Ara llegint
L’Alzinar: Guerra al glifosat

L’Alzinar: Guerra al glifosat

Els llits dels torrents estan ben ressecs.
La manca d’aigua atura la roda de la vida.

(Josep Bonnin i Segura)

Estem contra la contaminació per Glifosat dins Europa.

De nou, i tal com parlarem a edicions precedents, preocupants indicis tornen a suggerir que aquest verí podria estar vinculat a diversos tipus de càncer, trastorns reproductius i malalties neurològiques, com l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) i la interrupció endocrina.
El glifosat és, desgraciadament, una substància activa molt perillosa i molt utilitzada en productes fitosanitaris dins la Unió Europea, des de fa ja molts d’anys, emprat en l’agricultura i l’horticultura per combatre, entre d’altres, les “males herbes” que competeixen amb els cultius, així com, en activitats no agrícoles, inclòs a la via pública, en infraestructures ferroviàries, indústries, etc. i com a herbicida aquàtic.
A més, l’ús del glifosat impacta directament en la biodiversitat, afectant espècies vegetals crucials per a l’equilibri natural i el suport d’organismes essencials per a l’agricultura, com els tan preuats i indispensables pol·linitzadors.
Tot i que l’any 2015 l’Agència Internacional per a la Investigació del Càncer, organisme de l’OMS (Organització Mundial de la Salut), va catalogar el glifosat com a “probablement cancerigen”, les autoritats de la Unió Europea argumentaren que l’evidència és limitada, realitzant inesperadament el 2017 la renovació de la llicència del glifosat, que va ser revisada també el 2022. L’any passat, el 2023 a causa de la forta polèmica generada es va celebrar una votació amb els 27 estats membres, on no es va obtenir la majoria de vots necessària per a una resolució.
Això “va obligar” a la Comissió Europea a carregar amb la responsabilitat de prendre una decisió unilateral i el dictamen segueix permetent el seu ús baix de noves restriccions fins a la pròxima revisió, que tindrà lloc d’aquí a 10 anys (deu anys més de contaminació i perilloses malalties; el missatge és molt clar: segueixen comandant les multinacionals i els tots poderosos); a pesar que, els governs dels estats membres encara poden prohibir-ne l’ús en l’àmbit nacional, o estatal, si són intel·ligents i així ho consideren (cosa molt poc probable).

És bon moment per sembrar moraduix, tarongí, herba sana, menta, sàlvia, ruda… (FOTO: Joan Oliver).

Replantar les herbes aromàtiques.

Paradoxa del turisme: el treballador es torna més pobre com més riquesa produeix.
A pesar del fred i de la humitat els matins i els vespres, amb les fortes serenes matinals, i a pesar de les meves emprenyoses sedes a les mans i als peus, hi ha un terme molt positiu, dins aquesta època: que maten el paparró, paraula tan ben emprada pels nostres antics pagesos, referint-se a totes aquestes plagues que fan malbé les nostres collites, la nostra terra i el nostre arbrat.

Els dies ja comencen a allargar-se i s’escurcen les nits.

És hora de replantar el nostre jardí urbà, o no tan urbà, d’herbes aromàtiques, com moltes d’altres, i com no, els bulbs de les tulipes, els lliris, els narcisos…, i de llevar les “males herbes” (que ens poden servir de cobertura vegetal, o per afegir al munt del compost), sempre entre cometes, ja que tot té la seva funció dins el nostre perfecte Univers, només enterbolit per l’ambició dels mortals humans.
És bon temps per tallar arbres, per fer llenya, per sembrar oliveres i fruiters de pinyol, i per trasplantar arbres de fulla caduca, també per empeltar, com parlàvem a setmanes precedents, i per fer confitura de taronja, o millor de taronja agre (us xopareu els dits) i de llimona què és molt abundant i desgraciadament es perd per les nostres contrades.

El millor per a la salut és oblidar-se un mica dels sucs, i menjar les fruites senceres. (FOTO: Joan Oliver).

Els sucs augmenten el risc de càncer.

Basant-nos en estudis científics ja ho avançàrem, en aquesta mateixa secció, fa quasi dos anys.
I desgraciadament sembla que no anàvem tan malament: La ciència ens ho torna a confirmar: “Els sucs de fruites, fins i tot els naturals, augmenten el risc de càncer”.
Augmentar en 5 mil·ligrams diaris la ingesta de sucres líquids (el que inclou tota classe de refrescs i sucs, inclosos els naturals) dispara en un 39% el risc de càncer. Això és el que ha determinat novament una investigació espanyola (PREDIMED Nutrició clínica) que, inevitablement, torna a posar en dubte els suposats beneficis dels sucs, fins i tot si són naturals. Per a aquest estudi s’han comptat amb 7.056 participants que han detallat durant 6 anys quins eren els seus hàbits alimentaris diaris.
Després d’analitzar les dades recopilades, els investigadors han determinat que prendre sucre líquid en qualsevol de les formes augmenta un 8% la incidència del càncer. Ara bé, aquest percentatge passa a ser del 19% si es tracta de glucosa líquida (també anomenat “xarop de glucosa” i present en petites quantitats a la mel i a les fruites). I així mateix, quan es tracta de fructosa (un altre sucre present de manera natural i en gran quantitat en totes les fruites), el risc es dispara fins al 39%.
Aquest és el motiu pel qual els sucs naturals no interessen, ni tan sols quan reialment són naturals. En concret, aquest risc associat més gran al sucre líquid en general respon a una senzilla raó: en aquest format el sucre és absorbit més fàcilment per l’organisme, cosa que alhora comporta hiperglucèmia, hiperinsulinèmia i alteracions metabòliques que, a la llarga, poden derivar en càncer.
Com ja mencionàvem fa molts de mesos: “Per beneficiar-se de la fruita el millor és oblidar-se dels sucs i apostar per les peces senceres”.

No hi ha res pitjor per a una ovella que fer amistat amb un llop.
Evita les falses amistats sigui com sigui.

(Marco Aurelio).

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt