L’Alzinar: El tir de fona és l’esport balear i patim una fretada d’espant

La vida és una obra de teatre que no permet assajos…

Per això, canta, riu, balla, estima i viu intensament

cada moment de la teva vida…

abans que el teló baixi i l’obra s’acabi sense aplaudiments.

(Charles Chaplin)

Fa un parell de setmanes que no escric massa coses del camp, el motiu primordial de la creació d’aquesta secció d’opinió, l’Alzinar, fa exactament 167 setmanes, bastant més de tres anys consecutius. Aquesta vegada m’he perdut per les branques!

Serà perquè no hi vaig tan sovint, a causa d’una lamentable caiguda en bicicleta, sense conseqüències molt greus, i per aquest punyetero fred que fa aquests darrers dies, però també perquè les feines d’hivern al camp no són massa lluïdes, ni necessàries(al gener, tanca la porta i encén el braser, com resen les velles tradicions).

Les pluges, o més ben dit, les brusques, a poc a poc han començat a remullar, no assaonar, les nostres marjades (teòricament “aigua de gener, omple botes i graner”).

Certament enguany, a pesar dels pocs litres caiguts (que, si no canvia aviat, serà l’esperat i no desitjat anunci d’una intensa sequera aquest vinent estiu) tenim un bon any, amb dies clars i transparents, però amb unes gelades ferestes que maten, els matins i els vespres.

Quin goig, però, passejar-se, a partir de migdia, per les zones agrícoles illenques en ple hivern!

A vegades penso que, aquest tros de terra que, per voluntat pròpia, em toca cultivar, és una fantàstica vàlvula de descompressió, d’escapament, d’aquesta estressant vida, i és veritat que quan retorno del meu petit hortet, o del meu olivar, venc pràcticament carregat d’energia per als entrebancs de la setmana.

Baixen les temperatures.

Les temperatures han baixat ràpidament des d’aquest passat cap de setmana “quan el dia neix el fred creix”, com deien els nostres padrins.

Segons la tradició popular els dies més freds de l’any són el 15, 16 i 17 de gener, el darrer Sant Antoni Abad, que juntament amb la vigília de Sant Sebastià (19 de gener) són vesprades amb què Mallorca crema, és tot un foc, i enguany desgraciadament amb molt de vent, acompanyat de cançons, ximbombes, festa, torrades, un bon vinetxo i herbes a rompre, amb gloses i cançons populars pujades de to… “Sant Antoni de Viana, dia 17 de gener, venturós s’homo que té sa dona que no l’engana”.

A partir de Sant Sebastià, patró de Ciutat, començà, ahir dia 21, a les 21-53’ hores, la lluna nova; i el vinent dissabte, dia 28, el quart creixent, ideal per començar a podar les nostres oliveres, després d’haver fet aquest gustós i insuperable oli d’oliva, a la Cooperativa de Sant Bartomeu o a la Tafona de Can Det, entre d’altres ancorades al llarg i ample de la nostra geografia illenca.

Sembrar, podar…

És el temps ideal per començar a sembrar les patates primerenques (atenció a la recuperada patata Tramuntana, el misteriós tubercle que ara ja creix a cinc municipis de Mallorca), moniatos, albergínies, pebres, porros, pastanagues, faves, enciams, escaroles, ravenets, cebes, pèsols, alfals, alls, i aquest dimecres, dia 25 de gener, conversió de Sant Pau, segons la tradició, és el millor moment per podar les parres.

Les previsions (que moltíssimes vegades fallen) apunten que al llarg dels dies vinents es poden registrar fortes precipitacions que seran en forma de neu al cim de les muntanyes. Com la que es va registrar dimecres d’aquesta setmana, al cap d’amunt del Puig Major, que va despertar amb la seva inesperada primera neu de l’any.

Després dels excessos.

I com sol passar cada any, després de les panxades i lamentablement poc exercici fet durant aquestes festes nadalenques, Cap d’Any i Reis, sembla que la bàscula ens torna boja, i ens toca perdre, una altra vegada, un parell de quilos.

Per començar hauríem de recórrer, a la veu de JA, a una dieta més baixa en calories, però equilibrada, si no es produiran importants desordres nutricionals que podrien arribar a deteriorar el nostre metabolisme.

No hem de consumir mai més calories que les que gastarem, i el descens de pes haurà de ser sempre lent i constant, no abusant de les begudes ensucrades i gasejades. Indiscutiblement, l’aigua és la beguda més sana.

Farem bastants menjades al dia (unes cinc), està clar que amb més petites quantitats que si només en fèiem tres, amb aliments completament frescs, de les nostres Illes, dels nostres pagesos, donant prioritat a verdures i fruites. Els productes lactis (els que en puguin beure, o menjar) i els seus derivats són indispensables pel seu alt contingut en calci, vitamines i proteïnes.

