L’Alzinar: El temps d’espàrrecs i el calendari lunar
Fascinant: “El teu pitjor enemic és l’avorriment,
i per això sempre has d’estar a la recerca de la propera aventura.
És necessari que ataquis, en tot moment, els problemes de front”.
El calendari lunar.
Amic lector el teu cervell, el teu cor i el teu esperit estan programats per a ser feliços, completament feliços, l’únic que has de fer és observar i cercar aquesta felicitat en el lloc correcte, i en el moment oportú.
Les coses mai canvien, com deia encertadament el filòsof Arthur Schopenhauer, som noltros els que canviem, canvien els nostres pensaments, les nostres emocions, les nostres cèl·lules, les nostres hormones, les nostres aspiracions, els nostres valors, els nostres desitjos, sempre des de dins, del més profund del nostre jo interior, del nostre propi Déu (a l’antic Testament, al Gènesi, es parla que el sisè dia: Déu crea l’Home i la Dona a la seva “imatge” i “semblança”: és a dir: som déus); canalitzant-lo posteriorment cap a fora, perquè es converteixi en realitat.
La Lluna des de sempre, a pesar dels incrèduls i dels ignorants de torn, ha exercit fascinació en l’ésser humà, ha estat font d’inspiració dels poetes i amiga, molt amiga, dels enamorats.
Ha estat venerada i associada, des de temps remots, a la fertilitat i les emocions, influeix en les marees, les pluges, els animals, les plantes i els éssers humans.
Fa milers d’anys, i gràcies a l’observació de les diverses fases d’aquesta, l’home va aprendre a sobreviure en un món que li era hostil; va aprendre a través de les diverses fases quan era el moment de sembrar o de recollir la collita, guiant-se així pel que anomenem “calendari lunar”, o senzillament ho va utilitzar per mesurar el pas del temps.
El nostre calendari deriva del primitiu calendari romà, que comprenia un any lunar de 355 dies i períodes intercalables de 22 a 23 dies.
L’any 46 abans de Crist s’adoptà l’any solar de 365 dies i 6 hores, havent cada quatre anys un any bixest. El decret del Papa Gregori XIII, l’any 1582, va corregir la diferència d’un dia que s’anava acumulant cada 128 anys solars, passant-se del 4 al 15 d’octubre.
El “quart creixent” es produeix quan el Sol il·lumina l’hemisferi dret de la Lluna i dura al voltant de 13 dies, aquests són dies de regeneració. Aprofita aquesta fase per a començar un nou projecte, pintar, canviar mobles de lloc…, realitzar tractaments de bellesa (ja que els porus estan més dilatats) i tractar problemes de pell, tallar el cabell i ungles perquè creixin de forma més ràpida i forts.
Dins la “lluna plena” la Terra es troba entre el Sol i la Lluna, i aquesta apareix totalment il·luminada, el Sol i la Lluna ocupen el mateix grau del zodíac. La seva durada és d’un dia, encara que els seus efectes es deixen sentir el dia anterior i el posterior. Durant aquesta fase, ens mostrem més irritables o eufòrics i és possible que ens costi conciliar la son o patim de migranyes o migranya. Exerceix gran influència sobre l’excitació sexual, és el moment de conquerir aquesta persona que tant t’atreu. És bon moment per signar contractes, fer compres i refermar relacions. Plantar plantes carnoses o amb molta aigua, com a carabasses.
Dins el “quart minvant” (en aquests moments estem dins el quart minvant, des del dijous, dia 13, al dijous, dia 20, en què a les 6-12’ hores començarà la lluna nova), el Sol il·lumina la meitat esquerra de la Lluna, durant aquesta fase aproximadament uns 13 dies. És ideal per treure la brutícia, per a netejar vidres, pintar o envernissar, fer reparacions, neteja de cutis i depilacions. No s’hauran de tallar les ungles, ja que creixen més fràgils. Començar una dieta (procurant beure aigua en abundància). Fer esport. Acabar tasques pendents.
