Ara llegint
L’Alzinar: Decideix el teu futur

L’Alzinar: Decideix el teu futur

Aixeca els ulls cap a les estrelles en lloc de mirar-te els peus.
Intenta comprendre allò que veus i meravellar-te de l’existència de l’univers.

(Stephen Hawking).

Indiscutiblement, la vida bull als nostres voltants, i a cada petita cosa, a qualsevol redol de les nostres contrades, hi ha també alguna petita, o gran cosa, digna de ser admirada…
Tal com ja va dir, al seu precís moment, el psicòleg i psicoterapeuta italià Luca Mazzucchelli (nascut a Milà, el setembre de 1979): “No pots decidir el teu futur, però sí els hàbits que ho crearan”.
La resiliència, o fortalesa davant l’adversitat, agafant de nou el control de la teva pròpia existència, amb els teus propis criteris i actituds positives, confiant més en tu mateix, menjar sa i nutritiu, però sense excessos, dormir les hores que toquen (entre 6 a 8 diàries i seguides, destinades, entre d’altres, a la reparació i revitalització del nostre organisme), sortir ja, d’una punyetera vegada, de la teva acostumada zona de confort (la indecisió immobilitza, dona la primera passa i l’univers s’ocuparà del restant), bones companyies, moderació, calma, tranquil·litat, exercici diari (durant almenys vint minuts), meditació, ioga, seguir els ritmes vitals, estar més en contacte amb la Natura, sortint dels llocs més contaminats i contaminants; curatius, descontaminants i descontracturants massatges, evitar creuar les cames quan estàs assegut, no emprar sabates o botes amb tacons massa alts o completament plans, beure dos litres d’aigua al dia… pot servir per allargar molt la teva saludable vida.
I com saps, les coses sempre són molt més difícils quan les penses, que quan les dus a terme!
I com em mencionà, aquests darrers dies, un vell pagès i bon amic:
“El problema no és que un dia es digui dilluns…
El veritable problema és que estàs fent coses que no t’agraden.
Si no en vols fer més, persegueix ja al que realment desitges”.

Impressionant cirerer florit, a la finca des Bosc, al Port de Sóller. (FOTO: Joan Oliver).

Hem de menjar aliments locals.

I seguint amb el tema, em sembla que tots estem d’acord en el fet que no és normal que els aliments i la fruita que mengem diàriament venguin de lluny, inclús de molt lluny, minvant així la nostra economia i fomentant, de cada vegada més, l’abandonament dels nostres horts i dels nostres camps.
La tasca que fan dia a dia els nostres pagesos és molt important per a la conservació del nostre entorn; per tant, els consumidors també hauríem de correspondre menjant o bevent els productes locals, d’aquí, de Mallorca, contribuint així a conservar el medi ambient.
Diversos estudis, bastant recents evidencien un descens del consum de fruita: actualment, només el 37,8% de la població en consumeix diàriament, i moltes vegades inclús per sota de la quantitat mínima diària recomanada que, segons els metges esportius Drs. Tomeu Marí i Teo Cabanes, és de tres peces.
Jo menjo fruita local i recomano que si comprem, per exemple, pomes siguin de Sóller, d’Orient, o de qualsevol localitat illenca, mai d’Israel o de…
I menjo fruita local i de temporada també perquè és més bona i més saludable, i perquè m’agrada passejar pel mercat, per la cooperativa, per les acollidores tendes de barri, o comprar directament als mateixos pagesos…
I no oblidem, tampoc, el que diu l’OMS (Organització Mundial de la Salut): “Hi ha prou evidències que un consum adequat de fruites i hortalisses ajuda a prevenir moltes malalties”.

Menjo fruita i productes locals i de temporada, perquè són més bons i més saludables. (FOTO: Joan Oliver).

Què ens ofereix aquest mes l’hort?

