L’Alzinar: Fa una calorada i som com el Titànic llançat contra l’iceberg

“Per què escrius si ningú et llegeix?
L’ocell canta encara que no tingui públic…”

(Alexandre Jodorkovski)

Quina calorada.

Tanta calor, tant de canvi climàtic, i sembla que fins ara, el que injustament es considera l’ésser superior de la “creació”, no s’ha assabentat que el planeta, la nostra Terra, està canviant a marxes forçades (en part degut a les grans i insuperables animalades que seguim fent, dia a dia, els mateixos inconscients humans: A pesar que ja comença a ser una mica tard, PER FAVOR prenguin nota els polítics que sortiran avui elegits), oblidant (desgraciadament costa molt pensar), que tot té un principi i un final, i el nostre món també va néixer i morirà, després de superar moltes etapes, molts de desastres, com s’ha vist sempre al llarg de la nostra història i prehistòria.

Europa, Espanya, Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, seran cada cop més un infern, “ens rostirem”, amb paratges semidesèrtics, restriccions d’aigua, i estius atroços.
La notícia reial és que, de cada vegada, farà molta més calor que en èpoques passades. I ho continuarà fent dins el pròxim futur, i el que és més trist, però segur, que tots nosaltres, solets, ens extingirem molt abans que ho faci la mare Natura.

Som el Titànic llançat contra l’iceberg.

Hem parlat ja bastants vegades (repasseu l’hemeroteca, està a la vostra disposició) que ens estem atracant a marxes forçades a la nostra pròpia extinció, i que la O.M.S. (que teòricament n’hauria de saber més que tots noltros junts) anuncià, al seu moment, l’any 2050 (ens queden només 27 anys), com el començament del final de la nostra estada a la Terra.

És necessari fer una ràpida reflexió i actuar en conseqüència, caigui qui caigui!
Ens hi juguem molt!

Per aguantar bé les fortes temperatures (aquests dies hem passat àmpliament, un parell de vegades, els 42 graus, a s’Olivar de sa Figuera, i per Sa Pobla, i altres indrets, els 44), que ens acompanyen aquests dies i els vinents, durant bastant, bastant de temps…, és imprescindible un suport nutricional adequat ric en fruites i verdures, dormint les hores necessàries i portar una vida sana, un bon capell, roba clara i lleugera, i beure molta d’aigua, el que indubtablement millorarà la nostra qualitat de vida i la nostra capacitat de rendiment, i seguir tots els habituals consells donats aquestes setmanes anteriors.

Ens rostirem…

Pegant una ullada ràpida als darrers anys passats, veiem que darrerament hem tingut estius molt més calorosos de l’habitual (alguns lectors els cataloguen com els d’altre temps), amb ràpids increments tant de la intensitat com de les onades de calor, de cada vegada més comunes (l’any passat fou, fins ara, l’estiu més calorós de tot Europa), sent de cada vegada més llargs els estius, havent ja desaparegut, quasi completament, l’enyorada primavera, augmentant la durada de l’estiu a un ritme de nou dies per dècada, segons dades de l’Agència Estatal de Meteorologia.
Sense oblidar els alts rics d’incendis (a l’hora de redactar aquestes línies tornem a estar en alerta vermella), insolacions, deshidratacions, i el fort impacte dins el nostre ecosistema (pot desaparèixer molta flora i fauna, entre d’altres).
I recorda què, el camp, els nostres pagesos, el sector primari, pateix per la sequera, per les altes temperatures, i segons a quins indrets ja per la invasió de les plaques solars, i clama per uns preus justos i unes normatives comunitàries que facilitin la seva viabilitat.
Un dels meus bons amics pagesos, em deixà completament desarmat, i trist, dimecres passat, amb aquesta lamentable explicació: “Li deixaré al meu fill una ruïna total”.

Dites populars del juliol.

I per relaxar una mica el cervellet i les idees, acabàrem aquest Alzinar, amb una selecció
de les saludables dites populars del mes de juliol

Les dites populars dins el món del camp són la mostra de la saviesa pagesa per antonomàsia.

A manera d’exemple, aquí en teniu algunes que fan referència al mes de juliol, i que habitualment marquen les feines que s’han de fer al camp:

•Juliol sense rosada, duu la pluja amenaçada.
•Nit de juliol pluja no vol.
•Pel juliol, ni dona ni caragol.
•Pel juliol, beure, suar i la fresca cercar.
•A mig juliol sembra el fesol, per Santa Carmeta (dia 16), sembra la mongeta.
•Pel juliol amb poc foc bull el perol.
•Qui no pesca pel juliol, no pesca quan vol.
•Per Santa Magdalena (dia 21) la nou i l’avellana és plena.
•A darrers de juliol, una hora menys de sol.
•Abella de juliol, el cap li dol.
•Aigua de juliol, encén el sol.
•Al juliol, la forca al coll.
•Al juliol, ni dona ni col, però tant col com dona, a tot temps és bona..
•Al juliol, sega qui vol.
•Al juliol, treu les garbes al sol.
•Al juliol, tota la roba al vol.
•De juliol sense calor, guardeu-nos, Senyor!
•Del juliol cap al darrer, ten tot blat dins del graner, que si no l’hi tens no t’anirà pas bé.
•Diu el blat al sembrador: “Amb un gra o amb dos, pel juliol estaré amb vós”.
•El juliol és l’amo del sol.
•El juny diu al juliol: “Ja que jo he plogut, tu fes bon sol”.
•El juny la madura i el juliol porta la fruita.
•En juliol, la garrova es fica dol, i el raïm també en vol.
•En juliol, val més ser a l’ombra que al sol.
•Juliol, bledes; setembre, raïms.
•La bona col ha de ser feta pel juliol.
•La vinya, pel juliol, no vol beure aigua, sinó prendre el sol.
•Nit de juliol, pluja no vol.
•Pel juliol molt soroll i no plou.
•Pel juliol, asseca les figues al sol.
•Pel juliol, beure, suar i la fresca has de cercar.
•Pel juliol, el pastor toca el flabiol.
•Pel juliol, qui es tapa és un mussol.
•Qui sembra espinacs pel juliol en menja quan vol.
•Qui no bat pel juliol, no bat quan vol.

Apaga més incendis una ovella a l’hivern que un helicòpter a l’estiu.

I és més bucòlic, saludable, i ecològic.
I especialment ens estalvia molts de perills
i molts de dobbers als soferts contribuents.