L’Alzinar: És temps de recollir fonoll marí i tenir felicitat i salut natural

El creixement econòmic de certs sectors privilegiats, no ha conduït mai, en cap cas, al progrés social dels sectors més desafavorits.

Segons All in Biking, el cicloturisme, el ciclisme, i totes les seves modalitats, segons la darrera enquesta de “Hábitos Deportivos 2022”, ocupa el segon lloc dels esports preferits dins el nostre Estat, amb un 16,27% de participació, un 80% d’ell dins el tram dels jovençans, i un 16% dins el tram de 75 anys endavant.

Pensa, amic lector, que mai és tard, i que inclús els més petits canvis dins la teva vida, poden tenir un impacte brutal quant al seu millorament a curt termini, i al llarg de tots els anys que ens poden quedar per gaudir, o patir.

Està ben clar i demostrat, que els dobbers no et donen la felicitat, a pesar que siguin indispensables per viure.

Us podria comptar incomptables i inconcebibles casos (amb noms i llinatges) dins la meva trajectòria professional bancària (44 anys), alguns d’ells demencials, que lògicament no comentaré, per amor propi, i a causa del secret professional.

La felicitat està a crear hàbits saludables, pensar i dedicar temps als altres i especialment als éssers estimats, cuidar el teu cos i la teva ment, agrair tot el que tens i no desitjar a morir el que tenen els altres, socialitzar més amb la gent, menjar sa i de temporada (productes locals, a ser possible, millor si els comprem directament als pagesos, a les cooperatives o a les tendes de barri, que indiscutiblement ens serviran per reforçar el nostre sistema immunitari de forma natural), sense excessos, i ser conscients de l’aquí i de l’ara, que és l’únic cert i demostrable que reialment existeix dins aquest precís moment.

“Moltes de les vegades, l’obstacle al camí per assolir la nostra realització, som nosaltres mateixos” (Joan Oliver).

El fonoll marí a la dieta mediterrània i les dites populars.

El fonoll marí ocupa bastant d’espai dins les dites populars, aquestes són tres d’elles:

“Fonoll i ruda fan la vista aguda”.

“Aigua de fonoll, per netejar los ulls i donar-los millor vista”.

“Us agafo a tots tres en un grapat, com qui agafa tres fonolls, i aneu a parar al mig de la plaça fetes engrunes”.

A pesar que la tradició diu que s’ha de recollir entre els mesos de febrer i maig (el millor l’abril), o el mes de setembre, dins una segona tongada, ara és encara molt bon temps per anar a cercar i envinagrar el fonoll marí (crithmun maritimum), collint només els branquillons més tendres, planta aromàtica i comestible que potser ens recorda un poc l’olor del fonoll de terra (foeniculum vulgare), que tenim als olivars, als jardins, a les voreres de les carreteres i a les muntanyes.

El fonoll marí, que arriba perfectament al mig metre d’alçada, és una planta silvestre, amb fulles verdes i carnoses, que ho fan fàcil de reconèixer, perenne, llenyosa a la base, molt ramificada, present a les zones litorals ben prop de la mar, de vegades sobre l’arena, a llocs poc freqüentats, i especialment a les escletxes de la costa rocosa, també als marges i als fenassars, on les seves arrels s’introdueixen profundament dins les esquerdes.

Es cultiva a partir de llavors, la planta és perenne i també es pot propagar dividint-la, és a dir per esqueixos.

És molt ric amb vitamina C, iode, oligoelements, sals minerals, betacarotè, proteïnes i aminoàcids, a més de ser conegut per les seves propietats diürètiques des de l’antiguitat quan els mariners ho portaven per prevenir l’escorbut en les seves travessies (els vaixells en feien aplec i portaven les reserves a bord).

Es diu que fa tenir gana i té propietats depuratives, digestives, diürètiques, i estimulants, ja que actua sobre les glàndules endocrines i sobre el tiroide.

Des del 2005 el fonoll marí és una planta protegida dins les Illes Balears. Per collir-ho amb fins comercials, per vendre, és necessària la preceptiva autorització del Govern Balear, però els particulars en poden recollir un màxim d’un quilo per persona, sense permís, mentre s’utilitzin només els brots joves, i no s’arrabassin les mates.

El fonoll envinagrat ha estat sempre present, al llarg dels segles, dins la pagesia balear i pitiüsa.

Després de recollit s’han de seleccionar les fulles i brots tendres, posant-los, ben pitjats, dins pots de vidre esterilitzats, i ara és quan venen les petites discrepàncies, ja que cada família té el seu propi sistema.

Els pagesos més antics ens comenten que s’han de posar tres quartes parts de vinagre i una d’aigua, per rebaixar-ho. Altres ens comenten, també, que s’hi ha d’afegir una cullerada de sal.

Nosaltres enguany, a s’olivar de Sa Figuera, hem decidit provar-ho d’una altra forma. Després d’omplir els recipients de vidre amb el fonoll marí, hi hem posat mig pot de vinagre blanc i mig pot d’aigua amb sal, amb el conegut mètode de l’ou, emprat per a salar les olives.

I ara toca esperar dos o tres mesos. En aquests moments encara en mengem del recollit l’any passat, per aquestes mateixes dates.

Tradicionalment el fonoll marí s’ha emprat d’acompanyament amb el pa amb oli (millor si és de Sóller, i el pa pagès), amb tomàtigues de ramellet, moltes vegades amb formatge maonès, cuixot, pebre, cebes tendres, alls, o embotits del porc que matarem a finals d’any, o per afegir als trempons tan en voga aquests vinents dies estiuencs.

Igualment és un bon aperitiu. També es pot menjar bullit, amb ensalades o dins salses. És realment un plaer reservat als Déus.

És temps de tondre.

Si hi ha uns animals dins la nostra pagesia que van abrigats són les ovelles i els xots.

Per això, ara que sembla que definitivament aquests dies ens arribarà la forta calor (bastant més tard que els anys anteriors), és el temps idoni per tondre-les, reunint-se els pagesos i pastors en una jornada de treball i festa per esquilar-les, per treure’ls l’abric d’hivern i deixar-les fresquetes per als forta calor estiuencs.

La tosa consisteix a tallar (amb tisores especials, com es feia tradicionalment, o a màquina elèctrica, com fan la majoria dels actuals tonedors), ran a ran, la llana calorosa de les ovelles i els xots (en Toribi i na Francina, les mascotes del nostre club, se’n salven).

Dies de molta feina i festa, amb tonades tranquil·les, compassades amb el ‘tsec-tsec’ de les tisores, perquè l’animal no es posi nerviós.

La Festa de Tondre, s’ha convertit inclòs en alguns dels nostres paratges illencs en un important esdeveniment que té com a objectiu recuperar i donar a conèixer la tradició de la tosa d’ovelles amb tisores, tal com es feia antigament, comptant cada any amb més popularitat.

Dins el públic espectador, es veu gent de totes les edats, residents, visitants i inclòs molts d’estrangers.

“Jo crec molt amb la sort, hi he constatat que, com més dur treball, més sort tinc”. (Thomas Jefferson).

Temps d’albercocs i de fer coques amb aquest fruit.

L’albercoc és un fruit de polpa carnosa que adquireix un sabor dolç, del que fa ja unes setmanes en podem gaudir i que ens acompanyarà durant tot l’estiu, fins a gairebé el setembre. Aquest fruit és ric en potassi i el seu elevat contingut en betacarotè, que és precisament el que li dona el color ataronjat característic, té efectes antioxidants que ajuden a reduir el risc de tenir malalties cardiovasculars, degeneratives i, fins i tot, càncer.

A més, té un alt contingut en vitamina A, que és essencial per al bon estat de la vista, la pell, els cabells, les mucoses, els ossos i el bon funcionament del sistema immunitari; ferro, calci, magnesi i vitamina B3.

Tres albercocs madurs contenen la meitat de la dosi diària recomanada de vitamina A. També destaca per una gran quantitat de fibra, que millora el trànsit intestinal i té un efecte prebiòtic, és a dir, que nodreix la flora intestinal.

La millor manera de gaudir de totes les propietats nutricionals de l’albercoc és consumir-lo cru i al punt de maduració, si pot ser rere ser collit directament de l’arbre.

Però també podem cuinar-lo d’infinites maneres. La manera més habitual és mitjançant la típica coca d’albercoc mallorquina, o sobre una saborosa ensaïmada.

L’elaboració de melmelada també és molt popular i s’empra, a més, en la pastisseria tradicional.

Si hi ha un poble a les Balears conegut, des de sempre, per la seva activitat albercoquera, aquest és indiscutiblement Porreres, que compleix les condicions idònies per al cultiu dels albercoquers, això sí, sense menysprear els dels altres pobles, per aquestes contrades, també en tenim de meravellosos.

Un foc va cremar la meva casa, ara puc contemplar la lluna. (MizutaMasahide