Una dieta alimentària adequada pot reduir, almenys un vint per cent, les malalties cardiovasculars, que al nostre Estat, i a la nostra Comunitat, són desgraciadament una de les primeres causes de mort.

Gaudir de la vida.

Lamentablement, molt lamentablement, la màxima empresarial de moda és la d’aconseguir cada vegada més i més beneficis, a qualsevol preu.

Un acte destacable (sense oblidar-nos, de cap de les maneres, de la branca política) és que el nombre de banquers (no empleats de banca) estatals que cobren més d’un milió d’euros a l’any s’ha disparat un 70 %.

Ha arribat ja l’hora de canviar aquest rumb, i que les fins ara utopies es facin realitat.

Basta ja de tenir de cada vegada menys temps, per poder conciliar la nostra vida laboral i familiar, de tenir depressions, atacs d’ansietat, infarts, desequilibris emocionals, càncers…

Avui en dia el nostre repte personal, en lloc de treballar de cada dia més i més, com si fóssim autèntics ases i someres (amb el respecte que ens mereixen tots els animals), hauria de ser superar l’actual insostenibilitat dels lamentables sistemes de gestió dels recursos.

Parlar de desenvolupament sostenible no és tan sols parlar de la forma d’utilitzar l’energia, l’aigua, els aliments, de reciclar…, ni de seguir el trist exemple de les multinacionals, bancs, polítics, i de les grans fortunes, sinó d’agafar el temps com un eix de referència per reorientar-nos cap a la senzillesa, com hem mencionat ja moltes altres vegades en aquestes mateixes planes.

Aquest espai diari que lògicament hauríem de dedicar a tenir una millor qualitat de vida lamentablement l’estem invertint, de cada dia més, amb productivisme i conseqüents malalties.

El fastigós consumisme i augment constant dels impostos, d’una societat mal muntada i mal organitzada, ens obliga a treballar més i més. Està més que constatat que els nostres models de creixement incontrolat ens han portat ja a un total desajust entre la naturalesa i la societat, ens ha fet arribar ja a una crisi de civilització.

Indiscutiblement, es pot viure millor, i més sans i feliços, amb molt menys: regalant temps als altres, dedicant moments a l’esport, al joc, a les arts, a la natura, a nosaltres mateixos, als altres… Comença a ser hora de cercar i trobar solucions que no tinguin res a veure amb l’opressió, el servilisme, el maltractament físic i mental, ni amb la maleïda caixa beneita i teledirigida!

Any nou Xinès.

Avui, diumenge 22 de gener, els xinesos abandonen el seu Any del Tigre d’Aigua i comencen l’Any Nou del Conill d’Aigua, que acabarà el dia 9 de febrer de 2024.

El conill és un animal que ocupa el quart lloc dins l’horòscop xinès. Baix de la seva influència viuen les persones nascudes els anys 1927, 1939, 1951, 1963, 1975, 1987, 1999, 2011, i 2023. Es creu que la seva personalitat inclou característiques com la vigilància, l’enginy, la prudència i la velocitat mental. 

El començament d’aquest nou cicle (tots els cicles tenen un començament, arriben a la seva plenitud i acaben), és la festivitat més important de l’any amb l’esperançador inici de l’estació de les flors.

El signe del Conill és, pels xinesos, un símbol de longevitat, pau i prosperitat, augurant un 2023 ple d’esperança, d’èxits financers i avanços professionals, a pesar que, com a totes les cultures, requereix un gran esforç i un compromís seriós aconseguir-ho.

Els nostres consells.

• El cafè és saludable, però no abusis.
• Pensa a fer diàriament un poc d’exercici (un mínim de 20 minuts), caminant, ballant, nedant, fent senderisme, gimnàstica, ioga, passejant amb bicicleta… o practicant algun esport, d’acord amb la nostra edat i condicions físiques.
• No prenguis les pastilles, ni cap medicament, amb aigua freda.
• No consumeixis aliments molt pesants a partir de l’horabaixa.
• Redueix la quantitat d’oli i grasses als aliments que menges, i recorda que el millor oli és l’oli d’oliva verjo de la Serra de Tramuntana.
• Beu un mínim de dos litres d’aigua al dia, i que la major part, si pot ser, no sigui al vespre.
• Conserva la distància de seguretat amb els carregadors de bateria de mòbils, ordenadors i especialment de tot tipus d’aparells sense fils.
• Procura emprar els mòbils, ordenadors i tabletes el menys temps possible, i no els portis, ni els carreguis dins el teu dormitori. I recorda que, quan la bateria del mòbil està molt baixa les radiacions d’aquest son encara molt més fortes.
• No és el mateix, per a la salut, dormir de les dues del vespre  a les deu del matí, que de les deu del vespre a les sis del matí (hores més aconsellades pels professionals de la medicina).
• No parteixis a dormir immediatament després d’un bon sopar, ni de prendre un medicament.

Tir de fona, l’esport més balear.

