L’Alzinar: Avui, Dia Mundial del Medi Ambient i allò que podem fer a l’hort aquest mes de juny

Hi ha persones que es queden soles perquè construeixen murs en lloc de ponts.

Avui, dia 5 de juny, és el Dia Mundial del Medi Ambient a tot el món, data commemorativa molt important per a tots els que treballem al FORA VILA i per a tots els nostres lectors i seguidors.
Aquesta memorable data, establerta el 15 de desembre de 1972 per l’Assemblea General de les Nacions Unides, és (o millor hauria de ser) des de la seva primera edició, ara fa exactament cinquanta anys, un estimulant per a la sensibilització mundial entorn de la degradació del Medi Ambient, desgraciadament sense massa força per aquestes contrades de menfotisme i prohibicions institucionals.

Mes de juny.

El juny és el sisè mes de l’any de l’actual Calendari Gregorià, amb una durada de trenta dies. El seu nom és definit per la Deessa Juno, una de les més rellevants del culte romà, juntament amb Júpiter i Minerva. El juny, ja dins el primitiu calendari romà, tenia una durada de trenta dies, però passà a 29 en el Calendari Lunar de Numa Pompili, recuperant de nou els trenta amb el Calendari Julià, sent els seus símbols el Sol i la rosa.
El dimarts, dia 21, a les 5-32’ hores, jornada que el Sol es troba al punt més alt, i és més visible per més temps, començarà oficialment l’estiu, i ja podrem tornar a gaudir amb tota la seva extensió (sense la punyetera Covid) de la màgia de la Nit de Sant Joan, dia 24 de juny (patró de Deià, Calvià, Mancor, Muro, Porreres, Son Servera, Palmanova i Portopetro), amb els tradicionals foguerons, els ritus per trobar parelles, els tradicionals vimers, i el medicinal hipèric o herba de Sant Joan, que enguany, com a les darreres temporades, va molt avançat, i ja fa un parell de dies que està florit.
Sabies que el mes de juny, des de sempre, representa joventut?
Saps com mantenir un esperit jove i un cor saludable?
Indiscutiblement fent exercici, dormint les hores adequades i portant una alimentació equilibrada, sana i natural, i especialment consumint productes locals, o de proximitat i, per descomptat, passant una mica molt de totes les xorradetes polítiques i legislatives actuals.

Què podem fer dins l’hort.

Com el passat mes de maig hem de seguir controlant i tractant (si apareixen) les possibles plagues, que ja comencen a fer acte de presència. Eliminar algunes de les sempre mal anomenades males herbes, ja que en aquesta època és quan creixen amb més rapidesa (es poden emprar, entre d’altres, com a cobriment dels nostres sembrats, o per afegir a la compostera). Entutorar les tomatigueres, les mongetes, els fesols de fava, fesols pintats… I podar una mica les nostres estimades aromàtiques, com l’espígol, el romaní, l’orenga, la sàlvia, herba Lluïsa i la farigola.
És bon temps per sembrar estaquetes de ficus, romaní, sàlvia, freses i de flors de Pasqua.
I els que enguany no us hagin aferrat les figueres, sempre he sentit a dir als pagesos d’antany, que les sembrades d’estaca la nit de Sant Joan solen aferrar sempre, si les reguem una mica cada parell de dies.

Què podem collir.

Maduixes (que estan al seu punt i són molt bones, saboroses i bones de cultivar), cireres, guindes, taronges, aranges (pomelos, en castellà), llimones, carxofes, albergínies, espinacs, remolatxa, cols, alls, bledes, carabassons, cebes, cogombre, grells, mongetes, lletugues, enciams, patata novella, naps, pastanagó, pebres, porros, ravenets, la primera collida de tàperes (planta que, de moment, encara no hem aconseguit reproduir), les primeres tomàtigues, les primeres figues flors, melicotons, albercocs, mores (de morera, no de batzer), melons, nectarines, peres, pomes, síndries, les prunes que enguany són molt saboroses, i com no els darrers nispros i els darrers espàrrecs. I ben aviat les dolces peres de Sant Joan i la curativa camamil·la.
Recordeu que les plantes recollides en lluna creixent tenen més vitalitat, però les seves propietats medicinals no seran tan fortes en quart minvant.
I que ho són de macos i vistosos els llevamans florits, plantes plurianuals molt resistents al fred, amb flors de color taronja intents, medicinals amb propietats antisèptiques i antiinflamatòries, amb flors comestibles. A més macerades en oli verjo d’oliva de primera pressió són un excel·lent reparador de la pell.
Atenció, en aquests moments les nostres habituals serps mallorquines comencen a fer el seu canvi de pell. I més atenció si en veieu alguna d’aquestes importades o introduïdes il·legalment, que fan molt de mal a la nostra fauna local, aviseu immediatament a les autoritats pertinents!

