L’Alzinar: El lamentable canvi d’hora d’avui

La malaltia es desenvolupa quan has perdut el teu camí.
(Ruediger Dahlke).

Després de les recents brusques d’aquests darrers dies, sembla que tornarem estar un parell de setmanes més a tenir les desitjades saors (grau d’humitat de la terra, abundant o suficient, perquè produeixi fruit), a pesar que durant els matins i horabaixes han tornat baixar notablement la temperatura (no durant el dia, on encara hi ha gent per les platges nedant) i el vespre ja es pot dormir a ple, com cal dins la tardor o primavera d’hivern.

D’aquí tres dies, dimecres, començarà el novembre, a pesar que els rosers, romanins, hipèrics, margalideres, lavanda… estiguin en plena floració, serà el mes dins el que la Natura canviarà completament de color i la majoria d’arbres es despullaran completament.

Què és de bo aquest darrer raïm que encara ens queda per dins l’hort, a pesar que sigui amb els grans un poc més petitets, amb un bon pa amb oli, o aquestes figues tardanes tan dolcenques dels nostres olivars.

I què me’n direu de les figues de moro, pelades i fresquetes, quan estan en el seu punt, és un menjar únic, diví. També la seva polpa resulta exquisida per fer gelats, sorbets, melmelades (mig quilo de polpa de figues de moro, 350 grams de sucre, una llimona, un taronja, i una copa de conyac, seguint la recepta de la padrina Jerònima, E.P.R.), i cremes.

I darrerament estic experimentant, posant quatre o cinc pales d’aquest cactus comestible de la família de l’Opuntia ficus-indica, conegut popularment com a figuera de moro, originària d’Amèrica, que fou introduïda al continent europeu pels conqueridors del nou món un cop retornaren a Europa, al fons dels clots per sembrar nous arbres. Sembla que es pot estalviar molta, molta d’aigua, per regar-los. Us tindrem al corrent de les novetats.

Als nostres horts i olivars encara podem gaudir d’unes excel·lents pomes, prunes, peres, magranes, aviat murtons, serves, nesples, gínjols, les darreres mores d’abatzer, castanyes, avellanes, nous, ametlles, pinyons, codonys, atzeroles, i com no els saborosos darrers caquis que m’acabo d’empassolar ara mateix, així com les primeres clementines, encara una mica verdoses, però ja bastant dolçoses, i les primeres xirimoies, que ens reforcen les defenses i ens aporten energia, antioxidants i vitamines, per ajudar-nos a afrontar el vinent hivern. I d’aquí poc temps també podrem començar a gaudir dels primers aglans dolços, que seran com a mel, tant crus com torrats, molt semblants de gust a les castanyes, asseguts davant l’escalfapanxes.

Són les delícies dels nostres camps, dels nostres horts…

Festivitats d’aquesta setmana entrant

Dia 1 de novembre: Tots Sants, una de les festes més arrelades dins el costumari popular.

Dia 2 de novembre: Commemoració de tots els fidels difunts.

Dia 3 de novembre: Sant Martí de Porres (patró dels barbers i perruquers), Sant Armengol, Sant Pere Almató, Sant Hubert (festa dels caçadors) i Santa Silvia.

Dia 4 de novembre: Sant Carles Borromeu (Patró dels pobrets empleats de banca), Sant Vidal i Santa Modesta.

Dia 5 de novembre: Sant Zacaries i Santa Elisabet (pares de Sant Joan Baptista), Sant Magne i dia de la conscienciació sobre els Tsunamis

Canvi d’hora

Durant la matinada d’avui diumenge hem tornat entrar dins l’horari d’hivern, retardant-se una hora tots els rellotges, gràcies a la ineptitud dels polítics de torn, estatals i europeus, que després d’aprovar, l’any 2019, a Brussel·les, la seva supressió, ens han tornat obligar, un any més, a tots els països de la Unió Europea, a canviar l’hora (el segon canvi d’enguany, a pesar de les nombroses queixes hagudes), regalant-nos, aquesta vegada, una hora més de son (les 3 del matí han passat a ser les 2), amb l’objectiu, segons ells, de reduir el consum d’electricitat (quan d’aquí un poc més d’un mes i mig hi haurà el gran, i prescindible, malbaratament de les festes de Nadal, Cap d’Any i Reis), oblidant, com hem dit moltes vegades, el tema de l’alteració dels bioritmes, vitals per a les persones, i encara més de les que tenen, o tenim, problemes per dormir, que segons els darrers estudis passen ja, bastant àmpliament, del 40 per cent de la població adulta, afectada per insomni.

Trastorns del son, que ara es poden accentuar bastant amb aquest nou canvi d’hora (que anem arrossegant des de l’any 1974), podent arribar a ser crònics i tenir conseqüències directes en la qualitat de vida, i en poc temps també de la salut.

Cal recordar per tancar el tema que, l’any 2018, la Comissió Europea va fer una consulta pública sobre les preferències de mantenir o eliminar el canvi d’hora. Els resultats van ser sorprenents: el 80% dels 4’6 milions de participants europeus enquestats eren a favor de desprendre’s del canvi d’hora i establir-se en un sol horari.

Les xifres van ser similars a l’últim informe realitzat pel Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), el qual revelava que només el 22% dels espanyols el mantindria.
Una opinió ben sincera compartida, a més, per molta gent: “M’agradaria que part dels doblers que costa l’enllumenat nadalenc, Cap d’Any i Reis, fos per a les famílies d’aquí que més ho necessiten”.

Salar olives verdes

Si fa tres diumenges parlàvem de trencar olives, ja és ben hora, ara, de salar les verdes senceres.

Els ingredients necessaris són: olives verdes, aigua (si pot ser de pluja, és a dir de cisterna; o al menys sense clor), sal, fonoll, fulles de llimonera ben netes, brotets de garrover, i algun pebre coent (al gust).

Després de collir-les directament de les oliveres, les netejarem, però abans les hem de llevar les fulles i les cues.

El segon pas es preparar l’aigua amb sal o salmorra.

Segons els tècnics actuals s’han de posar uns 100 grams de sal per litre d’aigua (alguns ho deixen en 80 o 90), però els nostres padrins ens ensenyaren a fer-ho amb el mètode de l’ou. Cal preparar, dins un ribell, aigua amb sal, remenant i posant sal fins que un ou cru de gallina, fet recentment (si pot ser que no hagi estat dins la gelera), comenci a surar una miqueta (basta que la part de damunt surti de l’aigua la mida d’una moneda de 5 cèntims).
Paral·lelament s’han de netejar els pots de vidre, o les alfàbies, aquí on volem posar les olives.

Al seu interior s’hi ha de posar fonoll, fulles de llimonera i un tros de pebre de banyeta. I ja es poden afegir les olives i l’aigua amb sal, acabant d’omplir el recipient amb una capçana de fonoll i de fulles de garrover (amb branquetes incloses) i fulles de llimonera (alguns també hi posen fulles de llorer), i posar-ho dins el rebost, o un lloc fresc i obscur, per deixar-les reposar fins a l’hora de consumir-les.

Alguns ja comencen a degustar-les als cinc o sis mesos, però es preferible esperar un poc més. Noltros ara estem gaudint de les de l’any passat, que estan al seu punt.

La química del menjar processat ha propiciat el nostre col·lapse com a espècie.
(Eudald Carbonell).