L’alzinar: Simplicitat i respiració conscient

“La simplicitat és la màxima sofisticació”.

(Leonardo Da Vinci)

Viure senzillament, i si és possible dins la Natura, és recuperar, de nou, la pau, la tranquil·litat, els hàbits saludables, i tota la nostra esplendor, amb una vida diferent, més plena, i sense tantes tensions, sense tant d’estrès, aconseguint, també, al mateix temps,  un cervell i una vida,  molt més sana, agradable i efectiva.

Tots sabem, o hauríem de saber, que una de les claus, de la tan esperada felicitat, resideix precisament amb les bones relacions amb tots els altres, i en oblidar, d’una vegada per totes, les enveges i rancúnies, el que, indiscutiblement, ens ajuda a transitar amb molt més  equilibri al llarg d’aquesta curta però encisadora vida.

Marc Aureli emperador, del 161 al 180 després de Crist, important filòsof del període de l’estoïcisme romà i autor del famós recull de reflexions “Meditacions”, ja mencionà:  

Si deixes de repetir-te “m’han fet mal”, ja hauràs eliminat el teu mal, i si algú es dirigeix ​​a tu amb agressivitat, tracta-ho amb complaença i bon humor.

I si hi afegim la respiració conscient, de la que tant en parlem, o n’hauríem de parlar i posar ràpidament en pràctica, els entrenadors i monitors esportius, encara augmentarem molt més els beneficis anteriors, a causa de la millor oxigenació del nostre cervell, que, com sabem controla perfectament tot el nostre organisme, els nostres pensaments, activitats i reflexions.

Com aconseguir els indubtables beneficis de la respiració conscient.

Deu minuts del nostre preciós temps són suficients, per disminuir la neuroinflamació, regular la tensió arterial i augmentar el nostre benestar personal, demostrat per nombrosos estudis mèdics internacionals.

Ho pots fer tranquil·lament fins a cinc vegades al dia.

Has de cercar un lloc tranquil, en el que no tinguis interrupcions, millor en contacte directe amb la natura.

Asseu-te amb una positura agradable i relaxada.

Tanca els ulls.

Inspira pel nas durant tres segons, i expira durant sis segons.

Molt senzill, efectiu i positiu!

Mes de maig i permacultura.

És maig, el mes de les flors, de llum i de colors, tot ple de vida i autèntic pont  amb les nits fredes i les caloroses, on l’activitat floral i botànica arriba a la seva màxima expressió, és temps de sembra i, per descomptat, de gaudir del Firó de Sóller!

Ara que, de nou, les temperatures començaran ràpidament a augmentar, és el moment oportú de començar a parlar dels preciosos mantells o encoixinats que pots utilitzar al teu hort, olivar, jardí, o hort urbà, inclòs als tests o cossiols, per protegir i fomentar la qualitat i la vida del sòl (el més important), i les plantes, al mateix temps que estalvies molta, molta d’aigua, i més si regues per sudoració, mètode del qual ja n’hem parlat altres vegades.

Dins l’encisadora permacultura, exemple de respecte a la Natura, l’encoixinat és un dels elements més importants, ja que quan protegim la terra, ja sigui amb palla, fulles d’arbres, “males herbes”, compost, o qualsevol altre material orgànic, estem imitant a la Mare Natura, que a més es cuida de transformar els diferents materials orgànics en l'”humus” que trobem dins el bosc, per garantir la seva fertilitat.

L’humus és, des de sempre, el suport biològic fonamental que fa del sòl un medi viu i en garanteix la fertilitat.

És un autèntic cercle virtuós: la matèria orgànica alimenta el micro i microorganismes, que viuen a l’humus a la terra, i són aquests mateixos micros i microorganismes els que transformen la matèria orgànica en humus. Si no hi ha humus, desapareix la vida a la terra.

En permacultura i agroecologia, està completament demostrat que són aquests micros i microorganismes els que enriqueixen i treballen la terra, quan es nodreix i es practica la tècnica de “sembra directa”.

A més, quan la terra és rica en humus, la pluja no la compacta, fent-la més lleugera, i l’aigua és absorbida -talment com ho faria una esponja- per la matèria carbonosa present a l’humus (fulles seques, branques mortes, escorça, etc.), i retinguda dins la terra per mantenir el seu contingut d’humitat.

La biodiversitat del sòl menja i beu, no tan sols les plantes i els arbres sembrats!

Sense aigua, la transformació de la matèria orgànica en humus empra molt més temps… A més, quan la terra està protegida per un mantell, aquest impedeix que neixin les sempre mal anomenades “males herbes”, que tanta ràbia donen als pagesos tradicionals.

Figaflors, ametllons, taronges i nispros.

Dimecres d’aquesta mateixa setmana, fou el Dia Internacional del Treball, la festa més important del moviment obrer mundial, començà l’esperat mes de maig.

Ens trobem al bell mig, atracant-nos cap al final, de la primavera, dins la que el sol ens brilla cada vegada durant més hores (la durada de la claror ja s’ha allargat una hora i mitja).

Els arbres verdegen a les totes, i les flors ja fa temps que començaren a florir, els ametllons (fruita verda dels ametllers, que es pot consumir amb moderació, ja que conté cianur en petites quantitats, verí que va desapareixent a mesura que es va convertint amb ametlla) ja comencen a tornar forts, per convertir-se, a poc a poc, amb aquest apreciat fruit, l’ametlla, tan bona i sana pel consum humà, bé directament (crues o torrades), a la cuina (escaldums, salses…), torrons (coques de torró, tambor d’ametlla…), gató, “amargos”, granissats, garapinyades i la reconstituent llet d’ametlla.

Als llocs més càlids començarà aviat la sega dels ordis precoços.

Es pot sembrar encara blat de les Índies, remolatxa, i tota classe d’hortalisses d’estiu (tomàtigues, pebres, albergínies, mongetes, porros, apis, cebollins…) i, a més, carabasses, carabassons, i els saborosos melons i síndries.

Per la zona de Campos es cull ja la preuada patata primerenca per a l’exportació. També és temps de collir faves, pèsols, carxofes, maduixes, els darrers espàrrecs, cebes i enciams. I, per descomptat, les darreres saboroses taronges navels, i les antigues taronges fades (també anomenades taronges imperials) mentre ja podem degustar alguna saborosa figaflor, i els nispros ja fa setmanes que han començat a endolcir les nostres taules.

“Al meu jardí fa dècades que no cultiu l’odi, perquè vaig aprendre una dura lliçó que em va posar la vida: que l’odi acaba estupiditzant, perquè ens fa perdre objectivitat davant de les coses. L’odi és cec com l’amor, però l’amor és creador i l’odi ens destrueix”.

(Pepe Mujica).