Què es pot sembrar.

El juny és el darrer mes per trasplantar moltes hortalisses. Recorda què és molt important fer la rotació de cultius. Afanya’t a sembrar les darreres tomàtigues, albergínies, pebres, cogombres, carabassons, carabasses, síndries i melons. També és bon moment per sembrar: api, fonoll d’arrel, bledes, nap, blat de les índies, xicoira arrissada, escaroles, cols d’estiu, bròquils, cebes, alls, cols de Brussel·les, ravenets, pastanagues, enciams, espàrrecs, julivert, blat de les índies, i porros de tardor i hivern.
En lluna plena (comença el dimarts dia 14, a les 13-51’ hores) podeu aclarir la fruita als arbres, si la voleu tenir un poc més grossa.
I com ens recorda la saviesa popular: “Per Sant Bernabé (dissabte, dia 11) sembra el fesoler i per Sant Pere (dimecres, dia 29, patró dels pescadors i dels treballadors de la mar), la mongeta”.

Dites populars.

• Pel juny molt de sol i molta son.
• Pel juny, falç al puny.
• Al juny, l’estiu no és lluny.
• Pel juny, cada gota com el puny.
• Al juny, la pluja és lluny; i si plou cada gota és com el puny.
• Aigua de Sant Joan, no dona ni vi ni pa, celler buit i molta fam.
• Al juny, el fred s’esmuny.
• Per Sant Joan el primer bany.
• Si plou a primers de juny, el bon temps és lluny.
• Aigua de juny primerenca, molt mals arrenca.
• Sant Pere plorós, juny plujós.
• El sol va dir a Sant Bernabé: més no m’alçaré (dissabte, dia 11 de juny).
• La nit de Sant Joan, la més curta de l’any.
• Sant Joan és la porta de l’estiu.
• Per Sant Joan i Sant Pere, adeu a la primavera.
• Sant Joan, el dia més gran.
• Sant Pere, el sol enrere.
• Sant Pere, el dia enrere.
• Juny acabat, dia escurçat.

És l’hora de tondre.

Amb aquesta calorada que ens ha envestit, ja comença a ser hora de tondre els xots i les ovelles. Si hi ha uns animals dins la nostra pagesia que van abrigats dins l’hivern són ells. Per això, ara cada any per aquestes dates, o abans, segons la calor, els pagesos i pastors es reuneixen en una jornada de treball i festa per esquilar-les, per treure’ls l’abric d’hivern i deixar-les fresquetes per les fortes calors estiuenques.
La tosa consisteix a tallar (amb tisores especials, com es feia tradicionalment -en guardo molt gelosament unes del meu padrí-, o màquina, com ja fan pràcticament la totalitat dels actuals tonedors) la llana de les ovelles.
Fa anys, quan encara no havien arribat per aquí aquestes ràpides maquinetes elèctriques, els tonedors més bons es desafiaven a veure qui deixava el xot més plantós de tota la guarda, i curiosament mentre estaven tonent el ramat anaven dient l’edat de cada un dels animals, determinada per la dentadura (32 dents).
Abans es deia que les ovelles s’havien de tondre amb lluna vella, perquè la llana no s’arnés; ara que la llana ja no val res ja no es mira la lluna i es fa quan va bé als pagesos i pastors.
A pesar d’estar prohibit, actualment la majoria de la llana, va als fems o és cremada, degut als seus baixos preus (entre 7 i 8 cèntims, i tenint en compte que el pes mitjà recollit de llana per a cada ovella és d’un quilo i mig, pots cobrar deu o onze cèntims per a cada ovella: LAMENTABLE i més lamentable encara la proposta de la Conselleria del Govern Balear, de l’any passat, de cremar-la a la incineradora).
La poca que darrerament es posava a la venda s’havia d’emmagatzemar en llocs secs i obscurs, ja que absorbeix fàcilment la humitat. La baixada del preu és degut al fet que, desgraciadament, els materials sintètics han anat substituint a poc a poc a la llana en l’elaboració de matalassos i roba.

Hem perdut els papers.

Acabo de rebre, a través de l’habitual WhatsApp, el següent esgarrifador missatge:

-D’on vens filla?
-D’avortar mumare. Per favor, signa’m l’autorització per l’excursió al teatre amb l’institut.

És aquest el món que volem?
És aquest el món que ens mereixem?
Cap on anem?
I és que a pesar de ser un esquerranot, no acabo d’entendre res!!!

Pensar és gratuït.
No fer-ho surt caríssim.