El recentment començat mes de febrer sol semblar, quasi sempre, el mes més difícil de l’any, “El febrer, de cap o de cua l’ha de fer” (com resa la saviesa popular), a causa de les fortes gelades que patim habitualment, a pesar del sol i molt agradables temperatures durant el dia.
El febrer habitualment (menys aquests darrers anys) sol ser un període bastant plujós, cosa que ens podria dificultar una mica les feines del camp i de la jardineria; però que molt possiblement, segons les previsions meteorològiques no es farà realitat, i en principi tindrem un estiu molt dur i ressec.
Encara és un bon moment per acabar d’omplir les nostres reserves d’aigua de pluja, si en tens, si no és necessari fer-se un replantejament.
Recorda que, d’acord amb les sàvies tradicions populars, els mesos bons per omplir la cisterna són tots els que, en mallorquí, tenen una R, és a dir; gener, febrer, març, abril, setembre, octubre, novembre i desembre.
Els anys precedents (menys els dos darrers: 2023 i 2022) en aquesta època ja tenia la cisterna de s’olivar plena, que em vessava per alt, netejant-se així les miques i pols que de vegades suren, després d’haver passat els rigorosos filtres. Enguany, dijous d’aquesta setmana, era mitja.

Durant el febrer, el mes més curt de l’any (enguany 29 dies), els dies continuen allargant-se i les aus comencen a preparar els seus artesanals nius, els llocs per covar. Alguns pol·linitzadors surten els dies assolellats a cercar alguna cosa per menjar.
L’encisadora primavera està ja quasi a punt de tocar-nos a la porta!
Per això és important tenir al nostre jardí plantes que floreixin en aquesta època de l’any, com ametllers, avellaners, cirerers, llorers… La campaneta d’hivern, el safrà, els romanins, lavandes, rosers… també ja han començat a florir, o floriran aviat.

És el temps idoni per dur els fems dels estables, dels galliners, dels colomers, dels assolls dels porcs… i el compost, al camp, per preparar-ho per a les sembres de primavera.
A principis de febrer, és a dir ara mateix, podem començar, o seguir, sembrant apis, xirivies, enciams, raves, pèsols, faves, espinacs, alls, ciurons, alfàbrega, pèsols, cebes, cogombres, herbes aromàtiques i tomàtigues de tota classe, i aviat un parell de síndries, cols, escaroles, carabasses i carabassons, mongetes, pebres, albergínies, bledes, pastanagues, porros, sense oblidar la sàlvia, violes, begònies i petúnies, entre d’altres.
La lluna vella és el millor moment per a la sembra dels alls i podar els ceps i les darreres parres.
És bon temps per sembrar estaques de caquier.
Recol·lectarem naps, escaroles, porros, cols i pastanagues, entre d’altres.
Les maduixeres, que aquests dies hem separat de les seves plantes mares, ja es poden sembrar directament a la terra, horts elevats, tests grossos…
És bon temps per tallar les canyes, amb la lluna vella, que després emprarem a la primavera i l’estiu per a les tomatigueres, mongeteres, fesols…
Encara és bon temps per podar els darreres rosers i per trasplantar les plantes dels nostres vivers, i arbres fets dins cossiols.
Podem esporgar arbres fruiters, arbres caducs i arbustos que hagin florit, i sembrar arbres de fulla caduca.
És el darrer moment idoni de podar els fruiters, figueres, albercoquers i ametllers, ja que comencen a florir, i d’acord amb les dites populars: “Per la lluna nova de febrer esporga l’oliver”.
També és bon moment per recollir i sembrar sarments de diferents races. Es poden fer planters d’hortalisses a llocs arrecerats, on pegui el sol i no hi entrin molt les gelades.
De nou torna a florir el romaní, la lavanda i els rosers.
D’acord amb les noves tendències febrer afavoreix la sembra de les patates primerenques.
A final de mes, per Sant Macià (24 de febrer), començaran a arribar les oronelles (per Sant Macià l’oronella ve i el tord se’n va.…). El tord, si no ha caigut dins l’olla, o el congelador d’un caçador, se’n va cap al nord, cercant llocs més freds per a perpetuar l’espècie. I si el tord no se’n va per Sant Macià, fred encara farà.
Per contra, les tumultuoses orenetes comencen a arribar discretament per aquest temps, si bé la major part arriben en massa per l’abril o pel maig, i estaran entre nosaltres, dedicades a l’activitat amatòria i reproductiva, fins a finals de setembre, on solen partir cap a Àfrica.

Morirem, som afortunats!
La majoria no morirà mai, perquè ja no naixerà.
La gent que podria haver estat al meu lloc, sobrepassa amb escreix el número de grans del desert del Sàhara.
(Richard Dawkins).

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt