Ara llegint
L’Alzinar: El “mulching”, o cobertura vegetal, és imprescindible en aquests moments

L’Alzinar: El “mulching”, o cobertura vegetal, és imprescindible en aquests moments

Una persona canvia per dues raons: per inspiració o per desesperació.

És a dir, perquè ha après massa, o perquè ha patit prou.

(Alan Watts).

Seguim amb les fortes temperatures i nits tropicals, molt possiblement fins a finals d’agost, que també, a més de la salut de les persones, pot afectar directament els arbres i cultius en general.

Pegant una petita ullada endarrere ens donen ràpidament compte que habitualment les temperatures han anat pujant uns 0,19 graus centígrads cada deu anys i darrerament bastant més, ja que aquestes onades de calor són de cada vegada més intenses, més freqüents i més llargues.

Davant perills de malalties i deshidratacions no estan de més un parell de senzills consells: No abuseu de l’aire condicionat, especialment els vespres, els qui en teniu, intenteu mantenir una temperatura estable propera als 26 graus, i recordeu que un ventall (el mateix que empraven les nostres padrines) és de gran ajuda, darrerament veig que s’ha tornat a posar bastant de moda dins les competicions del tir de passetja illenc.

Opteu per preparar plats freds i lleugers (un bon trempó, un pa amb oli, una ensalada, fruites, o verdures, i eviteu els plats que siguin molt calents, abundants i pesats…), recordant, al mateix temps, que les plantes ajuden a refrescar l’ambient tant a l’interior de la casa com a l’exterior.

Vestiu roba lleugera i de colors clars, que no s’ajusti al cos, preferiblement de cotó o altres materials transpirables.

Protegiu-vos del sol amb una gorra, o millor un capell de pagès i beveu bastant d’aigua (bàsicament de dos a tres litres diaris).

Procureu regar els vostres cultius el vespre o el matí de prest, i recordeu que el “mulching,” o cobertura vegetal, és molt important, ja que redueix l’evaporació de l’aigua, afavoreix la retenció de la humitat de la terra, i protegeix contra la calor extrema, no sent necessari haver de regar tant.

Any 1972. Un dels multitudinaris lliuraments de premis dins el Teatre Defensora. Fernando Blesa rep un trofeu de mans de Guillem Timoner, amb presència de Jeroni Massanet i Jaume Oliver Sastre. 

Dia trist que afegir a la ja llarga llista.

El món del ciclisme torna a estar en dol. Si fa uns dies ens deixava Federico Martín Bahamontes “El Àguila de Toledo”, el més gran escalador professional de tots els temps, persona molt vinculada amb el ciclisme illenc i solleric, del que vaig tenir l’honor i el plaer de rebre de les seves mans, fa una quarantena d’anys, el premi al Millor Promotor Esportiu de les Balears.

Dijous em vaig despertar amb la trista i inesperada notícia de la mort, a Felanitx, de Guillem Timoner, un altre dels més grans de tots els temps. Tot un referent del ciclisme professional mundial, en pista, especialment darrera moto stayer, entre d’altres amb sis Campionats Mundials a la seva esquena.

De Guillem, molt amic de mon pare, vaig prendre alguns molts bons consells que em serviren al llarg dels més de cinc anys de vida competitiva dins el món del ciclisme.

Desgraciadament tots els grans, tots els històrics. ens van deixant…  E.P.R.

No amics, NO!

El patinet és un dels vehicles, que juntament amb la històrica i saludable bicicleta, ha irromput amb força dins els carrers, i inexplicablement dins les carreteres, i els seus usuaris estan obligats a conèixer, respectar i fer complir tots els reglaments de trànsit, a més de conèixer els seus drets i especialment les seves OBLIGACIONS.

Han de ser responsables i compartir amb dignitat els carrers, respectant a tots els usuaris, especialment als vianants, de les vies públiques.

No pot ser trobar-nos dia si, i dia també, a jovençans fitipaldis de la bicicleta o del patinet, contra direcció, saltant semàfors en vermell, sobre les voreres (tant dins la ciutat com dins les carreteres) reservades només als que van a peu (que lamentablement moltes vegades han de baixar per no ser atropellats), o amb la roda aixecada, superant tots els límits urbans i interurbans de velocitat haguts i per haver, posant en perill la vida dels altres ciutadans.

Exigim, des d’aquestes planes del Fora Vila més responsabilitat, i si no funciona, un poc més mà dura de part de les autoritats pertinents.

L’incivisme de la gent arriba a punts increïbles, però la manca de vigilància policial també és indiscutible.

Boicot indefinit.

No pagueu amb la targeta.

 Els dobbers digitals ens estan fent, de cada vegada més, esclaus del sistema.

Donem una lliçó als totpoderosos.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt