L’Alzinar: A Sóller hi haurà Firó, però descafeïnat. Basta ja de prohibicions!
El bosc seguia morint, i els arbres seguien votant per la destral.
Ella era astuta, els havia convençut que per tenir el mànec de fusta, era un d’ells.
Firó, Firó, Firó!
Basta ja de prohibicions!
És que no serviu per res més que prohibir i tornar a prohibir?
Respecteu, escolteu, una mica al poble, als que us varen votar, als col·lectius, que són els autèntics artífexs d’aquesta gran festa, i que, a més, reialment són els que paguen els vostres astronòmics i quasi mai justificats sous!
Protesta.
En senyal de protesta per les, de cada vegada, més exagerades prohibicions (en tots els aspectes i en tots els sentits), he decidit despenjar del seu històric pal, avui mateix, la meva estimada bandera fironera (després de 55 anys de participar-hi activament).
Ja sé que als meus lectors i als polítics i “especialistes i tècnics” de torn, els importa un cogombre, però, almenys jo em sento realitzat!!!
Em sap molt de greu, és molt lamentable, haver arribat en aquests imposats i “entre cometes acceptats” extrems, especialment per la gran quantitat de gent (dels tres col·lectius) que està treballant àrduament durant tot l’any perquè el Firó sigui, o pugui arribar a ser, la millor festa del Món.
L’essència de la festa som reialment noltros, i no els suposats “especialistes i tècnics”, i a poc a poc estem perdent, una darrera l’altra, les nostres estimades tradicions, la nostra cultura i fins i tot, desgraciadament, també la nostra pròpia llengua.
Desafortunadament, els nostres governants respecten més als forans, als estrangers, als d’alt poder adquisitiu, que no als que hem viscut tota la vida per aquestes contrades, aguantant el tipus, treballant, lluitant i defensant la nostra terra, les nostres tradicions, la nostra cultura, i el gran bagatge que ens deixaren els nostres avantpassats.
Al ritme que anem, ben aviat ens imposaran, des de la Delegació de Govern, o inclòs des de més amunt, la suspensió del Firó, dels actes històrics de la Diada de Sant Ponç, per no ofendre a alguns col·lectius, o a certs personatges.
Anem per molt mal camí, amics i amigues fironers!!!
Ah, i no estaria de més recordar que els impresentables de torn de cada any (sobre els que SI hauríeu d’actuar) solen ser sempre els mateixos, i NO pertanyen a cap dels tres col·lectius inclosos dins la Coordinadora 11 de Maig.
Indignant…
S’han venut i a poc a poc ens ho van prohibint tot…
Ens arribaran a tancar dins una reserva… com als indis, que tristament foren represaliats, desposseïts dels seus vasts, sagrats i valuosos territoris, reclosos dins unes horroroses reserves, amb un autogovern molt limitat (foren, com molt aviat serem noltros, si no espavilem aviat, nacions minvades i domesticades).
Volen acabar amb noltros, amb els nostres costums, amb les nostres tradicions, amb la nostra història, amb la nostra llengua…
Però simplement no tenen “pilotes” per aturar moltes de coses que reialment SI haurien d’aturar!
“Quan una llei és injusta, allò correcte és desobeir-la”, deia Gandhi.
Hi ha per fer, aquests dies tan especials, una GRAN REFLEXIÓ, de cara a les vinents ELECCIONS!
És l’únic moment que ja ens queda, per cobrar-los els seus capritxos, i les seves acumulatives XORRADES!
Però si hi haurà Firó.
Els sons ancestrals de les xeremies, els tamborins i els flabiols de fons, l’emoció i les llàgrimes del sentit cant de la Balanguera, al final de la Festa (a pesar dels inacceptables retalls), ens tornaran a acompanyar demà dilluns, dins un descafeïnat Firó, que fou aprovat a darrera hora, aquest mateix dijous, per la Delegació del Govern a les Illes, davant les fortes protestes i amenaces dels col·lectius, donant el vistiplau a la utilització dels trabucs i altres armes històriques d’avantcàrrega a les anunciades batalles, amb un màxim de pólvora, amb unes més que controlades i exagerades normes de seguretat que, teòricament vetllaran pel bon desenvolupament de la nostra popular i arrelada FESTA, amb lletres grosses, un sentiment de poble, que rememora el triomf solleric, amb l’ajuda dels veïnats de Bunyola, Santa Maria i Alaró, sobre els pirates i saquejadors moros, comandats per Oxialí, aquell ja llunyà i històric 11 de maig de 1561.
El Firó és més que una festa, és un sentiment, és una il·lusió, és la unitat de tota una ciutat per preservar la seva llibertat en enfront d’un atac extern.
No és una festa de les grans és la gran festa, a la que sollerics i forans gaudeixen de bauxa i gastronomia, punt aquest darrer on destaca, sobre els altres, un plat: els caragols.
Les armes del Firó, en perímetres tancats
Queden definitivament prohibides les escopetes de cartutxos. I els trabucs i espingardes NO es podran emprar si no és dins els llocs acotats, dins recintes tancats, a una distància mínima de quatre metres del públic i restants participants, banyant abans en terra amb aigua, i protegits per un voluntari amb un extintor (tancats dins una reserva índia).
El canó dels moros podrà ser exhibit, però NO disparat, baix de cap concepte…
Diada de Sant Ponç.
Sóller i el Port de Sóller reviuen cada any, el dilluns després del segon diumenge de maig, la defensa que els seus habitants varen protagonitzar contra els pirates turcs.
Centenars i centenars, milers i milers de persones, participaran o presenciaran demà al tradicional simulacre entre moros i pagesos, que acaba, així com mana la tradició històrica, amb definitiva victòria local.
