.

Darrerament, a més de les xarxes, i a causa de la mecanització, s’han anat introduint altres mètodes, com la vibració, o el pentinat de l’olivera, i moltes vegades ja es cullen totes amb una sola passada.

El mètode de la vibració es pot aplicar directament a l’arbre sencer (vibrador potent amb un tractor que agafa tot el tronc de l’arbre i el sacseja durant un o dos minuts), o bé branca per branca.

El pentinat sol ser el mètode modern més utilitzat actualment per aquestes contrades, ja que l’orografia de la Serra de Tramuntana no permet, moltes vegades, que un gran tractor pugui arribar fins a les oliveres. Funciona amb una màquina connectada a una bateria penjada a l’esquena, com una motxilla, amb un braç llarg que acaba en una pinta metàl·lica que es mou, pentinant les branques des de l’interior cap a l’exterior, fent caure les olives dins les xarxes esteses en terra.

Quan estàs deprimit i et vols morir,

tira’t al mar i en segons et veuràs lluitant per sobreviure i respirar. Realment no et vols morir,

només vols matar alguna cosa que hi ha dins el teu interior.

(Proverbi àrab).