Al·lot de fona

Som fill de foners i maneig la fona; 
no hi ha rei com jo si no du corona. 
Surran de clapers a mi me suraren, 
clapers de gegant que els avis alçaren. 
Despenj un ocell amb una pedrada,
faig botir un ull a més de cent passes.
Mat, amb un sol tret, les bèsties salvatges.
Bassetja a la mà tenc mals arrambatges.
Me peixà mu mare amb llet i formatge,
amb mel i brossat i amb conill de caça.
Amb so primer bel me donà la fona. 
No hi ha rei com jo si no du corona.

(Guillem d’Efak – 1980).

Avui el matí: Primer Trofeu Ciutat de Palma, de Tir de Passetja.

Avui és un gran dia per a tots els foners Balears.

Sense por a errar-me puc assegurar-vos què és el tercer en importància al llarg de la història, indiscutiblement per darrere la seva participació en l’Olimpíada Cultural de Barcelona 92, d’aquells espectaculars i recordats Jocs Olímpics; i l’encesa del peveter olímpic, l’any 1999, per quatre foners illencs (Francesc Camuñas, Diego Camuñas, Nicolau Garcia i Vicenç Camps), a l’acte inaugural dels XX Jocs Mundials Universitaris, la Universíada de Palma 99 (disputada del 3 al 13 de juliol) a l’Estadi de Son Moix, acte que presenciaren, en directe prop de 30.000 persones, i a través de la televisió, uns 700 milions d’espectadors. Sens dubte, aquestes dues han estat, fins ara, les actuacions dels foners balears més transcendents i més admirades per la gent, des dels temps de les Guerres Púniques.

Un símbol.

Els foners balears han estat sempre un símbol, fins i tot pels seus ancestrals enemics, els romans, a causa del fet que amb les seves pedrades dificultaren repetidament la conquesta de les Illes Balears, fins al punt que els invasors varen haver de revestir els vaixells de cuiro per contrarestar els impactes sortits de la bassetja, passant posteriorment aquests guerrers illencs a formar part de la seva infanteria d’avantguarda, quasi com una artilleria, en la lluita contra els cartaginesos.

D’una manera de supervivència, nascuda dins el paleolític, quan l’home ja havia après a trenar i teixir, d’una eina per defensar-se, la passetja ha passat a ser una forma de divertir-se, de fer esport i salut. Un esport que va més enllà de la seva càrrega històrica, combinant força i precisió, coordinació i destresa, una activitat competitiva però alhora lúdica i social.

Un joc, un esport, que, com va dir tantes vegades ben alt i llampant el seu històric i desgraciadament ja desaparegut president, Mateu Cañellas: “És l’únic esport autòcton, i mereix molt més suport”, avui en dia, gràcies a la labor de la seva activa Federació Balear (única del Món d’aquesta ancestral tradició) i dels seus entusiastes clubs està a l’abast de tothom.

Presentació del Trofeu Ciutat de Palma.

L’Ajuntament de Ciutat acollí, dijous d’aquesta setmana, la presentació de la primera edició del Trofeu Ciutat de Palma de Tir de Passetja, que es disputarà avui, diumenge, a partir de les 10-00’ hores al nou camp de tir federatiu de Can Valero, situat al carrer de Josep Antoni Cabanyes, 10.

En el transcurs de l’acte el regidor d’Esports de l’Ajuntament de Cort, Francisco Ducrós,  felicità la Federació fonera per l’organització de la important competició i pel treball conjunt per disposar d’aquest espai. Segons les seves paraules; “És un orgull per a la nostra ciutat, poder contribuir i respondre a una necessitat de l´únic esport autòcton de Balears, facilitant un espai que fins ara no disposava”.

Ducrós també posa èmfasi que mitjançant l’esport també “es manté viva la tradició i ajuda a la col·lectivitat, al sentiment d’identitat i preserva la memòria”.

Per la seva banda, el president de la Federació Balear de Tir de Fona, Albert Comas, va agrair el suport de les institucions, de l’Ajuntament, de l’IME, del Govern i del Consell de Mallorca, per fer possible un camp federatiu a Palma: “Estem molt agraïts perquè funciona, ara ja tenim un espai que ens permet créixer i difondre el Tir de Fona”.

La presidenta del Club Foners Ciutat de Palma, Francisca Sastre, també traslladà el seu agraïment i satisfacció per poder fer la inauguració i la disputa del Ciutat de Palma aquest diumenge.

A l’acte, també hi varen assistir el vicepresident federatiu Joan Oliver; la directora d’Esports de l’IME, María Luisa Garnelo, i el gerent de l’IME, Rafa Navarro.

La competició i els corresponents actes protocol·laris, que acabaran amb una bona berenada, serviran com a inauguració del nou camp de Tir de Fona Federatiu (anhelat objectiu al final aconseguit, després de tants i tants d’anys esperant) estant oberta a les tres categories federades, més una tirada de promoció.

L’entrada serà, una vegada més, gratuïta.

Només està derrotat aquell que deixa de somiar.