Dins la “Lluna Nova” aquesta està situada entre la Terra i el Sol que il·lumina la cara de la Lluna que no veiem. Durant aquest període s’acomiada de noltros per uns dies. Només n’hi ha una al mes i els seus efectes duren el dia anterior i posterior. S’ha de plantejar abandonar vells hàbits o costums no beneficioses (tabac, alcohol). Per fer dejuni és un moment ideal. Favorable per descansar, ja que s’està més tranquil i un té major capacitat d’autocontrol. Sembrar cereals…
El bon amic Pere Coll m’acaba de deixar, el llunari 2022, editat en català (XIVª edició), de Michel Gros, publicat cada any en francès des de 1978 (XLIVª edició), per a l’hort i el jardí ecològics, i també per mantenir la salut, del que en parlarem més detingudament un diumenge d’aquests.
És temps d’espàrrecs.
És temps d’espàrrecs (normalment entre el febrer i el maig, en funció de les temperatures i pluges), tant silvestres (Asparagus acutifolius aphyllus, de la família de les liliàcies), com cultivats (Asparagus officinalis), amb un total d’un 92 % d’aigua, amb propietats diürètiques (ajuden a eliminar líquids), i sedants, baix en calories, sense greix ni colesterol, fent sensació de sacietat i aportació de vitamines A (bona per a la vista, les ungles i els cabells), B1, B2, B3, B6 (bones per al sistema nirviós), C, E, calci, fòsfor, sodi (poc), antioxidants, ferro (contribueix a la formació de glòbuls vermells), molt important pel bon funcionament del sistema immunitari i per l’anèmia. I els naturistes asseguren que també és bo per prevenir el càncer.
I per si no bastés, una truita amb espàrrecs, alls tendres, herba-sana, un bon tros de sobrassada vella, i un bon tassonet de vi, és menjar de Déus!
Necessitarem:
1 bon manat d’espàrrecs silvestres verds.
2-3 alls tendres (ara estan al seu punt).
Un brot d’herba-sana.
Un tros de sobrassada vella.
6 ous ecològics.
I com no, oli d’oliva verjo, de Sóller.
I amor, molt d’amor, sense oblidar el tassonet d’un bon vi!
Els germinats són revitalitzants.
Una bona manera de consumir certes llavors del nostre camp mallorquí, segons el bon amic Pere Joan Coll, és fent-les germinar.
El procés augmenta la digestibilitat i el seu valor nutritiu. A més alguns components, com les vitamines, s’incrementen en el procés. La clorofil·la té acció antianèmica, revitalitzant i antitòxica.
Les llavors germinades, segons l’espècie, són revitalitzants en descalcificació i estats cadencials, regulen el sistema endocrí, milloren el to muscular i la producció de llet materna, sent a més alcalinitzants, pre i probiòtiques.
Posar llavors dins un pot de vidre, afegir triple volum d’aigua i tapar amb un pedaç. Després d’unes quantes hores s’escolen i passen per aigua tres cops per dia fins que han germinat (cotiledons i radícula visible). En arribar a aquest punt, ens trobem amb un aliment molt semblant a les fruites quan ha contingut d’aigua i a les verdures per la seva riquesa en minerals, vitamines, enzims i clorofil·la.
És molt important no emprar llavors de solanàcies ni tractades per a sembra.
Remeis casolans contra les formigues.
El bon temps i l’augment de les temperatures ens tornaran a portar aviat, dins les nostres cases, una carretada d’insectes no desitjats, entre ells les formigues, cercant aliment per al seu consum i emmagatzematge.
Com les podem combatre, amb remeis casolans?
1.- Amb suc de llimona, que els pertorba el seu sentit d’orientació.
2.- Amb vinagre (imprescindible a les llars, pels seus múltiples usos), mesclat amb aigua, a parts iguals.
3.- Bicarbonat de sodi i sucre, ben mesclat.
4.- Farina de blat de les índies.
5.- Pols de talc o guix.
6.- Grans de cafè.
7.- Pells trossejades de cogombres (pepinets) i cítrics (taronja, llimona, aranja, mandarina, clementina…).
8.- Menta, alls pelats o trossejats, canyella molta, pebre bo, o herbes i espècies aromàtiques.
9.- Branquetes i flors de lavanda.
10.- Orenga.
El que avui siguis capaç de sembrar, serà el que colliràs el dia de demà.
El teu futur depèn del que facis al teu present.
Ets lliure dels teus actes, però no de les seves conseqüències.