Al final tots els participants, vencedors i vençuts dempeus, molts amb els ulls esglaiats i la pell de gallina entonen plegats “La Balanguera”.
La Balanguera misteriosa,
com una aranya d’art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu lo fil.
Com una parca bé cavil·la
teixint la tela pel demà…
…sap que la soca més s’enfila
com més endins pot arrelar,
la Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
De tradicions i d’esperances
teix la senyera pel jovent
com qui fa un vel de nuviances
amb cabelleres d’or i argent.
De la infantesa qui s’enfila
de la vellura qui se’n va,
la Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
De la infantesa qui s’enfila
de la vellura qui se’n va
la Balanguera fila, fila
la Balanguera filarà.
L’olor de pólvora (enguany, indiscutiblement, molt, molt menys, a causa de les prohibicions), juntament amb crits, emoció, les xeremies, els tamborins, els flabiols, seran, un any més, el marc incomparable del Firó de Sóller.
Mil set-cents corsaris.
El Firó no és només una festa profundament arrelada dins la Vall dels Tarongers, que commemora la victòria dels sollerics sobre els sarraïns, guiats abans del desembarcament, un vespre sense lluna, abans d’alba, dins els escabrosos paratges de Ses Puntes, per un renegat, un antic esclau que havia escapat de Sóller i coneixia molt bé totes les tresques i caminois.
Els sollerics, el dia de Sant Ponç, foren atacats per 1.700 o 1.800 corsaris turcs i algerians, amb 23 vaixells, comandats per Oxialí, sent derrotats per bastants menys de 700 valerosos pagesos, dirigits pel Capità Angelats, representat aquests darrers anys pel company Guillem Coll Plaza, recolzat pel veterà Sergent Soler (Joan Far López), el Virrei de Rocafull (Joan Jaume Marquès Coll), el Capità de Santa Maria (Pep Toni Martínez), el Capità de Bunyola (Tomeu Coll Plaza), i el Capità d’Alaró (Marc Martínez Magraner).
El Firó és més que una festa, és la unitat de tota una ciutat per preservar les seves llibertats en enfront d’un atac extern, vingui d’on vingui.
No és una festa de les grans, és la gran festa! Tot un capvespre de batalles, diversió, trons, traques, foc i fum, on pagesos, foners ressorgits de l’albada de la història, bandolers, trabucaires i pageses tornen a aconseguir, després de 462 anys, la victòria sobre les odioses tropes assaltants.
La irrepetible jornada (a pesar que sigui anual), comença cada any el matí amb l’ofrena de corones al monument erigit en honor als herois de l’11 de maig, i la missa a Can Tamany, a la casa pairal de les Valentes Dones, amb l’assistència de les llegendàries Francisca i Catalina Casasnovas, acompanyades del barrut, autoritats i la totalitat dels personatges històrics.
Abans, el dijous, amb la investidura de les Valentes Dones, representades per Esperança Oliver Ramon i Maria Magdalena Mestre Arbós, i el pregó de Festes, enguany insuperable i molt emotiu, que ens posà els pèls de punta, a més de moltes llagrimetes, a càrrec de Bernat Reynés, bon coneixedor de la història fironera, que ostentà, amb molta d’honra i “savoir faire”, el càrrec de Capità Angelats durant vuit anys, es donà el tret de sortida a aquestes esperades i per tothom desitjades festes.
Ja teniu preparats els caragols?
Penseu que una Fira, o un Firó, sense caragols, no és Fira ni Firó!
Els podem trobar a qualsevol lloc, horts, olivars, voreres de carretera… especialment on hi hagi herbes altes (sobretot fonoll). I si no també els podem comprar a criadors especialitzats.
El caragol resulta poc nutritiu (60 calories per 100 grams de carn) i difícil de digerir pel que no resulta aconsellable per a les persones delicades del fetge o del ronyó, dels reumàtics i dels qui pateixen digestions difícils.
Record que, una vegada agafats els caragols, la padrina Jerònima (E.P.R.), els alimentava durant una setmana, o una setmana i mitja, amb verdures (enciam, pastanaga, col, carabassó…, o també amb farina, amb la finalitat de depurar totes les impureses de la seva carn), rentant-los després amb aigua, vinagre i sal, fins que havien tret la seva bava.
Finalment, es començaven a cuinar, triant només els que sortien de la closca, gràcies a la calentor del foc. Canvi d’aigua, herbes (fonoll, moraduix, romaní, herba-sana), dues cabeces d’alls, dues cebes, llorer, sal, pebre coent, sobrassada, carn, ossos, camaiot… Allioli (de bon de veres, no del que ens serveixen ara als restaurants), i a xuclar-se els dits!
Els caragols de Sa Fira són els millors del món.
A Sóller tota la ciutat, en aquests moments, fa olor d’herbes!!.
De ben segur que seran moltes, la majoria per no dir totes, les famílies que ja tenen preparada la seva típica caragolada amb un bon acompanyament del tradicional allioli, menjada que sol començar amb unes bones sopes de caragols, regada amb un excel·lent vi negre mallorquí.
Des del punt de vista gastronòmic es tracta d’un plat que es prepara un dia o dos abans, amb moltes d’herbes, i es deixa reposar perquè sigui més gustós, un plat que els nostres avantpassats ja degustaven, com ho proven les nombroses troballes arqueològiques prehistòriques.
Mentre el món sigui món es llegirà dins la història
que els sollerics aquell dia aconseguiren honor i glòria.
Visca Sóller, Visca Sa Fira i Visca Es Firó!
Joan Oliver i Ramon.
Capità, durant 49 anys, de les tropes de suport de Santa Maria.
Basta ja de prohibicions!